'A por ellos'

De l'¡A por ellos, oé!, la cançó oficial de la selecció espanyola en aquesta Eurocopa, ho entenc tot, menys una cosa. Entenc que s'hagi optat per repetir l'èxit de La Banda del Capitán Canalla, que ja va triomfar al Mundial d'Alemanya del 2006. Ara que ens l'havíem après, no era qüestió de canviar-la. Això no és Eurovisió, on cal sorprendre cada any. L'única novetat d'ara és el videoclip: els nois de la selecció van vestits de fosc, en comptes de blanc (aiuix!), i Raúl ja no hi és.

Entenc la lletra, escrita per Alfonso Aguado, advocat per la Universitat de València i líder del grup. Una tornada repetida tres vegades, cada una de les quals repeteix vuit vegades el crit de guerra. Tres per vuit, vint-i-quatre "¡A por ellos, oé!". Sembla adequat a un país que en els seus programes de literatura no preveu que els alumnes memoritzin mai cap poema.

Entenc l'harmonia de la cançó. Tònica-dominant-subdominant-tònica (do-sol-fa-do). És el primer gir que aprèn l'aficionat a la guitarra. Com també entenc la melodia: intervals entre notes com a màxim de tercera (do-mi), la distància més fàcil de cantar després del grau conjunt (do-re). Beethoven també s'ho sabia, això, quan va posar música a l'Oda a l'Alegria de Schiller i li va sortir l'Himne d'Europa.

Entenc les discussions d'autoria, de tan popular com és ¡A por ellos, oé!. Diuen que abans que Aguado la fes seva, la tonada ja sonava per generació espontània als estadis del nord d'Espanya. Bé, Mahler també es va apropiar del repertori popular.

Entenc que La Banda del Capitán Canalla hagi rebut l'encàrrec de fer una nova versió de l'himne del Numància, amb motiu de l'ascens del club a Primera Divisió. Totes les reconquestes s'assemblen.

No entenc, en canvi, que Aguado, en la seva mínima intervenció solista -entre les tornades canta un parell d'estrofes- desafini com un lladre. Tampoc entenc que a un festival de la cançó s'hi envïi un actor que no canta. Sóc un antic.