Memòria

Aquest no és un llibre en contra de qui encara és president del Govern, ni tampoc pretén que el resultat de la seva lectura ofereixi un balanç favorable a la seva gestió", va escriure l'enyorat Javier Tusell (Barcelona, 1945-2005) al pròleg d'El aznarato. El Gobierno del Partido Popular, 1996-2003 (Aguilar, 2004 / Punto de Lectura 2005). Publicat mesos abans de l'11-M i de la derrota d'Aznar el 14-M, el llibre, no d'història sinó d'anàlisi, com deia ell, té una enorme actualitat, que engresca a llegir-lo o rellegir-lo. Tusell va militar a Unión de Centro Democrático (UCD).

El 1993 tot feia preveure que el PSOE perdria les eleccions. Tres anys després, sí va guanyar el PP, però per un marge molt més estret -156 diputats davant dels 141 del PSOE- del que s'augurava. El llibre és una crònica de la crispació d'aquells anys i dels nous mètodes: els escàndols van "amenaçar el correcte funcionament de la democràcia. Però també la van deteriorar els que van fer oposició utilitzant tot tipus de mitjans". "L'estrany líder", com denominava Aznar, "no escatimava crítiques contra la política antiterrorista del Govern, en un to que ni tan sols subscrivia el propi Fraga".

No és un llibre en contra, insistia. Però déu n'hi do. El balanç que fa de les dues legislatures del PP -més positiu el primer quatrienni- té més ombres que llums: des de la justícia a l'educació, la relació amb els nacionalismes, amb els mitjans de comunicació o la política. I el perfil de "l'estrany líder" és inquietant. Vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar Tusell i quan li vaig preguntar sobre l'afany crispador d'Aznar, va ser contundent: "Respon a la ideologia de lo muy español. Era falangista als 16 anys i va escriure a la revista SP en el més pur to joseantonià. Era molt jove, però als 26 anys, ja un home, al diari La Nueva Rioja veia com a perill que es canviessin de nom els carrers José Antonio o Franco". Era el 1979, quan es va afiliar a Alianza Popular, i era molt reticent amb la Constitució. Poc després evolucionà a postures liberals. "Va ser coherent. Es revesteix d'una capa de modernitat".