Al rescat del llac

El llac d'aigua dolça més important del sud d'Europa celebra enguany un doble aniversari, fa 25 anys que va ser declarat Parc Natural i cent de l'adquisició pels valencians. Conten les cròniques que el 1911 Alfons XIII va rubricar la llei de cessió de l'estany de l'Albufera al poble de València.

Amb tot, en complir-se el quart de segle de la protecció, a l'Albufera de València, joia de la nostra cultura paisatgística i antropològica se li multipliquen els problemes. El llegendari espai natural que va immortalitzar per al món Blasco Ibáñez ja no és el que era. I tanmateix, bull de vida animal.

Aquest bell lloc on venia Alfons XIII a caçar ànecs i les aigües del qual sobreeixien de peixos que donaven faena a centenars de pescadors de les seues riberes, no sols pateix contaminació des dels anys 60 sinó que la seua biodiversitat piscícola s'ha reduït de manera salvatge. Durant els anys 60 els racials pescadors del Palmar podien arreplegar 100.000 quilos d'anguiles l'any i altres tants de llobarro. Ara, les captures no arriben a 4.000 quilos i, de les 400.000 captures de llisses, la cosa ha baixat a 150.000, i això amb sort.

Per això la Comunitat de Pescadors del Palmar ha sol?licitat formalment la declaració del llac com a Bé d'Interés Cultural (BIC). La Comunitat del Palmar té 400 socis, però només pesquen 80. José Caballer, pescador de sempre, té clares les raons del problema: abocaments de fàbriques. "Durant els 60 es va produir una revolució industrial en tota la ribera de l'Horta Sud dels pobles pesquers. Però es va fer una mala política industrial. Llavors el Palmar era un poble de pescadors des de l'octubre fins al març. Què va passar? Van desaparéixer les espècies de més valor comercial i la gent es va dedicar una altra cosa. Fa 50 anys la població de Silla a Catarroja era agrícola, ara tot hi és indústria i comerç. Per això en l'Albufera han desaparegut la granota, el samaruc i el fartet, i el llobarro quasi no hi existeix".

Caballer sosté que la planificació inexistent dels polígons industrials va causar el caos contaminant. Paradoxalment, va ser la Ford l'única factoria que es va preocupar per la depuració de residus i del control d'abocaments.

Per al geògraf de la Universitat Politècnica de València Carles Sanchis, 99alma mater99 de l'associació Assut, "la societat valenciana està en deute amb les comunitats de pescadors perquè aqueixa negligent política d'abocaments i descontrol d'adobs es va carregar el sistema de pesca i un estil de vida. Ningú els ha indemnitzat, aqueixos pescadors frustrats. Per fortuna, es produeix una inflexió durant els 70, ja que els nivells de contaminació són tan alarmants que les diverses administracions es posen d'acord per a invertir-hi milions i salvar el llac. En el tema de l'Albufera no hi ha discussions, esquerres i dretes hi estan d'acord: és un patrimoni sagrat per al país.

La Comunitat de Pescadors que exigeix la declaració de BIC sosté que, de les 21.000 hectàrees del Parc Natural, en les zones humides s'hauria de cultivar arròs ecològic, perquè els actuals sistemes de pesticides perjudiquen greument el famós llac. També demanen que s'elimine la prohibició de cremar la palla de l'arròs, perquè quan arriben les pluges la putrefacció produeix metà, un gas letal que elimina l'oxigen de l'aigua.

El problema de l'Albufera són les aportacions d'aigua al llac

No tot està perdut, a pesar que en l'assumpte del Parc entra un batibull d'entitats: pescadors, arrossers, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Diputació de València, ajuntaments...

Carles Sanchis, que investiga aquests problemes en la Universitat Politècnica, afirma que la pesca té una situació molt compromesa, per això la necessitat del BIC, "la mala qualitat de les aigües és quelcom que cal resoldre. El pla del Parc Natural va per aqueix camí. De fet les inversions han estat espectaculars. El model de desenvolupament del franquisme està passant factura als valencians; estem pagant aqueixos errors i, a malgrat això, no arribem a un nivell òptim. El problema són les aportacions d'aigua. El Xúquer ofereix cada vegada menys aportacions i per això és indispensable l'elaboració del Pla de la Conca del Xúquer".

Investigadors i ecologistes reconeixen que l'assumpte no és fàcil. Assenyalen el problema que suposa l'existència d'un espai natural tan ric en biodiversitat a l'interior d'una àrea metropolitana d'un milió d'habitants.

Els membres d'Assut (que és un dic per a derivar aigua per a reg) recorden que la declaració de BIC del llac natural valencià suposa en reconeixement d'una institució (els pescadors del Palmar) amb un miler d'anys de funcionament. Ja els pescadors del segle XVII van advertir el rei que si no es prenien mesures València es quedava sense llac. I com que no tots els reis són faves, ja Jaume I va ordenar als musulmans que ensenyaren als indígenes les arts de la pesca abans d'anar-se'n. Així ho van fer, perquè la paraula albufera ve del terme àrab 99al-buhaira99 (l'estany).

José Caballer, portaveu de la Comunitat de Pescadors del Palmar, ho té clar: la declaració urgent de BIC suposarà més respecte per al paratge. "Tornaríem a les aigües de qualitat, promocionaríem la cultura ancestral de la pesca i es poden combinar els aspectes inapreciables que té el Parc: esportius, turístics i ambientals. Aconseguir la qualitat de l'aigua i potser tornar a aquells temps en què els xiquets del Palmar o de Catarroja ens banyàvem en el llac i en bevíem l'aigua".