Conferència?

Potser el problema és de confusió de gèneres, i per això ens costa tant de capir, aquesta postmodernitat. Vaig anar a la conferència de Jordi Hereu, el dimarts, al CCCB. Conferència? Així ho deia la invitació del Col·legi de Periodistes, que, a més , hi afegia el títol: Barcelona 2008: balanç de ciutat, construint el futur. Sospitós gerundi al marge, tot em feia pensar que escoltaria l'alcalde fent un resum de l'annus horribilis i proposant una sèrie d'actuacions de futur que ens el fessin oblidar. Doncs no va ser ben bé així. D'entrada, en una pantalla col·locada al clatell del ponent, s'hi llegia un altre títol que no figurava a la invitació: Un salt endavant. Les conferències a les que he assistit acostumen a tenir títols plumbis, però generalment no incorporen eslògans. "Un salt endavant" té més de promesa electoral que no pas de balanç. I aquesta impressió es va veure refermada pel fet que l'alcalde aconseguís no fer esment, en tota la seva exposició, de l'arribada de l'AVE a la ciutat (abordada només al final, a preguntes dels periodistes), tema difícilment obviable si realment s'està fent una conferència-balanç. De manera que l'alcalde potser estava fent una altra cosa.

És cert que altres elements introduïen noves incerteses de gènere. Per exemple, l'ús d'un punter làser per part de l'alcalde. No em diran que això no dóna un posat prefessoral molt escaient a una conferència. Però què assenyalava l'alcalde? Doncs sobre uns mapes generalistes d'Europa, Espanya, Catalunya i els 73 barris de Barcelona projectats a la pantalla delimitava àrees, més que no pas focalitzava punts, com el nom de l'estri semblaria exigir. Vol dir això que el discurs de Jordi Hereu no va tenir interès? De cap manera. A mi em va semblar sincerament emotiu l'agraïment que va fer de la "reacció cívica" dels ciutadans davant uns "problemes d'infraestructures" no inventariats amb el punter, sinó considerats globalment. Com també em va entendrir quan es va confessar "cansat" de gestionar crisis. Vaig pensar aleshores que potser no assistia a una conferència de l'alcalde amb un argumentari crític elaborat, sinó a un míting que apel·lava als meus sentiments ciutadans. Vés a saber ara si la postmodernitat al míting li diu conferència.