Minimúsica, no sols per a la canalla

Aquest diumenge toca música per als nens. Minimúsica, la iniciativa que des del segell Sones s’ocupa d’oferir espectacles musicals per als més menuts, arriba a un dels seus dies grans. Entre les deu del matí i les sis de la tarda, la Fabra i Coats de Barcelona acollirà un munt d’activitats, concerts i tallers per al més menuts de la casa. Però de debò la proposta s’adreça només a la canalla? Núria Muntaner, responsable de Minimúsica, ho desmenteix: “En realitat nosaltres, com altres que toquem l’oferta cultural per a les criatures, pensem tant en ells com en els seus pares”.

Tal com han explicat els responsables de Sónar Kids —una altra iniciativa musical adreçada a la canalla—, el drama és que quan els pares han de portar els seus fills a espectacles musicals, l’única opció dels progenitors és avorrir-se amb propostes que només tenen lectura infantil. En el món del cinema, productores com Pixar ja han solucionat el problema tot oferint pel·lícules que poden ser llegides en dos nivells, l’infantil i l’adult, de tal manera que pares i fills s’ho poden passar bé davant el mateix espectacle.

Minimúsica és una mica això. “Jo era professora de música a primària”, recorda la Núria, “i feia classes a instituts, i el que veia era que els nens no rebien una educació musical en consonància amb el món en què vivien. No havien anat mai a un concert en directe, i només rebien formació en flauta i música clàssica, deixant la resta de l’educació musical a la televisió i a la ràdio comercial. Minimúsica va néixer per donar un altre enfocament a la música que poden sentir els nens, en creure que els nens poden gaudir de la música com els adults”.

De fet, segons la Núria, la música infantil no existeix pròpiament: “La música no es classifica per l’edat de qui l’escolta, sinó per gèneres”, afirma. És clar que l’oferta de Minimúsica té en consideració com és el públic infantil: “És important adaptar les lletres, considerar la seva capacitat de concentració i variar amb més celeritat tot el que passa a escena. Cal també moderar el volum, res més”, afirma abans d’assegurar que “si una nena, ja al ventre de la seva mare, escolta assíduament free jazz, quan neixi i senti Ornette Coleman es trobarà amb un paisatge sonor que li farà sentir-se bé, ja que estarà recordant allò que va sentir abans de néixer”. La Núria, ara embarassada de quatre mesos, diu que no escolta res d’especial i que continua sentint la música que habitualment consumeix.

La reacció que té el públic de Minimúsica porta a creure que els més petits no tenen manies a l’hora d’escoltar qualsevol tipus de música: “Nosaltres, que oferim cobertura als pares que assisteixen a festivals com el Primavera Sound ocupant-nos dels seus fills, hem notat que els nens reaccionen bé davant de qualsevol estil. Treballem principalment el pop i el rock, però també oferim flamenc, jazz, soul, rumba, swing”, confirma la Núria abans de preguntar-se per “quines raons porten els responsables dels programes educatius a oferir als nens una visió de la música que no els prepara per entendre el que sona al seu voltant”. L’efecte d’aquest sistema educatiu resulta evident: per una banda, es projecta la idea que la música clàssica forma només part del passat, i per l’altra, no es donen eines per afavorir la comprensió de la música actual. “De l’escola se surt coneixent les cançons populars catalanes, una mica de clàssica i a tocar la flauta. Jo crec que és un bagatge insuficient”, opina.

Per revertir aquesta situació, Minimúsica ofereix aquest diumenge la presentació del seu quart disc, a més d’actuacions d’artistes com Joan Colomo, Za! —que faran un taller d’improvisació—, The Pinker Tones, Miqui Puig, The Free Fall Band i la Sant Andreu Jazz Band, entre d’altres. Música no només per a menuts, sinó per a tota la família.