"Carter és un somniatruites!"

Com reconstruir l'instant crucial del major descobriment arqueològic de la història, un moment irrepetible que han imaginat i somniat milions de persones? La sèrie de la BBC Egypt, que emet TV-3 en sis capítols (dedicats a tres grans de l'egiptologia: Howard Carter, Giovanni Belzoni i Champollion), s'ha atrevit a fer-ho. I en surt ben parada. A la pantalla veiem Carter introduir una espelma al forat practicat a la porta segellada de la tomba de Tutankamon. El pla se centra en el seu rostre que s'il·lumina amb la resplendor de l'or. És l'expressió del descobridor la que revela tota la màgia del moment. Darrere seu se sent la veu de Lord Carnarvon (i de tots nosaltres): "Què veu? Hi ha alguna cosa?". "Coses meravelloses, coses meravelloses".

Veritable tour de force de la sèrie -de la qual dissabte vinent s'emetrà el quart capítol, a les 18:35 h-, aquest moment fundacional de l'egiptologia moderna està molt ben resolt. Llavors el docudrama segueix les passes de Carter, Carnarvon i la filla d'aquest, Lady Evelyn, a l'interior de la tomba. La seva sorpresa a l'avantcambra davant els llits de fusta daurada, la seva estupefacció en no trobar l'enterrament, fins que Carter assenyala la paret tapiada de la cambra funerària. Tots tres practicaran una obertura -cosa per a la qual no tenien permís- i es colaran per descobrir el gran premi: que Tutankamon era allà, intacte. L'assumpte, que es van saltar a la torera les normes i no van esperar l'arribada de les autoritats arqueològiques com era manat (llavors van muntar un engany), era conegut des que al 1978 Thomas Hoving va publicar el seu Tutankhamun, the untold store (un llibre que per fi s'ha publicat ara a Espanya -Planeta-), però veure-ho en imatges resulta excitant. La reconstrucció de l'ambient i els tresors de la tomba és excel·lent. L'esquerp, agre i ressentit Carter, "l'home més maleducat de Luxor" -tot i que també un apassionat i un romàntic-, està molt ben interpretat per Stuart Graham; Carnarvon, amb un aire a l'estil Jordi Bosch, resulta menys creïble. Lady Evelyn apareix com una nínfula, donant pàbul als rumors d'idil-li amb Carter. Molt bones les imatges d'excavació, la forma de capturar l'inigualable cel blau faiança d'Egipte, l'èmfasi en el mètode científic de Carter -amb el contrapunt del pobre Theodore Davis, al qual es presenta caricaturescament com un histriònic: "Howard Carter és un somniatruites! No llenci els seus diners amb ell, Carnarvon".

Es nota (vestuari, decorats) que hi ha hagut diners per a la producció. De fet, va ser costosíssima i es va veure encarida pel mal temps, tempestes de sorra i malalties incloses: ¡es va arribar a dir que la maledicció de Tutankamon havia atrapat la BBC! Estan ben utilitzats els flash backs històrics, la reconstrucció de la cort de Tutankamon és creïble -entranyable la imatge del nen rei amb la doble corona que li queda baldera (com també li ve gran la seva esposa-germana, Ankhesenamon)-. Evocadora l'escena del seguici fúnebre, amb el gran sarcòfag d'or en trineu.

Menys encertat va ser el passat capítol, el primer dels dos dedicats al gran Belzoni, el gegant explorador, i la seva carrera per les antiguitats egipcies amb altres caçatresors com Henry Salt i Drovetti. Segurament és un error en la traducció al català, però resulta inexplicable (i imperdonable) que una sèrie d'aquesta categoria, amb assessors com Peter Clayton, confongui repetidament la reina Nefertari, esposa de Ramsès II, amb Nefertiti, l'esposa d'Akhenaton.