_
_
_
_
ESPURNES
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Els lectors perduts

L’única manera de salvar el periodisme, ens suggereix Albert Chillón, és retornant a la qualitat, al compromís intel·lectual

Albert Chillón durant la presentació del llibre 'La palabra facticia'.
Albert Chillón durant la presentació del llibre 'La palabra facticia'.Martí Domínguez

En una ocasió, li preguntaren, a Juan José Millás, si fou escriptor abans que periodista. Millás, perplex, va contestar que pensava que els periodistes eren escriptors i que el més paregut a un conte és un reportatge. Ho recordava llegint el llibre d’Albert Chillón La palabra facticia: literatura, periodismo y comunicación (Aldea Global), on fa un profund estudi de les relacions entre el periodisme i la literatura. Chillón parla de relacions promíscues i, finalment, conclou que tot relat és ficció. A parer seu, l’objectivitat és un mite inabordable i tot periodista, fins i tot el més rigorós i abocat a la realitat, acaba narrant una part de la història, i des del seu particular punt de vista. Evidentment, es tracta d’un tour de force, però que pareix convenient per a desmitificar el mite del periodisme objectiu versus la literatura de ficció. Chillón posa com a grans periodistes literats els exemples d’Azorín, Eugeni d’Ors, José Ortega y Gasset, George Orwell, Jack London, Ernest Hemingway, John Dos Passos, Josep Pla, Joan Fuster, Truman Capote, Leonardo Sciascia, Kapuscinski, Eduardo Galeano, Vázquez Montalbán, Francisco Umbral o Manuel Vicent. Aquest és el seu cànon particular, a què podríem potser afegir Quim Monzó i el mateix Millás. Siga com siga, tots ells són reconeguts per la potència de la seua ploma: tant se val, el que expliquen; el que importa, al capdavall, és la manera de contar. L’estil, la mirada pròpia, l’encuny exclusiu. L’única manera de salvar el periodisme, ens suggereix Chillón, és retornant a la qualitat, al compromís intel·lectual, a la narració literària i a un periodisme més exigent. Recuperant el vell camí dels mestres, de D’Ors a Pla i Fuster, de Hemingway a Truman Capote, passant per Dos Passos. Amb bons reportatges novel·lats, amb entrevistes en profunditat, amb articles d’opinió de caire més literari i més transcendents. Josep Pla escrivia que “és més fàcil opinar que escriure, i a la vista d’això tothom opina”. I, certament, en el nostre temps hi ha un excés de fets, de notícies sense suc ni bruc, de lleugeresa i frivolitat. Cada vegada més, es practica un periodisme kitsch, on impera la vulgaritat i la inanitat. Cal, doncs, retornar a l’escriptura, a l’exigència literària, a la lenta descripció planiana. Potser és l’única manera de recuperar els lectors perduts.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_