Llibreries

La llibreria Happy Books del Portal de l’Àngel de Barcelona tenia intenció d’obrir el diumenge abans de Sant Jordi, però l’amenaça de sancions per part de l’administració els en va dissuadir. Es veu que era un desafiament massa gros a la normativa sobre horaris comercials vigent a Catalunya, que només permet obrir vuit festius a l’any, tots els quals s’escauen molt lluny del temps de les roses i els llibres.

Hi ha algun beneficiari de tanta inflexibilitat? Pensem-hi. Si ningú no pot dubtar de la importància que tenen les vendes entorn de Sant Jordi —es calcula que, només en les 12 hores del dia 23, les llibreries fan entre el 5% i el 8% del seu volum de negoci anual—, per què no deixem que, qui vulgui, obri? Si la demanda respon, per què obligar l’oferta a contreure’s? És més, davant una activitat econòmica sense contraindicacions —no fa gaire soroll, no contamina, no altera l’ordre públic, no engreixa el cos i enriqueix l’esperit—, una llei que intenta restringir-la és clarament injusta —també ho seria, no cal dir-ho, una llei que obligués a obrir.

Hi ha un article de Josep Carner, Un dia sense diari, que relata el neguit del qui troba a faltar el dilluns la ració de notícies, per raó del descans dominical establert llavors, que va durar fins al 1982. Ara se’ns faria estrany no trobar premsa del dia cada dia de la setmana, però encara hem de patir la clausura del sector llibreter les festes de guardar. El lector habituat a percaçar novetats als aparadors, a remenar prestatges en cerca d’un clàssic encara no retornat, a enamorar-se d’un autor desconegut a partir d’un ràpid fulleig, es troba desemparat precisament i paradoxalment quan disposa de més hores d’oci. I llavors no li queda altre remei que refugiar-se en el venerable mercat de Sant Antoni o escorcollar els quioscos on alguns llibres de butxaca fan la viu-viu. ¿Algú s’ha fixat que el diumenge és quan els diaris són més gruixuts? És perquè hom té més temps per llegir.

Cadascú s’ho sap, com rutlla el seu negoci; però ¿no hi hauria prou clients un migdia dominical per justificar l’obertura d’una llibreria? ¿No val la pena intentar-ho? No sortirem de la crisi, de cap crisi, treballant menys o posant més traves, i el vell argument de la protecció del petit comerç ja no se’l creu ningú: de tant protegir-lo, aviat no ens en quedarà, de petit comerç. Certament hi ha més problemes, com l’IVA, que quan diuen que no l’apujaran, tothom sap què significa, o el cost dels locals, agreujat per la fi dels lloguers de renda antiga, que diu que obligarà a tancar la Canuda, i en poden caure més. En tot cas, encara n’hi ha, de llibreries, i no seran les restriccions sinó la llibertat per innovar i arriscar-se que les ajudarà a sobreviure en els temps d’Amazon.