Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

Reivindicant l’obra de Joan Rom

L’exposició reuneix 51 peces realitzades al llarg d’uns deu anys, entre 1986 i 1996

'Monuments a peixos morts', de Joan Rom.
'Monuments a peixos morts', de Joan Rom.

El 1998, Joan Rom tenia 44 anys i una carrera en ple desenvolupament. Va ser llavors, després d’una aclamada exposició a la galeria Estrany-de la Mota, quan va decidir deixar de ser artista i dedicar-se a la docència. “No va ser una decisió traumàtica. De fet, mai no havia pensat en l’art com en una carrera o un sacerdoci, em sentia cansat i tenia la sensació d’haver dit el que volia dir”, explicava Joan Rom en la presentació de la mostra monogràfica que li dedica la Fundació Suñol.

L’exposició, oberta fins al 25 de gener, reuneix 51 peces, sobretot escultures i instal·lacions, però també alguns dibuixos i una fotografia, realitzades al llarg d’uns deu anys, entre 1986 i 1996.

El títol, E.R.T., que en català vol dir rígid, recte, ha estat convertit en acrònim per al·ludir al nou significat que les peces cobren més d’una dècada després que el seu autor deixés l’ofici. “La mostra s’emmarca en la voluntat de donar a conèixer els artistes de la col·lecció Suñol i alhora identificar importants baules de la nostra història recent”, va assegurar l’artista Sergi Aguilar, director de la Fundació i comissari d’E.R.T. juntament amb l’artista.

E. R. T.

Fundació Suñol

Fins al 25 de gener

Les obres, molt vinculades al moment històric i a la lliçó de Pepe Espaliú, prematurament mort el 1993, atorguen un nou significat poètic a materials pobres però carregats d’història. El cautxú dels pneumàtics, retallat i enganxat sobre la paret formant un dibuix, revela la seva formació com a pintor, com també ho fa el vidre utilitzat per crear objectes sobris i essencials.

Són peces que oscil·len entre la figuració i l’abstracció, com les formes sorgides de la pell de velles caçadores descosides i cosides altra vegada, que l’artista identifica com a personatges —tot i que també recorden elements protètics—, o les estructures que evoquen la idea de refugi i aixopluc, folrades amb la llana dels matalassos antics. Un peu apareix completament recobert de llana. La peça, propietat de la Fundació, la va adquirir el col·leccionista Josep Suñol, perquè dialogués amb el seu homòleg signat per Giacometti, que ja posseïa. “Estic agraït a l’art, perquè em va permetre veure el món des d’una altra perspectiva”, assegura Rom.

No obstant això, ni tan sols la satisfacció de veure les seves peces exposades en el lluminós espai de la Suñol li fa enyorar la decisió presa ja fa 15 anys. “Em sembla que l’art està travessant un moment especialment preocupant. Cada vegada hi ha més obres i artistes que formen part del món de l’espectacle. La imatge en moviment ha cobrat un protagonisme tal que ja no sé si serem capaços d’entrar en relació amb les imatges estàtiques”, conclou Rom.