L’infrafinançament que asfixia les persones

Acabem de reclamar aquest 7 d'octubre, Jornada Mundial pel Treball Decent, la indignitat de l'ocupació que s'està oferint i el desvergonyiment que els increments de la productivitat i dels beneficis no estiguen repercutint en la millora de les condicions laborals. L'impacte de les polítiques de retallades aplicades durant la crisi, que al País Valencià ha sigut majúscul, ha posat en escac la cohesió social.

Per fi semblen trobar ressò aquelles propostes sindicals que reiteràvem, com la necessitat imperiosa d'incrementar salaris, no solament per la millora del poder adquisitiu, sinó com a aportació a l'economia. Algunes persones, poc sospitoses de defensar els interessos de treballadors i treballadores com Mario Draghi, ja estan dient que és imprescindible acabar amb la devaluació salarial.

Precisament, d'això va el problema del finançament autonòmic. No és un tema de victimisme valencià, és una qüestió eminentment social. És de manteniment dels serveis públics essencials, no solament de l'educació i de la sanitat, també de la protecció a les persones, mitjançant programes específics d'atenció per als qui ho necessiten amb caràcter d'urgència.

Mancar d'allò que per justícia ens correspon, sense menyscabament de la solidaritat territorial, ens impedeix una programació sostinguda d'inversions en infraestructures que són determinants per a la millora de l'economia i l'ocupació. Quan l'accés a les noves tecnologies i al coneixement és una qüestió global, el desenvolupament endogen del territori i la seua competitivitat passa a ser vital. Per tant, no impulsar l'Arc Mediterrani és condemnar les futures generacions de valencianes i de valencians que, comparativament, tindran moltes menys possibilitats.

El 9 d’Octubre és un dia per a celebrar la convivència. Un dia per a defensar una identitat pròpia, una cultura, una llengua i un espai territorial que comence a reparar la desigualtat.

Paco Molina Balaguer és secretari general CCOO PV