Monòlegs

Andreu Buenafuente va tenir fa poc una aparició mariana. En un embús de carretera va acudir a veure'l ni més ni menys que la Mare de Déu de Montserrat. Ell se la va escoltar, tampoc tenia res millor a fer. I la Moreneta "amb la cara de la Pilar Rahola però negra" el va avisar que el seu programa a Antena 3 començava massa tard. Tampoc era ja oportuna l'advertència. Buenafuente i la televisió estatal ja havien decidit retirar l'espai de la programació (s'acomiada avui) segurament perquè a determinades hores als admiradors, per molt fidels que siguin, els pot la son.

Mentre negocia amb diferents cadenes el seu futur professional, Buenafuente va contar l'experiència extraterrenal en una tribuna a què no ens té acostumats: la televisió privada catalana 8tv. Ell va ser el convidat estrella del nou programa de la cadena, un collar de monòlegs d'humor titulat Que no surti d'aquí. Es va estrenar diumenge passat, en una hora més favorable a la conciliació entre l'entreteniment i els biorritmes de l'espectador: les 22.00.

Buenafuente no era allà per casualitat. La seva productora, El Terrat, és la responsable d'aquest espai que explota una fórmula amb una ja llarga tradició televisiva. Aquest mitjà, especialista en xuclar formats d'altres mons, va contribuir fa uns anys a popularitzar un gènere originàriament teatral. Buenfuente el va incorporar, pioner, com a pròleg dels seus programes d'entreteniment.

És comprensible la seva voluntat d'apadrinar aquest programa senzill, sense escarafalls tècnics ni escenogràfics, i beneir-lo amb el seu ganxo mediàtic. Però malgrat el rodatge i l'experiència, el presentador català va inaugurar el nou espai amb una actuació com de tràmit, mancada de la intensitat còmica i reflexiva de les seves millors intervencions. No va ser un bon estímul per a la resta d'humoristes, provinents de la cantera d'El Terrat, i que aniran canviant en cada edició del programa, tret del presentador i director, Fermí Fernándes. Ell és el més veterà dels protagonistes del nou espai, on apareixerà cada dia caracteritzat d'un personatge diferent. Diumenge passat es va presentar com a Jaime Peñafiel, periodista especialitzat en reialesa. I va ser el més solvent de tota la nòmina, tot i limitar-se a anar introduint amb gràcia els diferents monologuistes. A vegades, el minimalisme entès com a curosa selecció d'elements juga a favor dels espais televisius, per contrast amb l'abundància d'una espectacularitat buida de contingut. En benefici del programa caldrà, però, elevar l'exigència còmica global.