Un museu per al debat arquitectònic

L'últim Consell de Ministres de l'any, el 29 de desembre passat, va aprovar un Reial Decret per el qual es creava el Museu Nacional de l'Arquitectura i l'Urbanisme (MAU), amb dos seus principals: una a Salamanca -que en principi s'ubicarà a l'antic edifici del Banc d'Espanya-, dedicada a l'arquitectura; i l'altra a Barcelona, consagrada a l'urbanisme. Un tercer Centre de Documentació, que es crearà a Madrid, hauria d'impulsar una xarxa de centres associats per tal de constituir un gran arxiu sobre les dues disciplines. La bicefàlia -o tricefàlia, si es té en compte el centre madrileny- no ha agradat massa al sector, que la considera una "solució salomònica" a un "problema polític", el que va suscitar al seu moment el retorn a Catalunya dels papers de Salamanca. Però tot això ja és aigua passada. La realitat és que Barcelona, que s'havia postulat -tot cal dir-ho, sense excessiu entusiasme- com a possible seu del museu des que la ministra de la Vivenda, María Antonia Trujillo, va anunciar el 2004 la seva creació, acollirà, per primera vegada a la seva història, un museu de titularitat estatal. I això crea un escenari inèdit en què les administracions catalanes i els operadors culturals de la ciutat han d'obrir el debat sobre el nou centre i com s'incardina a les diverses iniciatives preexistents.

Jordi Ludevid, degà dels arquitectes: "L'Oliva Artés podria acollir el nou museu"

"És un premi de consolació, però benvingut sigui", diu el director de la Fundació Mies

El projecte urbà funciona com un 'zoom' que permet canviar d'escala a voluntat

Cal dir que dels objectius i els continguts del nou centre se'n sap encara ben poca cosa, més enllà que haurà d'"investigar i difondre l'aportació de l'arquitectura i l'urbanisme a la cultura espanyola, així com preservar els seus testimonis", i que es nodrirà de la col·lecció "constituïda pels béns pertanyents al patrimoni arquitectònic, urbanístic i documental adscrits al Minsteri de la Vivenda". Això sí, es disposa ja de pressupost: 19 milions d'euros pels dos pròxims excercicis que han de servir per condicionar les dues seus, a inaugurar pels volts de 2009.

L'alcalde, Jordi Hereu, reconeix que el decret especifica massa poc i per això ha demanat una primera reunió entre el Ministeri, l'Ajuntament i la Generalitat. "Cal definir de quins continguts es tracta, quin tipus d'exposició es persegueix i després plantejar on la col·loquem. Problemes d'espai no n'hi haurà, però encara no sabem de quina superfície estem parlant". El ministeri assegura, per la seva banda, que la ubicació serà acordada sobre les propostes que li facin arribar la Generalitat i l'Ajuntament.

Passa a la pàgina 2

Ve de la primera pàgina

Posteriorment, el ministeri convocarà un concurs d'idees per rehabilitar, si s'escau, l'edifici triat i un altre concurs que rebrà les propostes museogràfiques.

De tota manera, sí hi havia una idea d'ubicació, anterior a la decisió que Barcelona fos una de les seus del MAU: l'Edifici Fòrum, proposat en el seu moment per l'alcalde Joan Clos. Però ara hi ha d'altres projectes per aquest espai: d'entrada, una exposició temporal per als pròxims dos anys sobre el nou urbanisme barceloní, mentre no es decideixi l'ús definitiu del triangle. Alguna altra iniciativa municipal hi vol ubicar un centre dedicat a la història natural, vinculat al zoo marítim, que s'està construint a la zona.

"El problema del MAU és que no havia estat una demanda de Barcelona, que ningú no havia liderat la petició perquè no hi havia un projecte definit", opina Jordi Ludevid, degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). "Per mi la paraula clau és coordinació, és a dir, com el nou equipament s'articularà amb els que ja existeixen. Coordinació i lleialtat entre institucions. Finalment, els que ens dediquem a això som pocs". Precisament, el COAC va signar fa uns mesos un protocol d'intencions -que pròximament s'ha de convertir en conveni- amb l'Ajuntament per tal d'ocupar 6.300 metres dels antics tallers de la fàbrica Oliva Artés, al districte 22@. Sense deixar la seu de la plaça Nova, es pretén amb aquesta ampliació disposar de més espai per a l'arxiu històric i l'imponent fons documental -uns 150.000 volums- del col·legi, els quals creixen cada any amb noves donacions, i per exposicions (en els darrers quatre anys, el COAC n'ha fet 83, un munt). "No sé quin espai necessitarà el nou museu, però jo no tindria cap inconvenient per acollir-lo a l'Oliva Artés. Cal veure-ho com una oportunitat, perquè podem establir moltes sinèrgies", assegura el degà del COAC.

De fet, en el protocol d'intencions també figura com possible futur inquilí d'aquest espai la Fundació Mies van der Rohe. El seu director, Lluís Hortet, valora la concessió a Barcelona del Museu d'Urbanisme com "un premi de consolació", atès que la ciutat aspirava a ser la seu de tot el Museu d'Arquitectura, en tant que "una de las grans capitals europees de la disciplina". "Dit això, benvingut sigui el nou museu. El paper que la Fundació Mies pot jugar del que resulti de tot plegat és seguir sent una institució pont amb la dimensió internacional". El premi europeu que concedeix la fundació i l'exposició que monta amb els projectes finalistes enriqueix any rera anys els seus importants fons documentals. "L'exposició de 2007 es portarà a la Fira de Francfort a la tardor. A part de la nostra, hi haurà altres dues exposicions d'arquitectura a la ciutat alemanya: la que prepara Ramon Prat sobre arquitectura catalana i una tercera dedicada a Gaudí". "Fallem sempre pel mateix costat", expressa Hortet tornant a la qüestió del MAU. "Primer fem els contenidors, els edificis, deprés pensem en els continguts. En aquesta ocasió hi ha dotació econòmica, que ja és molt, però els continguts estan encara per fefinir".

Ramon Prat, que elabora el projecte museogràfic del Centre del Disseny que sorgirà en un futur a la plaça de les Glòries, abunda en el "repartiment curiós" de les seus. "Es pot fragmentar el discurs, es pot aïllar l'urbanisme de l'arquitectura?", es pregunta. Ell mateix respon: "Suposo que Salamanca plantejarà un discurs més historicista. Barcelona pot encarar l'urbanisme com una disciplina vinculada a l'arquitectura o bé obrir-la a la sociologia, l'economia, la planificació del territori, etcètera. És un debat obert i potser fins i tot es pot optar per una doble via". El Centre del Disseny que Prat projecta i que hauria de tenir col·locada la primera pedra a finals d'any per estar enllestit el 2012, es recolza sobre quatre sectors: la professió (i vinculat a ella els centres acadèmics, de transmissió del coneixement); el sector productiu privat; el sector públic, i els consumidors. "L'arquitectura entra en aquest esquema com procés de disseny del projecte. Jo entenc l'urbanisme vinculat a aspectes sociològics i econòmics, de manera que penso que no hi haurà solapament, hi cabem tots. L'Edifici Fòrum podria ser una bona ubicació pel MAU, al mig d'una gran esplanada. A més, ajudaria a crear una nova centralitat des de la plaça de les Glòries fins al mar".

El president de l'Arquifad, Quim Larrea, fa broma sobre la relació entre arquitectura i urbanisme. "A mi em recorda altres binomis, com física i química, o geografia i història, disciplines que no tenen res a veure, però que sempre es citen aparellades".

Passa a la pàgina 3

Ve de la pàgina 2

"Per mi l'urbanisme consisteix en la definició del projecte urbà. És a dir, ordenar la ciutat, pensar-la per tal d'estructurar el territori i evitar-ne la seva metàstasi". Opina que Barcelona és un bon destí per un museu de l'urbanisme, perquè "hi ha tradició de projecte urbà". "Cerdà i l'Eixample són dos referents importants. Ara, jo crec que l'urbanisme ha de ser dinàmic. Per exemple, s'ha de tornar a pensar l'Eixample, tot revisant-ne l'alçada. Jo crec que es poden plantejar puntualment agulles, edificis alts que permetin mantenir la densitat crítica de la ciutat i alhora alliberar interiors d'illa. En certa manera, es tracta de tornar als orígens del Pla Cerdà. Per mi, Diagonal Mar o la Vila Olímpica no acaben de quallar perquè estan per sota de la densitat crítica que Barcelona necessita. Per tot això, jo veig interessant la idea d'un museu dedicat al projecte urbà. Aquest funciona com un zoom : pot interessar-se tant per la solució arquitectònica d'un espai concret, com analitzar barris, la ciutat sencera o territoris encara més amplis. Pot jugar amb escales variables".

Larrea no es pronuncia sobre la ubicació del futur museu. Sí fa broma sobre el tarannà català consistent en inventar-se grans esdeveniments internacionals pels quals construeix obra efímera que finalment reaprofita, amb problemes greus, és clar. "Ens afecta una vertadera convulsió per col·locar un totxo sobre l'altre. Normalment els calés se'ns acaben abans de posar-hi els continguts, raó per la qual ens trobem sempre amb contenidors, caríssims de mantenir i dels quals no sabem què fer-ne. El cas de l'Edifici Fòrum, encara que no sigui efímer, està en aquesta mateixa línia, i de fet té molts problemes de manteniment. Del que es tracta ara és de fer un bon projecte pel nou museu i buscar-li la ubicació més adequada".

Un altre dels centres preexistents amb què el futur MAU s'haurà de coordinar és el CCCB, que té com a objecte principal d'estudi la ciutat, a la qual ha dedicat exposicions de referència. Josep Ramoneda, director d'aquest centre, diu que encara se sap massa poc del MAU per aventurar què significarà per Barcelona, però està d'acord que potser obligarà al discurs de l'arquitectura i l'urbanisme catalans a obrir-se més a l'arquitectura i l'urbanisme espanyols, cosa que tradicionalment ha fet ben poc. "Però abans s'ha de conèixer bé la col·lecció del Ministeri de Vivenda per saber què se'n pot fer i on pot quedar situada. Està clar que haurem de col·laborar".

En general, la iniciativa es veu com una bona oportunitat, encara que es considera que els continguts estan a hores d'ara sense definir. Caldrà veure com es coordina la professió i les iniciatives ja existents amb el centre nouvingut. Que serà, ja s'ha dit, d'abast espanyol: a Barcelona tindrà un sostsdirector, segons estableix el Decret Llei, depenent d'un director nomenat pel ministeri. Una experiència inèdita en els darrers temps, certament.