Viatge a la Mallorca tricolor

La Guerra Civil i els 40 anys de dictadura han estat com una ombra fosca que s'ha projectat sobre la memòria de la Segona República a Mallorca. Explicar-ne l'essència, els fets primordials, el context i, especialment, rescatar-ne els noms propis i posar-los rostre i biografia ha estat l'objectiu que ha marcat l'escriptura, a quatre mans, del llibre La Segona República a Mallorca. El temps, els fets i els protagonistes, publicat per Miquel Font Editor. Els seus autors són la periodista Joana Maria Roque i l'escriptor Albert Herranz, integrants de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, que han intentat oferir una síntesi divulgativa de l'estret lustre que va des de la proclamació fins a l'aixecament militar, que va desbaratar qualsevol somni democràtic.

El llibre desmenteix la creença que a l'illa s'ha passat, sense transició, del pagès al cambrer

"Hi ha moltes monografies sobre la República, i n'hi ha de molt bones. Des de la Universitat de les Illes Balears se n'han fet bastantes. Però havies de consultar molts llibres sobre qüestions parcials per entendre què va ser. Nosaltres hem intentat explicar-ho d'una manera senzilla. Jo diria que la nostra feina ha consistit a treure'n el bessó ", explica Roque. "És el que estem acostumats a fer els periodistes", continua l'autora, corresponsal a Mallorca del diari La Vanguardia. "El plantejament del llibre és el de fer un treball arrevistat, on la part gràfica té molta importància. Ens interessava que la gent pugui veure com eren les persones i l'ambient de l'època". Roque precisa que en cap moment hi ha hagut la més mínima motivació "de revenja" o de fer "teoria política".

Els autors, que han comptat amb la col·laboració de Catalina Caldentey en les tasques de coordinació i correcció, remarquen que no han pretès fer investigació, sinó divulgació, en aquest treball on abunden les fotografies i té la voluntad de ser accessible a un públic ampli, sense deixar de banda elements inèdits, com la llista de les persones que varen respondre al bàndol del general Manuel Goded per contribuir voluntàriament a l'aixecament de Franco. Herranz assenyala que la tasca de documentació els ha donat oportunitat d'aprendre coses que constitueixen l'essència no només del llibre, sinó del que va significar la Segona República quan, més enllà de l'anàlisi política, se l'estudia des del punt de vista de la seva influència social. "Hem après que hi va haver una classe popular que va rebre amb molta alegria la proclamació de la República, perquè va interpretar que, de la seva mà, arribava el progrés a l'illa, un entusiasme no compartit per l'oligarquia que s'havia vist afavorida tant per la dictadura com per la democràcia. I hem après que a Mallorca, que sempre es presenta com a conservadora, hi ha una tradició progressista entesa en un doble sentit, el del liberalisme progressista i el progrssisme des del punt de vista del moviment obrer".

La Segona República a Mallorca està estructurat en tres parts. La primera és una introducció, general i transversal, sobre el context social, econòmic, polític i cultural de l'època. La segona utilitza les fotografies per donar una instantània dels principals esdeveniments que es van viure a Mallorca de la mà de la República. La tercera ofereix una biografia dels principals protagonistes de l'època. És en la part central on la imatge té més importància. El recull de fotografies s'ha fet a partir de la recerca en el magne arxiu de l'editor, però també explorant els fons familiars de molts mallorquins que, explica Roque, "durant molts anys van tenir les fotografies ben amagades perquè eren perilloses. Per això era important el fet de treure les imatges i posar cara a aquesta gent".

Amb el temps, però, els fets han canviat. "Amb la nova educació democràtica, molta gent se sent orgullosa de tenir un familiar que defensàs la legalitat vigent. Però durant molt temps això es va amagar", continua Roque. Aquest orgull renascut es va posar de manifest especialment al llarg de tot l'any passat, quan s'acomplien 75 anys de la proclamació de la Segona República i 70 des de l'inici de la Guerra Civil. Molts municipis de l'illa van organitzar homenatges a la República i als seus partidaris i víctimes, tant els exilats com els assassinats amb l'esclat del conflicte bèl·lic. El llibre recalca que, en contra d'una idea ben estesa segons la qual a Mallorca gairebé no hi va haver guerra, hi va haver com a mímim 2.000 afusellats o assassinats. La xifra encara està oberta: "Molta gent encara no sap què va passar amb els seus familiars", diu Roque.

Els autors han volgut focalitzar la mirada en tres col·lectius que, com ells mateixos descriuen, són "els que més feren per impulsar un nou comportament democràtic". Són "els mestres d'escola, els batlles i les dones". El llibre combat tòpics molt estesos sobre el que era la vida a Mallorca l'any 1931 i la creença que a l'illa s'ha passat, sense transició, del pagès al cambrer. "S'ha dit moltes vegades que era una població agrícola, i això no és cert. Es calcula que un 40% es dedicava al sector industrial, que un 36% ho feia a l'agricultura i la resta als serveis, especialment al turisme". En aquells anys, a Mallorca s'hi van instal·lar també estrangers (principalment intel·lectuals i artistes alemanys) que escapaven del convuls context internacional i es van sentir atrets per la just estrenada democràcia sense pensar que tindria una vida tan efímera.

Entre la població autòctona hi havia molt d'analfabetisme, especialment entre les dones, entre les quals el desconeixement de la lletra arribava al 70%. Però hi va haver algunes dones pioneres. Com Maria Mayol, que va treballar de valent per la dignitat de la d ona i va posar en marxa una xarxa d'escoletes; Aurora Picornell, activista comunista afusellada l'any 1937, o Rosa Roig, mestra de l'Escola Normal.

Per als autors és important remarcar que, al marge dels impulsats directament per les administracions, a l'illa es va estendre una rica tradició de centres culturals nascuts des de la mateixa societat, a partir de la iniciativa de cooperatives o de sindicats. Allí es feien tasques d'alfabetització, hi havia biblioteques, xerrades, cinema i altres iniciatives que, com indica Herranz, demostren "la conscienciació cultural" de la ciutadania. Al seu entendre, el motor popular d'aquestes entitats suposa un gran contrast amb la realitat d'avui. "Per posar un exemple, l'any 1932 a la barriada palmesana La Soledat hi havia vàries associacions d'aquests tipus, i actualment és un desert". Una altra diferència significativa entre l'abans i l'ara de la vida a la major de les Balears ve donada per la manera d'entendre la política. "Llavors hi havia molts partits polítics, però també moltes coalicions entre ells. No com ara, que es pensa que només pot governar qui té la majoria absoluta", diu Herranz.

Al llibre s'explica també l'intent polític per aprovar un Estatut de les Illes Balears. Va ser un intent fracassat perquè, segons Roque, les diferències entre illes no ho varen permetre. "Els menorquins tenien por de la prepondèrancia de Mallorca", explica l'autora. Tant a ella com a Herranz els hauria agradat estendre l'abast del seu treball a tota la comunitat autònoma. La premura de temps i les evidents dificultats de mobilitat per raons geogràfiques els han impedit fer-ho. Però ha quedat satisfet l'objectiu bàsic del llibre: "que qui el llegeixi es faci cinc cèntims del que va significar la Segona República a Mallorca".