Rouault i Matisse

Si per casualitat van a París abans de l'11 de febrer, els recomano una exposició modesta però intensa. El Museu d'Art Modern de la Ciutat de París ha organitzat, amb els seus fons i alguns préstecs, una mostra que vol posar en evidència les correspondències entre els dos grans artistes. Es tracta de dos pintors ben diferents, gairebé tan diferents com la nit i el dia -Rouault seria la nit, és clar, i Matisse, el dia-, però malgrat això tenen punts de contacte. El primer de tots és la seva amistat, la "vive sympathie d'art", com va escriure Rouault, que testifica una correspondència iniciada el 1906 i que continua, després de la mort dels dos pintors, entre els seus descendents. Rouault va néixer el 1871, Matisse, dos anys abans. El primer, fill d'un ebenista, en un soterrani de París durant un bombardeig de la Comuna. Matisse, fill d'un negociant de gra, a la Picardia, a Cateau-Cambrésis. No sé si les circumstàncies del naixement van ajudar a configurar el seu temperament tan distint, tan torturat en el seu cristianisme, en el cas de Rouault, tan feliç en el seu hedonisme, en el cas de Matisse. Però el cas és que van estudiar junts a l'acadèmia de Gustave Moreau, el simbolista sumptuós, de pastes espesses i transparències d'àmbar, que es van fer amics i tots dos veneraven el mestre. Moreau era un mestre que encoratjava la llibertat dels alumnes. Que era un home intel·ligent queda clar si pensem que va dir a Matisse que simplificaria la pintura ("vous allez simplifier la peinture"), com va ser, i que va dir a Rouault que la seva seria una travessia del desert, sense queviures ni equipatge ("une traversée du désert sans vivres et sans bagages"), com també va ser. Rouault era l'alumne preferit de Moreau i, després de la mort de le patron , com li deien els seus estudiants, va ser el conservador del museu Moreau, instal·lat al taller que l'artista, en morir, havia deixat a l'Estat. Moreau havia donat a Rouault el consell de protegir-se de les modes i les influències. "Vous aimez un art grave et sobre, religieux dans son essence et tout ce que vous ferez sera marqué de ce sceaux" (us agrada un art greu i sobri, religiós en la seva essència, i tot el que fareu estarà marcat per aquest segell), li va dir. I, també, així va ser.

Per Matisse, la pintura era la vida. Per Rouault, en canvi, la pintura era un camí de salvació

Els fons del Museu d'Art Modern de la Ciutat de París són riquíssims en obres de Rouault. I això perquè, el 1953, la ciutat va rebre una donació important del doctor Girardin, en la qual hi havia 93 rouaults, bàsicament obra sobre paper, aquarel·les i olis diluïts. Els fons de Matisse són menors. Per això l'exposició reposa fonamentalment sobre Rouault. Els matisse hi són com a contrapunt, així com algunes pintures de Moreau, relacionades amb obres primerenques dels dos companys. La col·lecció de figures grotesques de Rouault, destinades a il·lustrar noves aventures del Père Ubu, escrites després de la mort de Jarry, és una meravella, així com la sèrie dedicada al circ, que es confronta amb les illustracions de Matisse per al llibre Jazz. També la sèrie de pintures de dones, models o prostitutes, és enormement emotiva i prepara per veure la col·lecció íntegra del Miserere i Guerra. Les il·lustracions a Les Fleurs du mal de Rouault es comparen amb les de Matisse del mateix llibre, i una magnífica odalisca d'aquest pintor acompanya els seus dibuixos lineals fets per al llibre de Baudelaire.

L'exposició, em sembla, és a honra i glòria de Rouault, sempre més difícil de ser estimat, per la sordidesa dels seus temes, per la foscor de les seves gammes, pel pes de dolor que plana en gairebé totes les seves obres. Per Matisse, la pintura era la vida. Per Rouault, la pintura era un camí de salvació. Els seus olis eren d'execució lenta i pacient. Matisse dóna la sensació de fruir, quan pinta. Rouault, de patir. L'any 1948, crema, davant de notari, tres-centes quinze teles inacabades, considerant que, degut a la seva edat, ja no tindrà temps per acabar-les com cal...

Surto del museu. A l'Avinguda del president Wilson, hi ha el mercat dels dimecres. Peixos de totes menes, ostres, marisc, fruites, verdures, formatges, plantes i flors. En un racó, asseguda a terra, voltada de bosses, vella i amb els ulls aquosos, una dona demana caritat. Matisse i Rouault conviuen, també, a fora.