Famílies

Ara que Mariano Rajoy ens promet un ministeri de la família per garantir-ne la protecció social i jurídica si guanya les properes eleccions generals, no ens estranyaria que a TV-3 hagin respirat, profundament i soto voce, després d'haver acomiadat els clans dels Camañes i els Pérez de la programació. Els Camañes i els Pérez són les dues famíles escollides per a protagonitzar el primer docu-reality de la cadena, La masia de 1907. Durant tres mesos n'hem seguit el procés d'adaptació a una forma de vida pretèrita, tal i com es feia un segle enrere. En un entorn rural, vestits com a l'època i amb les mateixes incomoditats, els hem vist enamorar-se, barallar-se (ens ha fet patir algun mastegot maternofilial políticament incorrecte), munyir vaques, entrebancar-se amb el català, i resistir a qualsevol incomoditat a fi de sortir triomfadors de tan hostil empresa. Però el format no sembla haver quallat entre els espectadors, d'aquí que, posats a treure conclusions, aventurem que els resultats d'audiència hagin alleugit la pena pel comiat de la graella. Les primeres emissions del programa es van saldar amb uns resultats esperançadors. L'estrena va ser seguida per un 20% de l'audiència. Però les xifres es van desinflar a mesura que els participants aprenien a governar el ramat i a viure sense electricitat. Alguna entrega no va arribar al 10%.

Dijous passat, en el marc del programa El club, que dirigeix l'Albert Om, que cada setmana es va anar fent ressò de les evolucions del reality, es va fer públic el veredicte dels espectadors. Ells van ser els que, amb les seves votacions, van decidir la família guanyadora del programa. El resultat ha estat aclaparador. El 80% dels votants ho van fer a favor dels Camañes. Ni els guanyadors ni els perdedors es podien avenir del veredicte. L'enorme diferència entre uns i altres els semblava injusta. Tal vegada, al públic fidel li ho sembla més el fet que dos mesos de renúncia a la seva vida habitual tinguin una recompensa en metàl·lic de només 10.000 euros. Això sí, els participants asseguraven que tornarien a repetir l'experiència. Perquè els ha ajudat a estrènyer llaços, a conviure d'una manera intensa, a enfortir les relacions familiars.

Una altra forma de família és la que mostren Joan i Roger Pera a 13 anys i un dia, la comèdia de situació que TV-3 va estrenar dimarts a la nit, amb una extraordinària acollida. 966.000 espectadors i un 29,8% de quota de pantalla li han suposat el rècord de primer capítol més vist d'entre totes les sèries de ficció estrenades fins ara per la cadena. Pare i fill a la vida real, els dos actors reprodueixen els vincles en aquesta sèrie que acompleix un dels vells somnis del patriarca, poder treballar amb en Roger. Joan Pera, que va estrenar el gènere de la sitcom a Espanya al costat de Joan Capri amb Doctor Caparrós (que ara recupera TVE), torna a la televisió després de molt de temps dedicat al doblatge i al teatre. La fórmula que ara protagonitza sembla ancorada en els vells temps, així n'és de clàssica. A pesar de l'excel·lent rebuda, les situacions, amb un punt surrealista, no van aconseguir un gran efecte humorístic en el primer episodi.

L'actor Lluís Marco és qui millor dibuixa el seu personatge, mentre Joan Pera es manté fidel a si mateix, al personatge que ha forjat als escenaris amb la seva Estranya parella, Paco Morán, en una comicitat apta per a tota la família que, val a dir, també ha conquerit molts entusiasmes.