Anna Lluch, un exemple a seguir

Des de la lògica llunyania que imposa la meua estada universitària a Valparaíso, m'assabentí el mateix 1 de setembre del guardó que -en forma Medalla de la Universitat de València- se li ha concedit amb tot el mereixement a la Doctora Anna Lluch i Hernández, catedràtica de Medicina en l’Estudi General, assenyada metgessa de l'Hospital Clínic Universitari de València, en què és cap del Servei d’Hematologia i Oncologia, i tenaç investigadora en matèria oncològica.

Tanmateix, no sóc jo qui ha d'esmentar les seues excel·lències cientificomèdiques, contrastades i reconegudes internacionalment, les quals han contribuït decisivament perquè milers de dones hagen superat el càncer de mama i, per consegüent, que aquesta malaltia puga ser tractada amb fonamentades esperances d'èxit i qui sap si eradicada pel temps.

Anna Lluch és, per a un servidor, una mena d'icona d'altres virtuts humanes i cíviques que modestament ara volguera significar. Coneguí a la guardonada allà per l'any 1984 quan, a més de mare de família, s'obria pas en la Universitat de València mercé als seus estudis i plena dedicació a la seua especialitat mèdica.

Temps d'esperances i d'il·lusions jovenívoles per obrir-se camí en la vida. Joan Ramon, el seu company, amic, conseller... llaurava també recte en aquells moments des de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià. Dues persones fetes l'una per a l'altra, i ambdues al servei de la societat; per tant, compromeses amb la seua família, solidàries amb el proïsme (pacients o llauradors), identificats amb la llengua i cultura del País Valencià (des dels seus respectius àmbits d'actuació) i, sobretot, molt accessibles a tothom.

Anna Lluch no sé quantes vegades haurà donat la volta al planeta, omnipresent allà on el coneixement li ho continua requerint per tal d'avançar i salvar vides, però sé –els que la coneixem ho sabem bé- que això no és obstacle perquè alhora estiga profundament arrelada a la seua terra, als seus orígens i als problemes i il·lusions dels seus conciutadans.

Mereixedora tant ella com el seu equip de treball d’aquest nou reconeixement de la degana de les universitats valencianes, circumstància que mai no oblida en rebre guardons com els Premis Isabel Ferrer, Salut i Societat o l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Científic, l'excel·lència assolida per aquesta il·lustre veïna de Meliana, nascuda a València i criada a Bonrepòs i Mirambell, és un exemple per als valencians que, sense negar la pertinença a aquest indret, treballen sense desmai per aconseguir que el benestar i el progrés col·lectiu vagen de la mà de la bonhomia i l'ètica ciutadana.

L'enhorabona més sentida per a Anna, Joan Ramon, Joan, Vicent, Anneta, els seus netets i la resta de la seua família.