_
_
_
_
Tribuna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las tribunas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Demanem justícia, no almoina

L'Estat finança amb 1.824 euros cada valencià, cada andalús amb 1.898, cada aragonés amb 2.305 i cada càntabre amb 2.557

Per què els malalts bascos o navarresos tenen millors hospitals que els valencians? Per què els seus xiquets tenen escoles més modernes i els seus majors més i millors residències? Per què tenen millors serveis i paguen menys impostos? Serà perquè parlen euskera? Perquè gestionen millor? La resposta és molt senzilla: perquè tenen més diners. Perquè a l’Estat Espanyol, malgrat el que diu la Constitució, no tots els espanyols som iguals. Els recursos públics de l’administració valenciana són de 1.824 euros per habitant. En Navarra, 3.266 euros i el País Basc, 4.100. El miracle no té res a veure de parlar euskera. Els diners fa miracles i nosaltres tenim la meitat que ells. Però deixem de banda l’excepció navarresa i basca. Comparem-nos amb els espanyols de segona, els naturals de les comunitats autònomes de règim fiscal comú.

La LOFCA està inspirada en el principi de solidaritat entre autonomies. L’Estat recapta els tributs i després redistribuïx entre les autonomies.

El sistema hauria de transferir recursos de comunitats riques a les pobres i seria un bon sistema per als valencians perquè tenim un PIB un 12% inferior a la mitjana espanyola, però dic “seria” perquè que en la pràctica els valencians tornem a ser discriminats. Tindre llengua pròpia i tradició foral no ens ha servit per a tindre més diners; ser pobres tampoc ens servix per a rebre la solidaritat de la resta d'espanyols.

Segons l’última balança fiscal publicada la hisenda espanyola va recaptar al País Valencià 5.862 milions d'euros i en va tornar 4.445; 1.416 milions nostres van anar a finançar comunitats més riques que la nostra. El País Valencià és l’única comunitat pobra que paga més del que rep. L’Estat finança amb 1.824 euros cada valencià, cada andalús amb 1.898, cada aragonés 2.305, cada càntabre 2.457. Als valencians ser espanyols ens resulta un mal negoci.

La llei obliga l’Estat a transferir-nos recursos per als nostres serveis bàsics, però cada any, si no volem tancar escoles i hospitals, hem de confeccionar uns pressupostos que generen un dèficit que ens finança l’Estat a través del FLA, un préstec dels nostres propis diners pel qual paguem interessos. Cada valencià deu a l’erari públic més de 8.000 euros.

El nou Govern espanyol afrontarà la reforma del sistema de finançament i els valencians haurem de fer pinya. Perdre esta oportunitat podria ser dramàtic. Està en joc el futur de la nostra autonomia i la classe política valenciana haurà d'estar a l’altura. També la societat civil. els empresaris, els agents socials, les institucions acadèmiques, les entitats culturals i tots aquells valencians que creiem en esta terra.

El Consell nascut del Botànic ha acabat amb la corrupció, lluita contra el frau fiscal, ha millorat la gestió dels recursos, però el forat negre de l’actual sistema és intolerable i la paciència té un límit. No demanarem més com a almoina el que ens correspon per justícia.

Clara Ferrando és secretària autonòmica d'Hisenda de la Generalitat valenciana

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_