‘Smart city’, moda o model

La traducció literal de smart city és la de ciutat intel·ligent, un concepte positiu i optimista que sembla sortit del millor despatx de màrqueting. Molts governs municipals s’han deixat seduir pels seus encants i, pràcticament amb els ulls tancats, a principis d’aquesta dècada van començar una competició per veure qui era més smart. N’hi ha un rànquing i tot. Barcelona i Sant Cugat en són els exemples més clars a Catalunya, però aquesta cursa que sembla no tenir fi també inclou ciutats de la resta de l’Estat, com Madrid, Màlaga o Santander, i també de l’estranger, com Rio de Janeiro.

Com que és evident que les ciutats no poden ser intel·ligents —com a molt ho poden ser els ciutadans o els governants—, el concepte smart city significa, de fet, “l’aplicació de la tecnologia a la gestió municipal per millorar la vida de les persones”, segons Manel Sanromà, gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Barcelona. Negar la utilitat de la tecnologia és impensable en ple segle XXI, però hi ha experts que alerten que aquesta competició beneficia molt més les empreses del sector que no pas els ciutadans, i que adverteixen que els grans reptes urbans no tenen res a veure amb la tecnologia.

L’Ajuntament de Sant Cugat és un dels més entregats a la causa de la smart city. La defensa com “la gran aposta del model urbanístic de la ciutat”, segons fonts municipals. L’any 2012 van convertir un carrer cèntric de la ciutat en un “smart carrer” i, a partir de la col·laboració público-privada, van implantar una desena d’aplicacions per comprovar-ne la utilitat, segons explica l’alcaldessa del municipi, Mercè Conesa.

Les aplicacions principals

Els fanals que augmenten la intensitat de la llum quan detecten moviment són una de les aplicacions que per ara s’ha demostrat més efectiva. A Sant Cugat ja s’han instal·lat a tot el centre i han permès reduir el cost del consum de la llum en un 18% i emetre un 30% menys de tones de CO2 a l’atmosfera. A Barcelona i altres ciutats també se n’estan instal·lant.

El sistema de reg capaç de regular l'aigua en funció de la humitat o de la previsió meteorològica també permet reduir la despesa d'aigua. El càlcul és possible gràcies a una estació meteorològica que envia la informació als diferents sensors que hi ha repartits pels diversos parcs. Gràcies a aquest sistema, a Sant Cugat s'ha aconseguit reduir la factura municipal de l'aigua en un 20%. En altres ciutats també se n'estan instal·lant.

La recollida d'escombraries també és un camp on sembla que la tecnologia pot aportar millores. L'objectiu és optimitzar les rutes dels camions de neteja, gràcies a uns sensors que avisen quan els contenidors són plens.

La gestió automàtica de la climatització en els edificis municipals també permet reduir el consum i exercir un control més gran. Es pot programar el sistema perquè s'engegui la calefacció o l'aire condicionat de tots els edificis públics, com ara escoles i biblioteques.

El centre de control al qual arriben totes aquestes informacions és bàsic. Des d'aquí detecten si hi ha avaries o si falla el sistema. L'objectiu és que cada cop es pugui gestionar el màxim de serveis possibles des d'aquests centres de control.

El transport públic també compta amb aplicacions. TMB permet saber quant trigarà a arribar un autobús o si hi ha hagut alguna incidència. Gairebé mig milió de persones s'han descarregat aquesta aplicació a Barcelona.

En l'apartat de la mobilitat encara s'estan provant les aplicacions i algunes ja s'han deixat de banda perquè no funcionaven. És el cas de sensors que havien de detectar els vehicles estacionats per saber quines places quedaven lliures i guiar els conductors que busquen aparcament. A Sant Cugat s'està provant un sistema que permet controlar i fins i tot multar automàticament els vehicles de càrrega i descàrrega que superen el temps d'estacionament permès.

Dos anys més tard, aquest banc de proves ha servit per arribar a les primeres conclusions. “Cal ser molt prudent amb les inversions que es fan”, adverteix Conesa, i és que bona part de les iniciatives s’han acabat descartant. Per ara, les úniques que han demostrat ser eficients i que s’han acabat estenent per la resta ciutat són les que permeten regular la intensitat de la llum dels fanals, la quantitat d’aigua que fa servir el reg automàtic i la gestió de l’energia dels diferents edificis municipals. Aquests tres canvis són més significatius del que pot semblar, perquè permeten estalviar recursos públics i reduir emissions al medi ambient, però segons algunes veus, no són prou ambiciosos per considerar que la seva aplicació comporti un canvi en el model de ciutat. “Aplicar la tecnologia a la gestió municipal és el que venim fent a l’Ajuntament de Barcelona des de sempre”, assegura Sanromà.

Sant Cugat continua apostant per la tecnologia, i en el plec de condicions per adjudicar a una empresa privada la recollida de les escombraries ha inclòs la condició que els vehicles de neteja portin GPS i que els contenidors tinguin sensors per poder saber quan són plens. Encara és prematur fer una valoració sobre les noves condicions del contracte, però l’alcaldessa està convençuda que permet “optimitzar les rutes” i per tant reduir la contaminació, el soroll i el trànsit de la ciutat.

Per contra, les aplicacions que havien d’informar sobre les places d’aparcament lliure a la ciutat es van acabar descartant “perquè no estaven prou madures”, segons Conesa. El problema que han detectat és que els sensors instal·lats no sempre detecten els vehicles estacionats i avisen que la plaça està lliure quan en realitat està ocupada.

A l’Ajuntament de Barcelona l’aposta per la ciutat intel·ligent és difícil de valorar, ja que fins i tot consideren com a smart city els nous recorreguts que fan els autobusos. Per ara la tecnologia més estesa és l’aplicació que permet saber quant trigarà a arribar un autobús o si hi ha hagut alguna incidència. L’aplicació ja ha tingut 221.758 descàrregues per a iPhone i 232.080 per a Android. El gran “laboratori” de Barcelona es concentrarà en les futures “superilles autosuficients” que es crearan a la ciutat, i que “produiran l’energia que consumeixen”, segons fonts de l’Ajuntament.

Un altre gran projecte és instal·lar endolls d’ús lliure per tota la ciutat, així com incrementar la xarxa de wi-fi pública. De fet, en la reforma del passeig de Gràcia s’ha aprofitat per instal·lar-hi 300 endolls, que estaran a disposició dels ciutadans, segons avança Sanromà. Per al gerent de l’IMI, l’objectiu final de la smart city és aconseguir que les ciutats “siguin autosuficients, d’emissions zero i de metròpoli interconnectada”. En aquest sentit, el projecte més ambiciós que té entre mans l’Ajuntament de Barcelona és el de crear un sistema operatiu que permeti regular tota la gestió de la ciutat. “Aquest és el futur de la Barcelona 5.0”, pronostica Sanromà.

Tots aquests anys de proves també han servit perquè els estudiosos de la matèria arribin a algunes conclusions. A diferència de les empreses del sector, que investiguen per trobar noves aplicacions que facilitin la gestió urbana i dels ajuntaments que s’han deixat seduir, els experts són més escèptics i, en alguns casos, fins i tot veuen riscos en aquesta fal·lera.

L’alcaldessa de Sant Cugat adverteix que “cal ser molt prudent” abans d’invertir

“Darrere de la smart city hi ha molt bluf”, considera Gemma Galdón, investigadora de l’empresa consultora de tecnologia i seguretat Eticas. “És evident que la tecnologia obre noves expectatives i que la recollida de brossa pot millorar, però els ajuntaments consideren smart qualsevol cosa que tingui tecnologia”, denuncia. Galdón troba a faltar més “planificació” i apunta que “possiblement els responsables de l’administració no tenen prou formació” i es deixen seduir “només per l’embolcall”. I en posa un exemple: “Instal·lar sensors a totes les places d’aparcament de la ciutat per ajudar a trobar lloc sembla una bona idea, però si ho penses i tens en compte la rotació d’aparcaments que hi ha a la ciutat, t’adones que és una aplicació inútil”. Tant en els governs municipals com en la societat en general, aquesta investigadora troba a faltar “una lectura crítica” sobre les aplicacions tecnològiques, i adverteix que també cal prestar atenció que no es vulneri el dret a la privacitat dels ciutadans. Hi ha propostes per esbrinar els hàbits dels ciutadans a través dels seus aparells mòbils per incloure’ls en fitxers d’empreses.

Les aplicacions per estacionar no han funcionat, però les energètiques sí

Un altre expert que sí que té aquesta visió més crítica és José Fariña, catedràtic d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de Madrid. Fariña compara algunes idees tecnològiques amb els invents del TBO, que “organitzava muntatges summament rebuscats amb l’objectiu de solucionar problemes estúpids, com fer sonar el timbre d’una casa”. Per Fariña, la smart city “és un eslògan, una moda”, i està convençut que els grans reptes que plantegen les ciutats del segle XXI no es resoldran amb la tecnologia. “El repte de la ciutat ha estat sempre el de la governança, i ara cal posar l’accent en la participació”, assegura, i afegeix: “Les ciutats les fan els ciutadans, i tots aquests mecanismes ni tan sols els tenen en compte”. Fariña posa l’exemple d’unes rajoles que tenien un termòmetre. “No calen rajoles que diguin la temperatura, calen places ben dissenyades on faci calor a l’hivern i fresqueta a l’estiu”.

Josep Maria Montaner, catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, destaca els avantatges que la tecnologia pot aportar “a l’estalvi energètic o a la teleassistència només a partir d’un iPhone”. Però coincideix a dir que “és una alternativa que lidera el sector empresarial, que només pensa a acumular i no a reduir el consum”. En molts casos, com passa a Sant Cugat i Barcelona, les empreses implanten les aplicacions de manera gratuïta per experimentar i només cobren si s’acaben demostrant prou útils i eficaces. Montaner també adverteix que es corre el risc d’un “excés de control i d’homogeneïtzació”, ja que les aplicacions es pensen per a totes les ciutats i “majoritàriament al darrere hi ha empreses multinacionals”.

En la reforma del passeig de Gràcia s’ha aprofitat per instal·lar 300 endolls

Des del sector privat, que és qui sembla tenir més interessos a vendre tecnologia a les institucions públiques, també reconeixen que el concepte de smart city s’està sobredimensionant: “Jo diria que venen més fum que realitat. Posar quatre pals d’electricitat no és smart city. Smart city vol dir interconnectar moltes coses per gestionar la ciutat més bé”, considera Lluís Torra, director general de Simón.

Els pronòstics de Galdón són que d’aquí uns anys les ciutats estaran “plenes d’andròmines inútils” que alguns ajuntaments van encarregar a empreses privades. Per Montaner, “l’error és haver creat un gran discurs totalitzador, quan en realitat la tecnologia és un instrument. El més important és la gent i com es relacionen”, conclou.