Un edifici amb disfressa

L'entrada a Barcelona des de l'aeroport s'ha convertit, arquitectònicament parlant, en un mal presagi. Ja fa un temps que ha quedat marcada per l'anomenada Hesperia Tower a l'alçada de l'hospital de Bellvitge. Aquesta torre és un exemple d'un tipus d'arquitectura que ve afligint el nostre "petit planeta" des de fa uns anys. Recorden la pel·lícula Robocop? Meitat home, meitat màquina. Doncs aquest hotel és el mateix, meitat edifici i meitat refineria. Els seus autors són arquitectes preocupats per la sostenibilitat i convençuts que les ciutats han de ser dinàmiques però respectuoses amb el medi ambient i amb els ciutadans. Ara només falta que nosaltres canviem el concepte de "respectuós".

La pregunta més òbvia a fer-se davant d'aquesta torre és: per què s'han d'emfatitzar totes i cadascuna de les parts mecàniques d'un edifici? L'arquitectura no és millor si en un exagerat acte de sinceritat constructiva i funcional mostra totes les parts del seu funcionament a l'exterior. Una de les coses pitjor resoltes de l'arquitectura moderna és aquesta: convertir la seva anàlisi en una forma construïda. Quan s'analitza un edifici és interessant distingir conceptualment les seves parts perquè ajuda a entendre'l, però després, en projectar-lo, l'habilitat d'un arquitecte és fer un edifici, no una reunió mecànica de components.

En el cas que ens ocupa ens trobem el hall, les escales, els ascensors, la planta tècnica i finalment el platillo restaurant. L'estructura, excessiva i musculada, tampoc sembla ajudar-hi, fent una exagerada exhibició a les primeres plantes de la torre.

Aquest, però, no és un problema pels promotors de l'hotel. Probablement per ells són determinants la vistositat i cridar l'atenció. De fet, aquests edificis no són arquitectura, són clarament publicitat i de la pitjor classe. L'edifici que ens ocupa està concebut com una gran tanca publicitària de dues cares, transversal a la Gran Via; des d'aquest punt de vista les torres poligonals de l'hospital de Bellvitge són clarament millors. La novetat comercial busca aquest tipus de reclam, però la ciutat, que suma capes de temps en els seus carrers, no hauria d'estar interessada en el mateix. Pels promotors és semblant a rodar un caríssim espot publicitari, amb l'avantatge que passat un cert temps es pot vendre a un altre. Una manera de protegir-nos d'aquests excessos de 105 metres d'alçada seria obligar la cadena que l'ha promogut a no poder vendre-se'l mai. Crec que si un s'ha de quedar per sempre amb aquest artefacte s'ho pensaria dues vegades a l'hora d'encarregar-ne el projecte. Una disfressa pot ser bona per una nit de carnaval, però anar vestit així cada dia no ho fa ningú. Bé que ho saben els del cobrador del frac.