La fórmula

Què n'hem de fer de Catalunya Cultura? La pregunta, ara com ara, és de difícil resposta.Des de la seva fundació, l'emissora pública ha viscut amb un neguit constant per trobar una fórmula que atregués els oients i alhora no traís la voluntat de fer informació cultural. Els programes han anat passant, amb sort diversa, i els experiments s'esgoten. Aquests dies s'ha anunciat l'enèsima metamorfosi de Catalunya Cultura. A partir del 23 d'abril, provaran una fórmula que combinarà la música tot el dia amb breus càpsules d'informació cultural. Per tirar endavant el projecte, l'emissora ha fitxat com a coordinador musical Marc Vicens, que fins ara era el director de la celebrada Kiss FM. Per una simple regla de tres, com que Kiss FM vivia de la radiofórmula, l'Associació catalana de Ràdio (ACR) ja ha posat el crit al cel i s'ha afanyat a acusar el projecte de radiofórmula encoberta i de competència deslleial. Veient les credencials, és probable que tinguin raó, però potser s'haurien d'esperar a veure quina mena de música programen els de Catalunya Cultura. No tota la música ha de ser xumba-xumba, vides loques i más, te quiero quiero máaaas...Fa una pila d'anys, l'espanyola Ràdio 3 va despatxar una colla de locutors esplèndids, com Ferndando Poblet o Manolo Ferreras, i va instal·lar una programació musical que encara avui dia es caracteritza per airejar les propostes més arriscades i minoritàries. I té públic. Digueu-me ingenu, però jo espero de debò que la nova programació de Catalunya Cultura evitarà els llocs comuns de la música i buscarà propostes menys evidents. A la casa hi ha especialistes com l'Albert Puig o el Josep Martín que ho poden fer perfectament. Si no és així i, per mor de la recerca d'oients, es lliuren a la radiofórmula comercial, jo suggereixo a les altres emissores que contraataquin programant cultura. Que en lloc de Madonna, Edurne o els discursets de Bono (el d'U2, no el ministre), emetin els 40 Principals de la poesia sufí. A veure què passa.