“Estem començant a posar ja massa títols al mercat en català”

Un de cada tres llibres (31,6%) que es venen ara mateix a Catalunya està escrit en català. En plena crisi, paradoxalment, mai no s’havia donat una situació de mercat tan favorable per a la llengua de Pompeu Fabra. Però la xifra té els seus matisos, que Albert Pèlach (Barcelona, 1954), president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, comenta a l’ombra de la 32a Setmana del Llibre en Català, que tanca aquest diumenge en un context de volguda esperança.

Pregunta. Què explica que ara es venguin més llibres en català?

Resposta. Clarament es comencen a recollir els fruits de la incorporació continuada de lectors en català resultat de la immersió lingüística a les escoles. Es veu en la quota del llibre infantil, que avui és d’un 54% de llibres en català, davant de les lectures d’adults, que encara és d’un 22%. En qualsevol cas, ha pujat gairebé 10 punts en quatre anys.

P. Això malgrat la llarga crisi...

R. És que el llibre en català ha baixat en vendes menys que el llibre en castellà.

P. Per militància cultural?

R. El lector en català sempre ha estat un públic més fidel al seu idioma per temes culturals i de país; això es veu també en les vendes de grans obres i col·leccions, que aquí funcionen millor que a la resta de l’Estat. Però els estudis d’hàbits de lectura ja fa temps que demostren que el lector català llegeix més llibres que el castellà. També hi ha un tema d’oferta: el 2013 es van publicar 10.157 títols en català, més que mai, tot i que uns 1.900 són de llibres de text, però són estables des de fa temps.

P. Traduït, vol dir que apareixen gairebé 28 llibres en català cada dia, caps de setmana inclosos... No s’estarà repetint la inflació de títols que tant s’ha criticat de l’edició estatal i que col·lapsa el mercat? Pot assumir el lector català aquesta allau?

“Seria recomanable que el sector visqués més fusions... però de gestió, no de creació”

R. Segurament estem posant ja massa títols al mercat en català. Al sostre ja hi som, si no creix el nombre de lectors, perquè és evident que estem treballant més bé la intensitat lectora que no pas la incorporació de nous lectors; l’impuls governamental a la lectura s’ha de fer molt millor.

P. ¿Però una de les claus de volta no era reduir el nombre de títols publicats per evitar el col·lapse, que estiguessin més temps a llibreries i s’alleugerís el compte de resultats evitant devolucions?

R. Les editorials que estaven publicant moltes desenes de títols anuals ja han anat baixant la producció, però això ha quedat compensat per les publicacions dels petits nous segells que han anat sorgint els darrers temps.

P. Alguna mesura des de l’AELC?

R. Estem formats per empreses privades i no podem dir res, però com deia Jaume Vallcorba, hem de començar a deixar de potenciar la producció i les eines de mercat per potenciar les que ens ampliïn la base de lectors. És evident que, si hem d’impulsar el mercat a base de fer llibres i llibres, ens ensorrarem tots.

P. Un altre senyal d’alarma el dóna la baixada dels tiratges mitjans, que en el darrer any ha estat d’un 19,2%, fins a quedar-se en els 1.850 exemplars...

R. És en part una conseqüència de tirar més títols: afectem la venda mitjana de cadascun, entre altres raons perquè, en haver-n’hi més, estan poc temps a les llibreries. També passa que la cadena del llibre és altament ineficient per respondre als canvis del mercat: el llibre és un producte que, si no es ven, hi ha el dret de devolució, però el sistema de la cadena és tan lent que gairebé fins als sis mesos no saps que no s’ha venut, i ja és molt tard per reaccionar. Solucions? Necessitem més eines per radiografiar més bé el sector: en aquesta línia tenim el Libridata, que ens permet conèixer gairebé al dia les vendes per caixa, tot i que encara només controla el 40% del mercat del llibre en català.

P. A la baixada continuada de vendes de llibres en català (el 2013, 204 milions d’euros, un 8% menys), el sector respon aprimant-se: externalitzant serveis i fent gairebé editorials unipersonals. O sigui, empreses molt petites i moltes, tot i que cap tanca. Fins quan?

R. És evident que l’edició en català està molt atomitzada; tenim empreses mitjanes, petites i microempreses, però ens falta més classe alta. La fusió que van fer fa dos anys Cossetània i Angle, la que estan a punt de fer a València Tàndem i Bromera, i iniciatives com la del grup Llegim en Català d’editors independents, o la distribuïdora Xarxa de Llibres, i també d’un col·lectiu de segells petits, crec que són el camí.

P. Però en els darrers casos són joint ventures per aspectes de la cadena, no fusions.

R. Cert. Seria recomanable que el sector de l’edició en català visqués més fusions, per guanyar volum. Ara, estic dient fusionar per gestionar, no parlo de fusionar la creació: cal preservar sempre l’espai creador dels fusionats. Si no... Mirem què fan els grans grups editorials: com que el llibre en català és més estable, es posen a editar en aquesta llengua però gairebé només els seus best-sellers, i així treuen possibilitats de creixement als petits segells en català... També és cert que, ara, cada cop més editors catalans estan fent llibres en castellà, i això els salva. El sector és molt dinàmic.

P. Per què la quota del català en assaig és només d’un 10%?

R. És un dels grans enigmes del sector: hi apostem poc. Per què? Cal molta coherència, el públic universitari no compra llibres, internet cobreix molt aquest flanc...

P. El llibre en català està molt ben tractat per una xarxa de llibreries que la crisi està castigant amb duresa. En què les poden ajudar?

R. Si es refereix que els fem més descomptes, la cosa no va per aquí: cadascú ha de fer molt bé la seva feina, i nosaltres ja la fem força bé, tot i que darrerament no hem sabut crear nous fenòmens de best-sellers que tirin: potser el mercat també baixa perquè la darrera creació és pitjor. Tots hem de ser autocrítics. En qualsevol cas, els donem suport com a lobby i hi contribuïm econòmicament, com a Libridata, o fent costat a la campanya Llibreria Activa.

P. A tot això s’afegeix un mercat potencial en català natural molt petit, que potser la política està fent més petit encara...

R. Això a València és claríssim; València, per al llibre en català, és avui un desert... Són molts anys de governs clarament hostils a la llengua; a Mallorca està passant el mateix. Això explica per què cada vegada més editors valencians i mallorquins són per aquí i, malauradament, cada cop costa de trobar més llibres nostres allà: no hi tenim mercat i la seva xarxa de llibreries tampoc és potent.

P. Què guanyaria el sector amb una Catalunya independent?

R. Doncs, sobretot, polítiques que generarien lectors i que protegirien el sector: llei de propietat intel·lectual, IVA superreduït, fins i tot desgravacions als grans lectors-compradors...

P. Caram: són promeses que contrasten amb el canvi del suport genèric al sector pels préstecs reintegrables o el descens de les compres per a biblioteques...

R. Les partides de les compres per a biblioteques sí que ens han fet mal; el suport genèric era molt popular, però subvencionar-ho tot indiscriminadament, com es feia, avui no és sostenible i tampoc tenia futur. Entenc que s’hagi d’anar a risc compartit. Cal tenir un funcionament més professional; serà molt més sa per al llibre en català.