_
_
_
_

(Im)previsible

Potser el darrer efecte del maragallisme consisteix en què ara ens preguntem insistentment si José Montilla serà un president previsible o imprevisible. Maragall ho ha estat tant, d'imprevisible, i tant fins a última hora, recordant-nos en el mateix discurs d'acomiadament coses tan poc pròpies d'un acomiadament com la supressió de l'àrea metropolitana o la manca d'una llei electoral catalana, que és natural que especulem sobre el caràcter i les maneres del nou inquilí de la Casa dels Canonges. El discurs de nomenament em va semblar del tot previsible: mesurat, sobri, amb agraïments i ofertes de mà estesa per a tothom. Si s'havia d'incloure una cita poètica, aquesta no podia sortir d'enlloc més que de La pell de brau d'Espriu. De fet, he llegit que Jordi Pujol fa un temps va recórrer a la mateixa cita: l'antifranquisme de la dècada dels 70 va ser així de transversal i... previsible. També el nomenament del nou Govern s'ha produït segons el que s'esperava, potser amb la sola sorpres a de la incorporació d'Ernest Maragall com a conseller d'Educació. Sorpresa moderada, val a dir: si el que es pretenia era escenificar cert continuisme, cridar el germà de l'ex-president cau dins d'una lògica perfectament cartesiana. Allò que potser no ens esperàvem és que els nomenaments es coneguessin quan toca, és a dir el dia que es van fer públics oficialment. Encara tenim a la retina la remodelació del Govern de l'abril passat, quan la crisi va ser retransmesa en directe per TV-3, amb consellers i ex-consellers entrant i sortint de Palau com si fos el camarot dels germans Marx. I tot per fer més canvis al cap de poques setmanes, quan la postura d'ERC contra l'Estatut va obligar a expulsar-la de l'Executiu. Hem viscut tant amb l'ai al cor darrerament que no ens sabem avenir que els esdeveniments puguin produir-se ordenadament. El dragon-khan ens ha regirat tant l'estómac que amb els caballets de fira no en fem prou. No teníem previst que la política podia ser previsible. Estem ben grillats.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_