La galeria Rambla Catalunya

Rambla Catalunya-Gran Via. Et trobes amb unes enormes cames, duen un ala i tenen un cap a terra. És el principi d'un calvari. Vas passant com pots, però quan arribes a Diputació, dos gegantins caps de bronze, buits, horrorosos, et frenen. Quina basarda. Són escultures d'Igor Mitoraj, que l'Obra Social de La Caixa ha plantat, amb la benedicció de l'Ajuntament de Barcelona, a la Rambla Catalunya.

Diuen que és art al carrer, que és bo per als ciutadans que no van als museus, que així s'acostumaran a gaudir de l'art. No ho sé. Jo sortiria corrent en direcció contrària. Clar que amb això de gustos no hi ha res escrit. Juan Antonio Samaranch, per exemple, les col·lecciona i el directiu de La Caixa que les ha portat es va enamorar d'elles quan les va veure per primer cop a París. Per mi, en canvi, són la contaminació visual d'un dels passeigs que més m'agraden de Barcelona.

La cosa no s'acaba. Travesses Diputació i t'endinses en un bosc de cinc figures enormes. Camí de la feina, veus un esfereïdor centaure, més grandiosos torsos. Ja ets a Consell de Cent, un altre cap gegantí gairebé et barra el pas. Depressió. Depressió? No. Nostàlgia d'aquells temps del bon gust, dels anys en què María Corral feia la col·lecció d'art de La Caixa, els temps de Lluís Monreal. No els d'ara en què a Caixaforum s'exposen les coses de color d'Agatha Ruiz de la Prada. No tot està perdut. Caixaforum va inaugurar abans- d'ahir una de les exposicions de l'any, la retrospectiva de William Hogarth.

Segur que Mitoraj és un gran artista. No hi ha dubte. De què si no, l'Ajuntament li posa una galeria a la Rambla Catalunya. Les escultures estan a la venda, no al pes, això no, si no pel tamany, entre 130.000 i 500.000 euros. Qui les pot comprar? No amb diner públic, és d'esperar.