_
_
_
_

A favor i en contra

El turisme és una activitat econòmica que beneficia la ciutat o bé la devora? Aquesta és la visió que en tenen dos importants museus de la ciutat, els sectors de la restauració i el comerç i dos barris de Barcelona

Blanca Cia
El Parc Güell, una de les visites gairebé obligades dels turistes.
El Parc Güell, una de les visites gairebé obligades dels turistes.carles ribas

JOAN ABELLA Gerent del Macba

“Ens convé la classe mitjana turística”

Al rovell de l’ou de Ciutat Vella, per les sales del Macba el normal és que passin més turistes (60%) que públic local (40%), una proporció que durant els dies de les Festes de la Mercè s’inverteix. Per a aquest equipament cultural el turisme és un client que s’ha de cuidar i potenciar. “Ens interessa tenir el que anomenem la classe mitjana turística, que és el que sol dedicar els matins a una visita cultural, al migdia va a un restaurant a dinar i a la tarda va de compres”, afirma Joan Abella, gerent del Macba. Considera que Barcelona ha d’estar a la primera divisió cultural. “Per aconseguir-ho les administracions i els integrants dels consorcis turístics han de treballar més amb els equipaments culturals”, afegeix. Una de les coses importants és internacionalitzar l’oferta cultural per atraure més visitants amb interessos que vagin més enllà de donar voltes pel centre o anar a la platja. “Que Barcelona sigui un referent cultural, més enllà de sol i platja. Si hi hagués una política més decidida en aquesta línia, es contribuiria a modular el turisme que ens arriba i, d’alguna manera, a contrarestar l’aglomeració que pateix el centre”.

REMEI GÓMEZ Presidenta associació Gòtic

“Ni s’ha gestionat, ni s’ha calculat l’impacte”

Els carrers del Gòtic, com els de la resta dels barris que componen el districte de Ciutat Vella, són trepitjats any rere any per milions de turistes. Aquests barris són els que més pateixen les conseqüències d’una allau de visitants que de mica en mica estan desplaçant els residents, que ja no arriben als 110.000. “Perquè a poc a poc moltes famílies acaben marxant d’uns barris en què se senten estranys perquè ja no tenen ni tan sols botigues normals”, explica Remei Gómez, presidenta de l’associació de veïns del Gòtic.

“La qüestió no és el turisme, perquè té coses a favor i en contra, com qualsevol cosa. El problema de Barcelona és que no ha gestionat el turisme des del 2005. Ni l’ha controlat, ni ha calculat l’impacte social que havia de tenir”, afegeix. És molt crítica amb les administracions en els últims anys: “S’han pres decisions de fons per iniciativa de promotors immobiliaris o del Port, que sembla que sigui un agent més. Els hotelers parlen d’arribar a xifres de turisme com París o Roma. És insostenible, perquè Barcelona és molt més petita”.

ROSA MARIA ESTEVE Grup Tragaluz

“Sense turistes hauríem hagut de tancar”

Moltes de les crítiques al turisme es dirigeixen a un grup concret, el de motxilla i entrepà, perquè gasta pocs diners i fa un ús intensiu del carrer. Però hi ha un altre tipus de visitants. “Hi estic completament a favor. És més, si no fos pel turisme, hauríem tancat”. Així de contundent és Rosa Maria Esteve, l’ànima del grup Tragaluz. “Tenim clients locals, és clar, però el visitant espanyol ha deixat d’anar a restaurants i ara depenem més del turista”, apunta. Creu, a més, que l’administració posa massa traves quan es vol emprendre alguna cosa nova. “És una pena que a Barcelona no es pugui escoltar més música en directe en petits locals, com passa en altres ciutats europees. Cal tenir la mà una mica més oberta i no ser tan prohibicionista per a activitats que agradarien a tothom, tant al públic local com a l’estranger”, insisteix.

I rebla: “És clar que amb el turisme, com amb qualsevol altra cosa, no s’hi val tot. I no pot ser que al passeig de Gràcia, a les cues de la Pedrera o de la Casa Batlló, els turistes estiguin en banyador. I encara menys el de la Barceloneta, és clar”.

JOSEP M. CARRETE. Subdirector MNAC

“Nosaltres volem que en vinguin més”

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) és un dels grans equipaments culturals de Barcelona que mira amb molta atenció al turisme. Al voltant del 50% de les visites de grups que rep el MNAC cada any són d’estrangers, una proporció que puja gairebé al 70% quan es tracta de visites individuals. A la vista de les xifres, és clar que per al MNAC el turisme no és només una cosa bona, és gairebé com l’aire que respiren. “És més, nosaltres volem que en vinguin més. A diferència del que passa al centre de la ciutat, Montjuïc no està saturat i el museu té molta capacitat”, assenyala el gerent del MNAC, Josep Maria Carrete. De fet, el museu està a punt de presentar una nova col·lecció del modernisme del segle XIX i fins a mitjans del XX, la qual, precisament, persegueix atraure el turisme que busca a Barcelona, sobretot, l’expressió modernista en l’arquitectura. I hi ha més: “Des de fa uns mesos hi ha un equip de persones dedicat a exportar la imatge del MNAC a través d’operadors turístics i ens hem donat a conèixer en el mercat internacional, com ara a l’Índia i Rússia”.

MIGUEL Á. FRAILE Confederació de Comerç

És un dels motors de Barcelona”

N i un sol dubte li genera a Miguel Ángel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), la valoració del turisme. “Hi estem 100% a favor pel que representa com a motor de l’economia de Barcelona i la catalana”, afirma. I de la mateixa manera que estan interessats a potenciar el turisme, estan radicalment en contra de les conseqüència negatives. “No pot ser que el barceloní hagi d’aguantar els visitants que només vénen aquí a emborratxar-se o els que ocupen apartaments il·legals i no deixen dormir”. En la seva opinió, una de les solucions podria ser descentralitzar l’oferta hotelera.

No obstant això, no està gens d’acord amb la mesura introduïda aquest any d’obertura dominical dels comerços del centre de la ciutat, argumentada per l’Ajuntament de Barcelona precisament per facilitar les compres dels turistes: “De vegades s’exagera i cal mesurar l’esforç que representa obrir els diumenges —cosa que s’ha fet de forma bastant irregular en els eixos comercials— amb el resultat final de les vendes”.

SANTI SERRA Associació veïns St. Andreu

“Polítics i agents s’estan venent la ciutat”

Ciutat Vella i l’Eixample són els dos districtes de Barcelona que concentren més hotels i apartaments turístics. No obstant això, altres zones de la ciutat —sobretot els districtes de Gràcia i Sants-Montjuïc— també ho estan començant a acusar. Sant Andreu, que queda molt fora del radi d’acció dels interessos habituals de les visites d’estrangers, també està notant que comencen a proliferarar apartaments turístics. “Especialment els caps de setmana per a comiats de solter o festes que sempre acaben en borratxeres. Que consti que no tenim res en contra de les persones que vénen atrets per l’arquitectura i la cultura”, explica Santi Serra, president de l’associació de veïns de Sant Andreu. “Estem molt ben comunicats i en 15 minuts són al centre, per això els hotels de l’Heron Citty i de La Maquinista tenen bastanta activitat els caps de setmana”, concreta. Les crítiques al model de ciutat que s’esgrimeixen des dels barris que pateixen més el fenomen són compartides: “S’estan venent Barcelona a les empreses i als agents turístics. Des de fa uns anys no es fa ciutat”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Blanca Cia
Redactora de la edición de EL PAÍS de Cataluña, en la que ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional en diferentes secciones, entre ellas información judicial, local, cultural y política. Licenciada en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_