Recomanem

Prosa

Quan el crític Francesc Calafat acollia la publicació en el circuit convencional d’una part de l’obra de Josep Palàcios com un esdeveniment per a la literatura en català, encertava de ple. Però no esperem llargues cues i vendes sucoses. Açò és una altra cosa, la ferotge creació d’un escriptor diferent, quasi inexpugnable personalment i literària, un autor pertorbador i incòmode que tritura els gèneres i els regurgita irrecognoscibles, amb una varietat de recursos formals i estilístics aclaparadora. Algú que porta els lectors inquiets i pacients a indrets ignots. La resta, millor que se n’abstinguen.

Poesia

En el primer poemari publicat per Almudena Puchol (Alcàsser, 1979), tal vegada podem rastrejar els balbucejos del debut i la considerable dependència d’un cert tipus de cànon poètic imperant a casa nostra. Amb tot, el conjunt ressalta sobre algunes col·leccions iniciàtiques de versos per la capacitat de transmetre sensacions al lector i per un discurs poètic que combina la naturalitat (El temps), de vegades en el fil (Un instant), la sensualitat enjogassada (Imaginar-te l’esquena), el pols líric (Fogueres, Salvar-se) i, fins i tot, recursos com ara la ironia (Uns blancs dits).

Novel·la

Maria Jesús Bolta (Meliana, 1958), autora amb una premiada trajectòria en la narrativa juvenil, lliura una novel·la iniciàtica amb l’al·licient d’ambientar-se en els anys 70 del segle passat, al si d’una família d’immigrants valencians a París. Bolta introdueix així els lectors més joves en la realitat quasi oblidada de la nostra emigració. L’ofici de la narradora i la seua experiència vital (visqué a França fins a 17 anys) aporten pols a la novel·la i atractives pinzellades de caire social, sobretot al principi, abans que les trames amoroses dominen el paisatge de la història.