Recomanem

Narrativa

La premeditada destrucció de l’horta valenciana ha provocat durant anys controvèrsies, crítiques, enyors i, fins i tot, un gran documental com és A tornallom. També ha provocat paraules. Les de La memòria urbanitzable d’en Joan Agrassot són les últimes, una novel·la que conta la mort del món dels avantpassats, engolit amb arts fosques pels diners que invoquen un progrés que, d’això, només en té set lletres. Josep Maria Domingo proposa una obra tan tradicional com els camps que s’esvaïen entre expropiacions i pressions. Narrativa sense experiments i amb gust per la descripció, tot per a contar els dies del vell Agrassot, un home de barrejats matinals i de camins de terra envaïts d’excavadores.

Assaig

Hi ha qui encara ens recorda que queden periodistes. Els de debò, insubornables, sense banderes, amb el mètode a la mà i la lucidesa al cap. Jordi Marsal n’és un. Acaba de publicar Castor: la bombolla sísmica, un assaig implacable sobre el projecte Castor, el que saltà a les pantalles mentre tremolava el terra del Baix Maestrat i el de les Terres de l’Ebre. Periodisme d’investigació de qualitat, sense compassió ni preu, posa sobre la taula les vergonyes d’un procés gens transparent, amb una prosa cristal·lina que despulla impenitentment els actors d’aquesta peça: des dels partits del Govern central o l’autonòmic, fins a l’ACS de Florentino Pérez. Valent.

Epistolar

Joan Fuster era un fetitxista del paper. De sa casa de Sueca, en féu un museu. No solament de llibres, sinó també de quadres o cartes. Milers. L’editorial 3i4 començà a editar-les ara fa uns anys. Feina titànica que arriba al catorzé volum, amb Correspondència Joan Fuster 14: La generació valenciana dels seixanta. En poques paraules, les cartes entre el guia ideològic i l’avantguarda dels seus deixebles: Lluís V. Aracil, Alfons Cucó, Màrius Garcia Bonafé, Jaume Pérez Montaner, Vicent Àlvarez, Joan Francesc Mira, Lluís Alpera, Ricard Pérez Casado, Antoni Seva, Emili Rodríguez Bernabeu i Vicent Pitarch. Una generació que no matà el pare, potser perquè estava massa ocupada parlant amb ell.