La bona confitura

Tothom, per més versàtil que sigui, té un raconet preferit, i el del veterà periodista i crític d’art Josep Maria Cadena (Barcelona, 1935) és el món dels il·lustradors catalans del primer terç del segle XX. Un estol de dibuixants de gran qualitat aplegats entorn de revistes satíriques immerses en l’auge editorial europeu de l’època, com Cu-cut!, Picarol, L’Esquella de la Torratxa o Papitu, a més del Patufet, dedicada al públic infantil, o algunes com Luz, Els Quatre Gats, Pèl i Ploma o Joventut, de caràcter més clarament artístic i literari.

Unes, és el cas de Cu-cut!, eren fidels transmissores dels postulats nacionalistes dretans de la Lliga per mitjà de l’humor; unes altres, com L’Esquella de la Torratxa, se situaven properes al pensament popular i, fins i tot, a les idees anarquistes; i encara també n’hi havia unes altres, com l’exquisida Papitu, que de tan sarcàstiques acabaven fotent-se del mort i de qui el vetlla sense gaires miraments. El més divertit del cas és que els dibuixants habituals que hi col·laboraven podien passar de l’una a l’altra alegrement, al marge de les ideologies editorials respectives que, més d’un cop, podien ser ben oposades. La ironia i el sarcasme eren, llavors, les reines del mambo. I, val a dir, el tipus d’humor a vegades era tan sui generis que més d’un cop avui ens costa trobar-li la gràcia i el que preval per sobre de tot és l’excel·lent qualitat gràfica.

Ricard Opisso (Tarragona, 1880 - Barcelona, 1966) va participar en quasi totes les revistes esmentades i es va erigir en un dels principals cronistes gràfics d’aquells anys, i, de fet, en el dibuixant/il·lustrador català més prolífic i destacat del segle XX; podia anar del moralisme recalcitrant a la subversió obrera, passant per l’erotisme més picant que signava amb pseudònims, tal com Déu mana! Per contra, Joan García-Junceda i Supervia (Barcelona, 1881 - Blanes, 1948), no menys prolífic i celebrat, es va mantenir en un terreny ideològicament més delimitat, el del catalanisme catòlic i d’ordre; l’obediència era la norma en la seva família, de llarga tradició militar, i es va fer famós pels dibuixos del Patufet i pels de les Pàgines viscudes de Josep Maria Folch i Torres.

Amb el títol genèric d’Els dibuixants del Cu-cut!, Cadena ha encetat una col·lecció amb l’ambició de fer un repàs exhaustiu i monogràfic dels diversos participants del polèmic fulletó catalanista: Joan Llaverias, Gaietà Cornet, Ricard Opisso, Joan Junceda, Feliu Elias, Apa, i, entre d’altres, l’esbojarrat Ismael Smith. De moment ja n’han aparegut dos volums: Opisso 1903-1012, que ha estat un gran èxit editorial, i Junceda 1902-1906 (I), primera entrega d’una sèrie de quatre dedicada a la nodrida participació a la revista del dibuixant barceloní: prop de 1.300 dibuixos entre 1902 i 1912.

Els acudits estan sempre endreçats per ordre cronològic, i Cadena, amb el rigor i la meticulositat que li són tan característics, els ha contextualitzat i interpretat seguint fil per randa la premsa de l’època, de manera que aquests volums també acaben sent uns llibres d’història i una crònica social de primer ordre. I, en molts casos, aportant-hi informació inèdita, especialment en el cas de Junceda.

Les actituds, la indumentària i els escenaris de les diverses capes socials hi apareixen representades amb tota gràcia de detalls, sobretot en el cas d’Opisso, que hi assoleix un nivell estètic francament bo.

Cadena culmina així el que va iniciar als anys seixanta amb l’estudi i vindicació del dibuix humorístic català de final del XIX i principi del XX per situar-lo al lloc que es mereix en la història i la cultura del país. Llavors va comptar amb la col·laboració, entre d’altres, d’Enric Jardí i l’entusiasme decidit de Joan Perucho, en aquell moment director literari de l’editorial Taber, que va tenir cura de la reedició de Papitu en facsímil i de monografies sobre els diversos participants de la revista, entre els quals es comptaven Josep Maria Junoy, Josep Aragay, Isidre Nonell, Ismael Smith, Xavier Nogués, Josep Mompou, Marian Pidelaserra, Manuel Humbert, Francesc Labarta, Ricard Opisso i, fins i tot, el mateix Juan Gris. Després de molts anys de dedicació al tema, Cadena ens ofereix ara, amb Els dibuixants del Cu-cut!, el pot petit on ha anat guardant la bona confitura de manera pacient i acurada, com li és propi.