Què faràs per la humanitat?

No hi ha res que m'agradi més que la màgia que desperta una bona obra teatral. I a tu? També m'agrada despertar, prendre'm el cafè i llegir el final d'un llibre que vaig deixar abandonat la nit anterior o entrar en un museu i gaudir del silenci que es crea al voltant d'una peça inigualable. M'agrada la cultura. I a tu?

Més de la meitat dels joves haurien respost que no i un altre petit percentatge hauríem dit que sí. Doncs davant d'això només em ve una pregunta al cap: què li passa a la cultura? Que no és tan entretinguda com un programa del cor que puguin fer per qualsevol canal? O potser és que els mòbils donen tot el que un bon llibre et pot aportar? Serà pel fet que una pantalla d'ordinador et pot donar aquella màgia que un escenari intenta crear? Jo encara no he arribat a cap resposta clara i segura. El que sé és que la cultura, sobretot la catalana, ha estat patint fins a l'últim preu, mai més ben dit, les mesures del Govern central. No és possible que a un jove estudiant li surti més econòmic comprar un paquet de cigarretes que una entrada al teatre. Encara no m'explico com al segle XXI es pot donar una aberració com aquesta.

Si ens centrem en la figura de l'estudiant, el jove que vulgui endinsar-se en una vida professional totalment artística serà catalogat per la societat com un mort de gana. I sí, tots aquells que l'assenyalin amb el dit tindran raó, ja que, a efectes pràctics, ser un artista equival a ser una persona que doni el 21% dels seus guanys, que ja són escassos, a un Estat que l'únic que fa és reprimir la figura del virtuós.

Sí, m'agrada la cultura, però ja és hora que comencem a potenciar allò que ens fa humans, allò que ens fa sentir vius! Fa molts anys que deixem que la cultura faci coses per la humanitat, però ja és hora que la poca humanitat que ens queda faci alguna cosa per la cultura. I tu, què faràs?

Laia Martínez Velázquez, Barcelona