Progrés i dinamisme el 1714

Malgrat el conflicte i la guerra, la vida no va parar ni al camp ni a les ciutats a la Catalunya del segle XVIII. L’establiment de la cort de l’arxiduc Carles a Catalunya —entre 1705 i 1713— va impulsar la producció i les expressions artístiques, musicals i literàries. A més, el progrés agrícola, el dinamisme comercial i l’activitat dels gremis van ser distintius de l’època. La devoció religiosa tampoc impedia la circulació de comèdies satíriques, romanços i poesies satíriques.

L’ús del català i el castellà estava bastant repartit. Mentre que el català era la llengua més utilitzada en documents de l’esfera privada o en la literatura popular, en la creació musical i literària més culta i en la política l’idioma més estès era el castellà. Documents privats, gravats i altres objectes d’aquella època produïts entre 1700 i 1714 formen l’exposició La vida quotidiana a Catalunya al voltant de 1714 que dóna una idea de com vivien els catalans fa 300 anys. La mostra, que reuneix fins a 136 peces, ha quedat instal·lada a la sala d’exposicions de la Biblioteca de Catalunya.

L’exposició està dividida en cinc àmbits. Notícies i guerra recull les publicacions —impresos i fulls periòdics— que informaven de l’evolució del conflicte i de la situació de les tropes. Guanyar-se la vida explica coses del dia a dia: els preus i els salaris, i com la guerra va contribuir a encarir el cost de la vida i l’augment de l’activitat delictiva. El tercer àmbit de la mostra és Normes, misses i pronòstics, que explica l’ordenament jurídic de l’època i el poder de l’Església, el qual s’estenia a molts aspectes de la vida quotidiana alhora que condemnava implacablement els escrits contraris a la fe catòlica.

Els documents de l’arxiu de l’Hospital de la Santa Creu conformen el quart àmbit, i posen en evidència que era un gran centre assistencial i de formació que no va dubtar a buscar altres vies de recursos, com ara les rifes i els teatres de comèdia, entre ells el Principal de la Rambla. Romanços, poemes i cançons és l’àmbit de l’exposició que recull, per exemple, la importància de la Capella Reial en el camp de la música, que va propiciar la introducció de nous instruments, estils i balls. La situació política va provocar un esclat de romanços i poemes de caràcter satíric. Acabada la guerra només van ser tolerats els “no facciosos”.