Mark Twain, en català

Moltes de les aventures explicades en aquest llibre van succeir de debò. Una o dues foren experiències pròpies, les altres les visqueren els nois que foren companys meus d'escola". Així començava el prefaci que el 1876, ara fa 130 anys, encapçalava Les aventures de Tom Sawyer. Poques vegades, com en el cas de Mark Twain, ha estat tan clara la fusió o la confusió entre la vida i l'obra d'un autor.

La seva producció en general, i les novel·les més populars en particular, recullen els fets més rellevants de la seva vida. La seva infantesa a la vora del riu Mississipí, les experiències com a navegant en el mateix riu i com a buscador d'or, o els viatges pel Vell Continent, entre d'altres, foren les fonts d'inspiració per a les seves obres. També el va influenciar el moment històric que li va tocar viure en una Amèrica del Nord en expansió, després d'una guerra civil.

Mark Twain!, que significa dues braces és un crit de la navegació fluvial per mesurar el calat dels vaixells en relació amb la profunditat de l'aigua. És també un de tants pseudònims que va utilitzar Samuel Langhorne Clemens i amb el qual va signar les seves obres més famoses. Va néixer el 1835 a Florida, un poble de l'Estat de Missouri, però als quatre anys es va traslladar amb la seva família a Hannibal, un port del costat del Mississipí que li oferí tot d'escenaris i personatges que va traslladar a la seva obra: el turó on jugaven, la cova on s'amagaven, l'illa on fugien d'escola,... Als tretze anys, es va posar a treballar d'aprenent en una impremta, i als setze, ja publicava notes en un diari local. Va treballar en diverses impremtes, va fer col·laboracions en diversos diaris, alhora que llegia i llegia.

Durant quatre anys va fer d'aprenent i de pilot de vaixells de vapor pel Mississipí. I després va arribar la Guerra Civil, que va interrompre la seva carrera. Més tard, se'n va anar a buscar or a Califòrnia, va viatjar molt i va dedicar-se al periodisme, per començar a publicar ben aviat. El 1870 es casà amb Olivia Langdon, una noia adinerada, i al cap de poc temps, editava les obres que el donen a conèixer com un escriptor irònic, fatxenda, seductor, que recorda, com no podia ser d'altra manera, un dels seus personatges: Tom Sawyer.

Així com molts dels clàssics de la literatura infantil i juvenil són obres escrites per a adults que els infants i joves van fer seus, el cas de Les aventures de Tom Sawyer és a l'inrevés, tal com afirma l'autor en el seu prefaci: "Tot i que el meu llibre vol servir sobretot per a entreteniment de nois i noies, espero que no serà rebutjat pels homes i dones amb aquesta excusa...".

Amb aquesta obra, l'autor dóna un tomb al gènere d'aventures que van començar a conrear, a principis del XIX, Walter Scott i J. F. Cooper. En les seves obres, hi havia una exaltació del valor i la llibertat que Mark Twain recull i trasllada a les peripècies infantils i als escenaris quotidians, amb uns nens inquiets i rebels, amb un desig immens d'aventura, d'anar on sigui a la recerca d'un tresor i trencar amb la quotidianitat.

Les aventures de Tom Sawyer, una novel·la d'iniciació, rica en successos i amb una càrrega important d'ironia i de poesia, ha fet de mirall per a molts autors que més tard han conreat el gènere. A casa nostra, Josep Vallverdú i Joaquim Carbó, amb una trajectòria i una obra àmplia i variada, han estat els hereus més clars d'autors com Mark Twain o R. L. Stevenson, i els principals conreadors del gènere d'aventures.

Les aventures de Tom Sawyer és la primera obra de Mark Twain que apareix en català, juntament amb L'elefant blanc, robat. Ambdues obres són traduïdes de forma excel·lent per Josep Carner i publicades el 1918 per l'Editorial Catalana que dirigia ell mateix, en un projecte que pretén incorporar a la cultura catalana els millors autors estrangers per a joves -en aquesta època, Carner també tradueix La Fontaine, Dickens, Andersen,...-, i que s'emmarca dins dels propòsits noucentistes de modernització del país i professionalització de la literatura.

Ambdues traduccions s'han mantingut vigents fins els nostres dies, després d'haver passat per diverses editorials i col·leccions. Les aventures de Tom Sawyer, per exemple, es publicà de nou el 1935 per Editorial Selecta en una edició corregida d'errors tipogràfics, i el 1982, per La Magrana, a la mítica col·lecció L'Esparver.

Si bé la traducció de les obres de Mark Twain ha passat per les mans dels traductors més destres i consagrats del país, no succeeix el mateix amb els il·lustradors. A diferència d'altres obres per a infants i del que va succeir amb les obres de Twain a d'altres països, a Catalunya són poques les edicions il·lustrades de les obres de l'autor. Són remarcables, però, aquestes dues primeres edicions en català del 1918, en les quals hi havia una il·lustració a la coberta que es repetia a la portada de dos dels autors més paradigmàtics de l'època: de Josep Obiols a Les aventures de Tom Sawyer, i de Joan d'Ivori a L'elefant blanc, robat.

Paral·lelament a la versió de Josep Carner, els infants que cerquin Les aventures de Tom Sawyer poden trobar també una traducció de Maria Antònia Oliver en una altra col·lecció llegendària, Els Grumets de La Galera, que ha anat repetint edicions des del 1982 fins a l'actualitat. El 1934, poc abans de la Guerra Civil espanyola, apareix una de les continuacions de Tom Sawyer, encara que sense la força i l'èxit de la primera: Tom Sawyer, detectiu, amb traducció de Cèsar August Jordana i amb una il·lustració a la coberta de J. Segrelles.

Després de la Guerra Civil, es produeix un llarg període de foscor en l'edició en català. Són més de trenta anys en els quals diverses generacions d'infants i joves catalans accedeixen als grans clàssics universals a través de les diferents edicions i versions en castellà que en fan editorials històriques com ara Bruguera, Molino, o bé Juventud. A mitjans dels seixanta, però, hi ha l'anomenada "represa" en la literatura catalana, en què autors com Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas, o Emili Teixidor comencen a publicar els seus llibres i a obrir camí per bastir i consolidar una literatura infantil catalana. I no és fins a la fi dels anys setanta que tornem a trobar traduccions d'obres de Mark Twain.

És el cas de la que es considera l'obra més genial de l'autor, Les aventures d'Huckleberry Finn, publicada el 1979 en català amb traducció de Joan Fontcuberta, primer a l'editorial 7x7, i dos anys més tard a La Magrana, gairebé cent anys després de la seva edició en anglès, el 1885. Encara que, pels seus personatges i pel marc poètic i misteriós del Mississipí, se la té com una continuació de Les aventures de Tom Sawyer, es tracta d'una novel·la ben diferent, i ja d'entrada, és considerada pel mateix autor com una obra per a adults. Entre d'altres coses, descriu un món de gent mesquina, de passions innobles i crims irracionals.

El mateix any, també apareix el relat Història del petit Esteve Girard (Parramon, 1979), amb traducció de Maria Aurèlia Capmany, i el 1981, El bitllet d'un milió de lliures (Laia), de Maria Cugueró. Dos anys després, el 1983, l'editorial La Galera publica una altra de les obres més destacades de l'autor, El príncep i el captaire, amb traducció de Carme Serrallonga, que ens ha deixat, entre d'altres, traduccions tan memorables com la d'En Jim Botó i Lluc el maquinista, de Michael Ende.

L'arribada d'altres títols de l'autor en català no té aturador, fruit encara de les moltes llacunes existents en el terreny de l'edició. Així, es publiquen algunes obres considerades menors, com L'home que va corrompre Hodleyburg (Bromera, 1993), traduïda per Josep Marco; Un doble misteri (Laertes, 1994), amb traducció de Montserrat Canyameres; o bé, Un assassinat, un misteri i un casament (La Magrana, 2001) traduïda per Ernest Riera. I també se'n publiquen algunes de ben reconegudes, davant l'estupefacció dels lectors, com ara Un ianqui a la cort del rei Artús (Quaderns Crema, 1999), amb traducció de Joan Sellent, un autor que aposta per un model de llengua escrita que té com a referent la llengua parlada i que ens ha ofert aquests darrers anys traduccions tan remarcables com la de L'illa del tresor, de Robert Louis Stevenson, o bé, Trilogia de Nova York, de Paul Auster.

Aquest 2006, l'editorial Libros del Zorro Rojo ha editat el breu relat Consells per a les nenes bones, amb il·lustracions de Montse Ginesta, i Angle Editorial ha iniciat una col·lecció de clàssics que no han estat mai editats en català, amb l'afany lloable de recuperació d'un patrimoni cultural universal. Entre els primers exemplars no hi podia faltar una obra de Mark Twain, el Diari d'Adam i Eva, amb traducció d'Ernest Riera.

Cent trenta anys després de la publicació de Les aventures de Tom Sawyer, el riu que va donar origen al seu autor i a les seves històries segueix apropant-nos, implacable i constant, les aventures i desventures que hi van succeir.