La nau Gaudí de Mataró

Mataró ha presentat solemnement la primera obra projectada per Antoni Gaudí, una antiga nau de blanqueig de cotó. Un fet que ha estat aprofitat per batejar-la com Gaudí km 0, tot col·locant-la d'aquesta manera a l'inici de la seva trajectòria com a projectista, i posant Mataró en el veritable quilòmetre zero de l'itinerari per l'obra de Gaudí. L'acte de la inauguració de la nau com a seu de la col·lecció Bassat ha servit per donar a conèixer la Declaració de Mataró a favor de la conservació i divulgació del patrimoni arquitectònic de Gaudí. De l'edifici reconstruït es poden fer algunes observacions, però una d'inexcusable és que d'una o altra manera les obres de Gaudí han sofert intervencions que han suposat, amb la millor de les intencions, modificacions substancials i que l'única cosa que cal reclamar és que, si s'han de fer, es facin amb intel·ligència. Això inclou les realitzades a la Pedrera, tant a les golfes com al soterrani, al Parc Güell, a la porta de la Sagrada Família, a l'escola d'aquest temple (que es va desplaçar i reconstruir), al Palau Güell, que ara és un palau sense xemeneies de debò i sense cuines, o a les façanes de vidre d'aquesta nau. Resulta almenys un motiu de debat de cert interès observar en quina mesura aquestes modificacions han hagut de dur-se a terme en canviar l'ús de l'edifici. En la major part dels casos es tracta d'edificis museïtzats.

Ha calgut calcular noves sol·licitacions de les estructures, acomodar el confort tèrmic a l'actual normativa i acoblar els accessos a les exigències dels bombers, i fins i tot modificar les obertures per aconseguir més il·luminació. Quan els edificis gaudinians que continuen sent privats -cases particulars o convents, com les Teresianes- i que encara tenen bona salut caiguin en la museïtzació, no tinguin cap dubte que se'ls infringirà un sever correctiu normatiu i seran derrotats arquitectònicament, i perdonin el símil bèl·lic. Així és que, paradoxalment, quan un edifici de Gaudí, o de qualsevol altre, és "recuperat", molt sovint una part d'ell es modifica substancialment.

Un altre aspecte de debat que aquesta nau ressuscitada posa sobre la taula és una qüestió purament arquitectònica -i en especial del seu vessant tècnic-, la més enginyosa en el cas que ens ocupa. El sistema estructural de la nau és sens dubte el més notable: particularment, els arcs són fets de taulons de fusta de mides relativament petites, i aconsegueixen la continuïtat i la resistència adequades fent un sàndvitx amb tres d'aquests taulons, de manera que el desplaçament des del centre permet anar-los enllaçant consecutivament. Només cal anar tallant els extrems amb la inclinació adequada per poder-los acoblar els uns amb els altres. És prodigiós, perquè es poden construir plans al terra i enlairar-los després. Fa uns anys vam proposar fer als estudiants una petita construcció amb arcs fets amb aquesta tècnica i encara recordo les cares de sorpresa en veure que aquelles fustetes es podien convertir en uns arcs tan elegants i esvelts. Però, tot i així, això no treu que l'arquitectura sigui alguna cosa més, i en aquest sentit la nau no posseeix la unitat ni la idea de ser una cosa acabada, o si ho prefereixen, de tenir un final, com qualsevol obra d'art. És un espai, efectivament, però els seus extrems són aquests com podrien ser uns altres; podria tenir tres arcs menys o quatre més i seria igual. Aquesta qüestió és important, ja que les altres obres posteriors de Gaudí no tenen aquest problema, i tot i l'enginy constructiu d'aquesta, li manca "l'esperit" d'obres posteriors.

La coincidència ha fet que a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona es pugui veure aquests dies una exposició de dibuixos del Gaudí estudiant. Esplèndids dibuixos, alguns dels quals són seccions d'edificis; en ells, els gruixos de parets, sostres o cúpules estan acolorits d'una manera neutra, sense cap indicació de com estan formats constructivament. Tan sols hi ressalta l'espai arquitectònic, el gran interior; aquest, decorat amb profusió d'acabats i formes, representa l'arquitectura, relativament escindida del detall constructiu. Són uns dibuixos als antípodes de la nau de Mataró.

Comparats amb les seccions que els nostres estudiants realitzen avui als seus projectes de fi de carrera, amb tantíssima informació constructiva, resulten almenys sorprenents. Conservar i protegir el patrimoni de Gaudí està molt bé i necessita quantioses despeses, però invertir també en l'estudi, un estudi que lligui Gaudí amb el present i doni perspectives de futur, estaria encara millor. Amb un paupèrrim pressupost com el que actualment té l'Escola d'Arquitectura, una ajuda intel·ligentment invertida cap al futur seria un bon regal gaudinià per a l'escola que el va formar.