Guerra en dos fronts

Insòlita aliança cultural d’Alemanya i França, del pickelhaube i el quepis, a Barcelona al voltant de la Primera Guerra Mundial. El Goethe Institut i l’Institut Français han unit forces per orquestrar un cicle d’activitats amb motiu del centenari de la Gran Guerra. L’objectiu és recordar de quina manera el conflicte ha marcat la història europea i analitzar-ne les conseqüències fins avui.

Cinema, una exposició i un col·loqui amb historiadors componen el programa d’aquesta singular experiència que, es podria dir, reviu l’esperit d’aquell Nadal a les trinxeres en què els dos bàndols encaixaven les mans per sobre de les metralladores i els filats.

Precisament Joyeux Noël, la pel·lícula de Christian Carion sobre aquell episodi, que es projecta dimarts vinent, és una de les sis pel·lícules (tres d’alemanyes i tres de franceses; igualtat de forces, doncs) que formen part del cicle, tot en VOSE i amb entrada lliure.

Els altres films que componen el cicle, a part de la canònica La gran ilusión, de Jean Renoir, amb la qual es va obrir foc (!) dimarts, són Cuatro de infantería (Westfront, 1918), de Georg Wilhelm Pabst, clàssica història desolada sobre quatre soldats alemanys al front francès al final de la guerra, que es projecta avui mateix a les 20 h a l’Institut Français (seu de totes les activitats); La France (2007), de Serge Bozon, sobre una dona que decideix disfressar-se de soldat el 1917 per anar a la recerca del seu marit, que li ha enviat una carta de ruptura des del front; La tragedia de la mina (Kameradschaft, 1931), inspirada en la catàstrofe de Courrières de 1906 però traslladada a la frontera francoalemanya just al final de la Primera Guerra Mundial —una explosió de grisú en una mina fa que els obrers alemanys vagin en ajuda dels francesos—, i Poll (2010) de Chris Kraus. S’agraeix especialment l’oportunitat de veure aquest film extraordinari, en el qual una joveneta alemanya la mare de la qual ha mort viatja en vigílies de la Primera Guerra Mundial per reunir-se amb el seu pare, a la hisenda d’aquest en un indret remot del Bàltic, en territori pertanyent a l’Imperi rus. El pare, terratinent d’origen alemany, és un inquietant metge obsessionat amb experiments de dissecció. La pel·lícula, de bellíssima factura, retrata un paisatge de grandiosa malenconia alhora que recrea un món perdut en el qual despunten violentament les tensions ètniques i nacionals entre alemanys, russos i estonians.

A banda del cinema, el programa ofereix una exposició molt interessant, formada amb planxes de l’àlbum del còmic Des lignes du front / Frontlinien, una altra experiència en dos fronts: dos dibuixants alemanys, David Möhring i Philip Rieseberg han il·lustrat cartes dels poilus, els soldats francesos, enviades des de les trinxeres. Les imatges —vinyetes en goyesc blanc i negre, amb text en francès i alemany, d’una gran força expressiva— mostren la vida al front, i sobretot l’enemic, els boches, els alemanys, amb atacs i enfrontaments que semblen trets de Tormentas de acero, de Junger, la supervivència entre ferro i fang, coratge i por, honor i misèria. Una visió bilateral de la guerra (text i vinyetes), sagnant, brutal i absurda.

L’exposició es pot veure fins al 28 de febrer a l’Institut Français (entrada lliure).

La tercera pota del programa és una taula rodona (en castellà) sobre la percepció de la Primera Guerra Mundial a França, Alemanya i Espanya que aplegarà historiadors de tots tres països. L’acte tindrà lloc dijous vinent, dia 6 de febrer a les 19.30 h, al mateix lloc (també amb entrada lliure). Hi participaran Birgit Aschmann, catedràtica d’Història Europea del segle XIX a la Universitat Humboldt de Berlín; Jean-Marc Delaunay, professor d’Història Contemporània a la Universitat París-3 Sorbonne Nouvelle, i Francisco Javier Zandra Bonilla, professor d’Història del Pensament i dels Moviments Socials a la Universitat Complutense de Madrid.