Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

O molt gran o molt petit

La crisi ha fet que els grups musicals de la classe mitjana hagin desaparegut del mapa

Mishima, en un concert a la sala Apolo de l’any 2010.
Mishima, en un concert a la sala Apolo de l’any 2010.

Tal com passa a la resta de la societat, en el món de la música es viu als extrems. El col·lapse de la indústria musical, la irrupció de la xarxa com a nou suport d’intercanvi i consum i la demolidora crisi econòmica estan fent que la classe mitjana desaparegui i que els professionals del planeta músicasiguin ben rics, molt rics, o bé pobres gairebé de solemnitat. Passa també amb els professionals del món del directe, dels concerts, que estan patint la mateixa polarització.

Així, els concerts tendeixen a ser o bé molt grans, els menys, o bé molt petits, els més. En aquest sentit, Barcelona és una ciutat en la qual aquesta polarització es fa més palesa amb l’èxit dels grans festivals —com ara el Sónar o el Primavera Sound—, al mateix temps que proliferen els festivals de sala i les gires acústiques, dirigits a un públic no gaire nombrós. El que abans era una àmplia —i ara minvant— part del pastís que queda al mig és la que ha de lluitar amb més intrepidesa per no desaparèixer. Per això la sala Barts, programada per la promotora Project, sembla una afortunada anomalia que tendeix a la programació regular per a capacitats mitjanes, en una temporada que ha vist com la sala Apolo, una de les més actives de la ciutat, ha programat, durant el 2013, fins a 68 concerts menys que el 2012. 68!

Aquesta introducció ha de servir per situar la pauta general del que probablement oferirà l’any 2014 en termes musicals. Sense discos d’artistes molt populars a la vista, les novetats vénen en lletra minúscula, per bé que no és minúscul que els Manel iniciïn una petita gira europea al febrer (Suïssa, Alemanya i Anglaterra), una prova inequívoca que el grup sap que no es pot viure només de l’exigu mercat català. Durant la resta de l’any, el grup conclourà la tercera part de la seva gira de sales. L’any nou espera el protagonisme de Mishima, que a la primavera editarà el seu setè disc. El grup de David Carabén també ha posat la seva mirada a l’exterior, i marxarà a França per gravar-hi i buscar noves idees. Això sense oblidar que Els Amics de les Arts publicaran nou disc a l’abril i iniciaran la seva presentació amb quatre concerts al maig. El trio galàctic format per Sisa, Joan Miquel Oliver i Quimi Portet farà gira per Catalunya després de la seva estrena al Mercat de Vic, tot evidenciant que el mercat necessita noves combinacions per seduir un públic sense diners i desanimat. Per la seva banda, Els Pets, el grup català de pop per antonomàsia, farà la seva ja preceptiva gira d’estiu, mentre que Love of Lesbian, que gravaran nou disc el 2015, continuaran de gira per tot Espanya, mentre que Adrià Puntí amenaça de tornar de la mà de Incompletament Puntí.

Molts altres artistes esperen llançar durant l’any els seus nous treballs. Potser un dels més esperats és, curiosament, el d’una debutant, Nuria Graham. Tot just té 17 anys, però el 2013 va realitzar més de 70 concerts disposant d’una sola maqueta com a carta de presentació. Per augmentar encara més la singularitat del cas, la Núria no ha fet res de particularment notori a la xarxa. Al llarg d’aquest any, l’artista de Vic d’ascendència irlandesa gravarà i publicarà el que serà el seu primer disc. S’esperen també nous discos d’artistes com Mazoni, Esperit, Renaldo & Clara, Sanjosex i Mascle, el vitamínic nou projecte de Ramón Faura i de Txarango, un dels grups més destacats de fusió festiva. Ja està també enregistrat el nou disc de Senior i El Cor Brutal, que promet augmentar l’índex d’octà de la seva curiosa barreja: sensibilitat extrema i explícit posicionament polític.

Tornant al directe, el primer trimestre de l’any ofereix traca de grans concerts: ni més ni menys que tres al Sant Jordi. Un per a Depeche Mode (15 gener), un altre per a Michael Bublé (30 gener) i l’últim per a Beyoncé, que oferirà el seu únic concert a Espanya el 24 de març (entrades ja esgotades).

Però com a mostra de la polarització del mercat, el que imposa el nou any són concerts petits. El Sónar ho ha comprès perfectament, i després de presentar Skrillex en format de gran festival en la seva última edició, ara porta l’artista nord-americà per oferir-lo en quatre dates i en quatre clubs diferents de Barcelona a final de febrer. Una cosa semblant ja articula el Primavera Sound, que aquest any presenta el projecte Bala Perduda, un rastreig entre les bandes novelles que pretén descobrir nous talents i que amb el Primavera Sound Touring Party —gira que inclou un reality a Internet sobre el seu desenvolupament— ha reiterat seva intenció de no oblidar les sales, és a dir els petits formats, com a font de nutrients per a l’escena musical. De la mateixa manera, el Curt Circuit permetrà que bandes populars apadrinin nous talents. Aquest any participaran en aquesta iniciativa de clubs bandes com Manel, Mishima, Anímic o Las Migas, entre d’altres.

De fet, cada vegada són més els projectes i les propostes que segueixen aquesta tònica de format reduït. Des dels concerts en pisos fins a propostes insòlites com les de Paul Fuster, que va fer una gira per tot Catalunya amb bicicleta. La repetició de cicles de concerts com Els dimarts em sentiràs, impulsat per un teatre (la sala Beckett) i per un segell discogràfic (Bankrobber), posa l’accent en la necessitat d’inventar iniciatives que permetin mostrar novetats al públic. Sales com Heliogàbal, activa diàriament i impulsora d’un altre cicle de concerts, Segona ronda, mostren l’impuls dels formats reduïts que conviuen amb els grans fastos, com per exemple el festival Jardins de Pedralbes, orientat a un públic amb recursos que vol veure amb absoluta comoditat i en un entorn selecte els seus artistes favorits. Aquest any s’estrenarà també el Vida Festival a Vilanova i la Geltrú, que seguint els passos del seu antecessor, el Faraday, fuig del context urbà buscant espais còmodes i diferents, en aquest cas la platja i una masia. La recerca de nous estímuls es perfila com l’única finestra per a una situació de mercat cada dia més asfixiant.