Dos grans ‘capricis’ en dansa

Àngels Margarit i Cesc Gelabert, dos pesos pesants de la nostra dansa contemporània, presenten aquest cap de setmana els seus treballs en diferents espais escènics. Àngels Margarit torna al Mercat de les Flors amb Capricis, l’últim treball per a la seva companyia, Mudances, que en la passada edició del Festival Grec es va convertir en un dels espectacles més aplaudits. Amb mestria i coratge, Margarit ha creat una magnífica peça sobre la música dels 24 capricis de Paganini, considerada una de les tècnicament més complexes per a violí. En un espai escènic nu, 12 ballarins vestits de blanc van traduint a través dels seus cossos expressius la complexa i rica partitura, i aconsegueixen que la riquesa musical coincideixi amb la gestual.

Margarit ha sabut capejar la crisi i treballa a ple rendiment, “no parem: tenim moltes funcions; d’una banda, estic remuntant Origami, l’espectacle per a tots els públics que vaig crear el 2002 i que estarà al Mercat al març, dins de la programació Dan Dan Dansa, i després iniciem una gira per Espanya”. Pel que fa a Capricis, afirma: “Al Mercat presentem la mateixa coreografia que es va veure al Grec, encara que n’he fet una versió reduïda per a un altre tipus d’espais escènics, com els museus”. A més, Margarit té nombroses funcions a l’estranger de Be to Be, el duo que interpreta al costat de Thomas Hauert. “No podré començar a pensar en un nou espectacle fins d’aquí un any i mig”, afirma.

L’originalitat en la dansa ve aquests dies de la mà de Cesc Gelabert, que en una única funció, que ha batejat com un “assaig comentat”, presenta al Teatre Monumental de Mataró La cova de pedra del cel, un espectacle nascut de la seva trobada amb la coreògrafa japonesa Chieko Kojima, a qui va conèixer al Japó el 2010. “És una peça intensa en què vam ballar amb música en directe. En escena hi ha Borja Ramos, que interpreta al piano la partitura que ha compost per a aquest espectacle, i també el percussionista Yuta Kato, que toca el taiko, una mena de tambor que Chieko també manipula durant l’espectacle”. La compenetració ha estat fàcil: “Pertanyem a dues cultures molt diferents, però amb el mateix desig de desaparèixer a l’interior de la dansa”, diu Gelabert. “Ella és una artista que conrea el kagura, una antiga cerimònia teatral japonesa amb dansa i música, que es representa a principis d’any en molts pobles i en la qual es demana als déus longevitat i fertilitat, afirma Gelavert. A La cova, Chieko, vestida amb bells quimonos, mostrarà formes d’aquest tipus de dansa tradicional executada amb una mentalitat molt lliure, mentre que Gelabert ballarà un solo inspirat en una dansa tradicional valenciana anomenada algemesí, que es representa a les festes de la Mare de Déu de la Salut. “Estic molt satisfet de la feina amb aquests artistes, ha estat una col·laboració molt enriquidora, el tema econòmic marcarà que La cova es balli en altres escenaris”, conclou Gelabert.