_
_
_
_

Recomanem

Poesia

Triadisses. Antologia poètica 1998-2012

Vicent Penya

Editorial Denes

Paiporta, 2014

128 pàgines

Una triadissa és una tria entre molts. I triar, al capdavall, és decidir. És el que acaba de fer el poeta de Rafelbunyol Vicent Penya. Ens regala Triadisses. Antologia poètica 1998-2012, un recull personal entre tots els seus poemes, que no en són pocs. Versos escrits a través d’anys i paraules, sempre de cara a la vida. Si alguna virtut tenen les antologies, és la capacitat de mostrar una obra en visió panoràmica. Amb Triadisses podrem contemplar un viatge: des dels primers poemaris, més visuals, fins als últims, més reflexius; des dels versos directes fins als més ambigus i críptics. Una pinzellada consistent, doncs, per a una trajectòria sòlida.

Vista parcial

Tobies Grimaltos

Publicacions de la Universitat de València

València, 2014

146 pàgines

Assaig

De les idees en prosa, algú en digué assaig. I és que els assaigs són això, conjunts d’idees, obsessions, reflexions sobre el món que ens envolta, escrits com pensem. I no pensem en vers, precisament. El catedràtic de Filosofia de la Universitat de València, Tobies Grimaltos, acaba de publicar Vista parcial, un conjunt d’assaigs breus sobre el món que l’envolta: política, cultura, llengua, música… Sempre amb el tel inconfusible del filòsof: ací Locke, allà Wittgenstein, entre els dos Hume, i per damunt d’ells Aristòtil. En cap moment, però, es fa dens; al contrari, el de Grimaltos és un assaig —una filosofia, al capdavall— lleuger i digerible.

Narrativa

Tot interior

Enric Camps Valero

Edicions del Bullent

Picanya, 2014

144 pàgines

Fins ara, Enric Camps havia obtingut un èxit notable amb els relats curts. I dic fins ara perquè fa uns quants mesos va guanyar el premi Soler i Estruch 2013 amb una obra que va una mica més enllà, quantitativament parlant. És Tot interior, i acaba d’eixir a la llum. Conta la història de Mencials, un jove que viatja cada dia amb tren, i ho fa tan rutinàriament que arriba un moment en què només recorda la vida que fa dins del vagó. La resta, abans i després, és només un magma gris i boirós. Una metàfora, al capdavall, de la realitat contemporània.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_