Quan la lletra cura
Els dietaris i les autobiografíes com a medecines de l’ànima s’imposen en el prestage de les memòries
Escriure cura. D’un mateix, sobretot. Al genial Slawomir Mrozek, un ictus cerebral li generà una afàsia el 2002. Va estar quatre anys per sortir-se’n, escrivint milers de pàgines, com li recomanà la logopeda. Que escrivís d’ell mateix, li digué. Del que no va llençar restà Baltasar (Una autobiografía). El satíric autor polonès de La vida difícil admet allà quina malaltia seriosa patia, “de la que no me he curado a pesar de que han transcurrido 65 años: inadaptación general”. Sí, va néixer poc abans d’acabar-se un món que aquell nen, llavors “antisemita moderado” i “partidario fervoroso del general Franco”, descriu amb sentida sinceritat.
Buscava Mrozek en el record de la infantesa una seguretat molt menys llunyana que la que cercava Kafka en Felice. Volia una font inspiradora de força, però temia alhora que el destarotés gaire, que trasbalsés massa la seva sensibilitat. “Este trabajo mío, al que no quiero ver atacado por ninguna perturbación exterior...”, li etziva, potser no conscient, el febrer de 1913, en missives no exemptes, però, d’humor kafkià, amb dibuixos originals reproduïts que feia 40 anys que no s’editaven.
Viure és complex. “No tengo ideas claras, ni siquiera tengo ideas. Hay jirones, impulsos, bloques (...) Escribir es dibujar mi mandala y a la vez recorrerlo”, diu el pare de Rayuela a la lletra e d’Escribir a Cortázar de la A a la Z, tan lúdic com era ell, construït amb fragments de la seva obra per la vídua Aurora Bernárdez i l’expert Carles Álvarez.
“Si trato de escribir de mí es para conjurarme”, deixa clar, expeditiva en l’obra com en la vida que va abandonar, Alejandra Pizarnik. “Siento que me acerco al final. No sé si vendrá la locura o la muerte”, escriu en frase seca en uns Diarios on sovint apunta l’hora, de nit, silenci. Un buit clavat al de la vocació inicial de l’escriptor, “una cova existencial, que és viva precisament a causa de la seva buidor”. Blai Bonet ho escriví en els diaris ara aplegats: Els ulls / La mirada. Recrimina el nen Bonet que els requisessin la bicicleta del pare acabada la guerra amb el polsim d’acidesa amb què es desfoguen Josep Carner i Armand Obiols a Cartes 1947-1953, parlant de l’exili i dels que es quedaren i qüestionant Sagarra.
Pot haver-hi un punt d’esnobisme, just el que assegura Brossa —un dels 42 autors entrevistats a la Destino dels setanta pel col·lega Robert Saladrigas (Paraules d’escriptors)—, que ell no té. “No sóc de laboratori”, li ve a dir. No: era la seva essència perquè la vida interior, “entrar dins d’un mateix”, és la clau de l’escriptor, confessa Jaume Cabré a Què pensa. A dins d’un hi ha la clau: “Propendía a escribir más en sus diarios cuando era infeliz; mucho más cuando lo era amargamente, y menos cuando se encontraba bien”, diu el fill de Susan Sontag sobre les valentes, intel·ligents notes de la seva mare: Diarios de madurez (1964-1980). Escriure cura.
Baltasar. Slawomir Mrozek. Acantilado. 256 pàg. 23 euros. Cartas a Felice. Franz Kafka. Nórdica. 832 pàg. 29,50 euros. Cortázar de la A a la Z. AD. Alfaguara. 320 pàg. 24,50 euros. Diarios. Alejandra Pizarnik. Lumen. 1.102 pàg. 26,90 euros. Els ulls / La mirada. Blai Bonet. El Gall. 492 pàg. 28 euros. Cartes. 1947-1953. J. Carner i A. Obiols. La Mirada. 342 pàg. 20 euros. Paraules d'escriptors. Robert Saladrigas. Galaxia Gutenberg. 298 pàg. 21 euros. Què pensa Jaume Cabré. Cristòfol A. Trepat. Dèria. 162 pàg. 15 euros. La conciencia uncida a la carne. Diarios de madurez. 1964-1980). Susan Sontag. Literatura Random House. 528 pàg. 21,90 euros.
Tucídides
No fer ús de la tradició oral si no s’havia verificat, obviar tota superstició i fixar la història a partir del comportament humà i no de la voluntat dels déus, van ser les lleis que es va autoimposar l’autor d’Història de la guerra del Peloponès, historiador revisionista però també soldat (fou strategósi dirigí una esquadra de set vaixells), de vida complexa (s’exilià), una trajectòria que fixa el prestigiós hel·lenista lituà.
Tucídides. Donald Kagan. Edhasa. 320 pàgines. 26,50 euros
Testimoni de càrrec
“Vas contra corrent. De tot el partit. No hi ha ningú més al PSC que faci un discurs com el teu”, el va avisar Marta Ferrusola. I així ho recull el polític en unes memòries que, a cavall entre l’apunt instantani i textos més reflexius, li permeten recórrer la seva trajectòria des de 1984, quan s’estrenà de parlamentari, fins a 2012, quan va ser rellevat de la direcció del PSC. Pel mig, l’afer Carod-ETA, el cas Pretòria...
Testimoni de càrrec. Joaquim Nadal. Columna. 772 pàgines. 22,50 euros
El marqués y la esvástica
Un passaport en blanc, 12.000 dòlars i un diamant com un ou... Això duia el periodista César González-Ruano quan la Gestapo el detingué el 1942 a París i el tancà 78 dies a la presó. Estrany, perquè des de 1933 escrivia a sou dels nazis. Amoral, traficant, falangista de carnet, mal pagador, feia fortunes enganyant jueus desesperats. L’experta en nacionalsocialisme i el reporter en fan una biografia tristament apassionant.
El marqués y la esvástica. Rosa Sala i P. García-Planas. Anagrama. 508 pàgines. 24,90 euros
Sala de espera
Darrera joia que deixà inacabada per la mort, fa un any, l’entranyable autor d’Octubre, octubre. Malgrat acomiadar-se de la narrativa el 2011, seguí guixant papers: per convocar records dels primers deu anys de vida, de Tànger a Sòria, que creuà amb els de la dona, Olga; per exorcitzar el pessimisme davant la degradació moral des de la guerra de l’Iraq; i, en cartes, per ajustar temes personals. Tot en un tendre volum.
Sala de espera. José Luis Sampedro. Plaza & Janés. 184 pàg. 16,90 euros
Salinger
Unes 200 entrevistes s’han traduït en aquest polèmic retrat d’un mite de les lletres, que desvela que l’autor d’El vigilant en el camp de sègol duia el manuscrit a sobre quan desembarcà a Normandia; que la relació no consumada amb la filla del dramaturg O’Neill, Oona, marcà la seva obsessió per les noies joves, i que es refugià en textos sagrats hindús que calmaren el seu esperit però sedaren l’escriptor.
Salinger. D. Shields i S. Salerno. Seix Barral. 720 pàg. 27 euros / @ 16.99
Las cartas de La Pirenaica
“No podemos comer nada más que patatas a 3,50 el kilo, o Avecrem, para al menos no gastar aceite”. És una carta de Violeta, del 9 de març de 1964, per a la clandestina Radio España Independiente. És una de les 15.500 (són a l’arxiu històric del PCE) que els dos autors han analitzat. Biografia coral esfereïdora farcida de vexacions, pors, delacions...
Las cartas de La Pirenaica. A. Balsebre i R. Fontova. Cátedra. 590 pàgines. 25 euros
Nada es verdad...
En el centenari de l’autor i als 20 del suïcidi del músic, Nada es verdad, todo está permitido. El día que Kurt Cobain conoció a William Burroughs és —a banda d’un passeig apassionant per la contracultura— la visita que el 1993 Cobain va fer a casa de la seva icona literària, a Kansas. Els unien l’heroïna i mil coses més que recull amb escreix el volum...
Nada es verdad... Servando Rocha. Alpha Decay. 376 pàgines. 20,90 euros
Vida
Exiliat des de 1937, un dels més grans poetes espanyols sap que no tornarà a casa. Potser per apaivagar el dolor i les crisis nervioses, decideix reprendre Vida, postals de la seva trajectòria iniciades el 1923 amb una prosa poètica envejable i que el porten des de la infantesa a Moguer jugant a la platja, fins al vell que mira el mar d’El Dorado a Puerto Rico.
Vida. Juan Ramón Jiménez. Pre-textos. 884 pàgines. 43 euros
Memorias de un francotirador...
242 alemanys, morts a una distància de 500 metres i amb un fusell Moisin Nagast 91/30... Són les fredes xifres del soldat rus que va donar peu a la llegenda feta film a Enemic a les portes. Fill i nét de caçadors, qui començà avorrint-se a la marina fins i tot dóna consells (canviar de posició a cada tret; posar-se prop de rius). Amb sang freda, és clar.
Memorias de un francotirador... Vassily Záitsev. Crítica. 215 pàg. 20,90 euros / @ 14,99
La aventura comunista de Jorge Semprún
A partir de 1953, l’escriptor, intel·lectual i militant comunista —sota el famós pseudònim de Federico Sánchez— començà a entrar i sortir clandestinament d’Espanya. La tensió al país és gairebé la mateixa que al partit, que s’adona dels crims estalinistes; també ell dubta del PCE. Els anys vermells de qui aviat seria autor (El largo viaje, 1963) centren l’obra, darrer premi Comillas.
La aventura comunista de Jorge Semprún. Felipe Nieto. Tusquets. 632 pàgines. 24 euros / @ 12,99
Cixí, la emperatriz
L’elogiada autora de la saga familiar Cignes salvatges i de la polèmica biografia Mao ha aprofitat la recent desclassificació de documents (i diaris i relats de testimonis) per vestir un espectacular retrat de qui capgirarà la vida xinesa, modernitzant el país en ple segle XIX (va obrir la zona franca de Xangai). Curiosa carrera de la dolenta de 55 dies a Pequín, que començà essent concubina de l’emperador.
Cixí, la emperatriz. Jung Chang. Taurus. 598 pàgines. 23 euros / @ 11,99
Guerra
En realitat es deia Arnold Friedrich Vieth von Golbenau, i era un aristòcrata i oficial que lluità a les trinxeres, vivència que camuflà entre l’autobiografia i la novel·la. Relat de regust antimilitarista que es pot contrastar amb les memòries d’un que era a l’altra filada, el francès Louis Barthas, caporal, boter i sindicalista, que explica l’infern amb cruesa (Cuadernos de guerra. Páginas de Espuma. 664 pàg. 25 euros). Gran duel.
Guerra. Ludwig Renn. Fórcola. 325 pàgines. 24,50 euros
Pannonica
Ja de jove duia avionetes i li encantaven les festes i el jazz. Per això, malgrat estar casada i amb cinc fills i ser membre de la rica família que era, Kathleen Annie Pannonica Rotschild, Nica, no dubtà als anys 50 a viure fort el jazz amb Charlie Parker (que morí a la seva suite) o Thelonius Monk, la marihuana del qual la dugué a l’expulsió dels EUA.
Pannonica. Hannah Rothschild. Circe. 350 pàgines. 19 euros
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
