“Per a Europa som un competidor científic menys... i ja els convé”

El biòleg Pere Puigdomènech (Barcelona, 1948) acaba de rebre el Premi de la Confederació de Societats Científiques a la Difusió de la Ciència per la seva tasca divulgadora. Investigador del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Puigdomènech ha publicat més d’un miler d’articles en mitjans de comunicació sobre temes com ara la seguretat alimentària i les relacions entre ètica i ciència. Molt preocupat per l’efecte de les retallades sobre el sistema de ciència espanyol, Puigdomènech només veu una sortida a la situació urgent: reformes. El científic, que passa un any sabàtic al Departament de Ciències Vegetals de la Universitat de Cambridge, col·labora en l’anàlisi dels genomes de plantes cultivades per mirar de comprendre els mecanismes que permeten a les plantes adaptar-se a l’aparició de noves amenaces, com virus, bacteris i fongs.

Pregunta. Vostè dirigeix el Centre de Recerca en Agrogenòmica, un consorci format pel CSIC, l’Institut de Recerca en Tecnologia Alimentària (IRTA) i la Universitat Autònoma de Barcelona. Estan notant les retallades?

Resposta. Molt. Per subsistir, nosaltres depenem de les convocatòries estatals de projectes, i fa tres o quatre anys que no se’n produeix cap. Tot va molt de pressa: sense diners no es poden renovar els equips, ni el personal ni els projectes.

P. Com ha afectat això els treballadors?

R. Al centre que dirigeixo n’érem 240. Des de fa dos anys no s’ha obert cap plaça.

“En els comitès que

P. Quines conseqüències pateixen els investigadors?

R. S’ha reduït el nombre de beques i de contractes per als joves en tot el sistema científic. Les oportunitats per als joves investigadors són gairebé nul·les avui a Espanya.

P. No poden recórrer als fons europeus?

R. El panorama europeu és molt competitiu. Jo formo part d’un panel a l’European Research Council [Consell Europeu de Recerca, una agència que atorga finançament a projectes d’investigació] i sóc l’únic espanyol. Sense el suport del govern, és il·lusori recórrer a Europa per aconseguir diners. A més, els fons europeus no representen més del 5% de la despesa en ciència dels països. Són els governs els que inverteixen en investigació.

P. Quina era la posició d’Espanya, abans de les retallades, en el rànquing europeu de països que aposten per la investigació? És veritat que havia aconseguit convertir-se en un país respectat?

R. En els darrers anys, la situació estava canviant a millor de manera molt sensible. És veritat que no s’havien assolit els nivells d’inversió ideals, però a Europa estaven sorpresos: érem cada cop més respectats.

P. I ara?

R. Estem perdent credibilitat a passos de gegant, i a la resta de països això els convé. Som un competidor menys.

P. En aquest context, hi podem fer alguna cosa?

R. Ho he dit sistemàticament: d’una crisi se surt amb reformes. El sistema actual és ineficient. Acabem de saber que el govern central ha decidit gastar 1,5 milions d’euros a auditar els ajuts concedits a científics des del 2004. Què volen auditar, si no hi ha ni un duro! No hi ha diners per a projectes, però sí per a auditories.

P. Què s’ha de fer, doncs?

R. Per començar, en els comitès que avaluen el personal i atorguen projectes hi ha d’haver estrangers. A Portugal, per exemple, el 100% dels membres d’aquests comitès són estrangers. Aquí ho decideix tot el ministeri. Necessitem un sistema independent i àgil, extern a l’Administració.

P. Com veu el futur?

R. Si continuem amb aquest nivell de despesa, el sistema va cap al col·lapse. S’aniran tancant centres i grups de recerca i s’enviarà els funcionaris a treballar des de casa. Tindrem milers de funcionaris sense un duro per funcionar.

P. Què li sembla la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units que l’ADN no és patentable, ni aïllat ni a la natura?

R. Era previsible. L’empresa [Myriad Genetics] havia reclamat un dret excessiu en demanar l’explotació comercial exclusiva dels gens BRCA1 i BRCA2. El Suprem diu que no val aïllar el gen per poder-lo patentar. Les patents mai no haurien de ser un obstacle per a la investigació.

P. El Ministeri de Sanitat ha anunciat recentment que aplicarà canvis en la legislació sobre els assajos clínics per fer-los més àgils. Li semblen adequats els controls que hi ha en l’actualitat sobre aquesta qüestió?

R. Des del Grup Europeu d’Ètica en Ciència i Noves Tecnologies [Puigdomènech és membre d’aquesta entitat independent que assessora la Comissió Europea] vam enviar una carta a les institucions expressant la nostra preocupació perquè algunes empreses trien en quin país fan els assajos segons si els controls són més laxos. Molts assajos es duen a terme en països en desenvolupament, i cal que s’hi apliquin les mateixes regles que aquí. Em sembla lògic racionalitzar, però sempre que no s’eliminin controls ni es redueixin els requeriments ètics.

P. Les companyies farmacèutiques no estan obligades a publicar totes les dades que obtenen en els seus assajos, sinó que poden triar quins fan públics i quins no. Els que els són desfavorables solen romandre ocults.

R. Cal crear una base de dades a escala europea que inclogui tota la informació sobre assajos clínics i que sigui accessible per als investigadors.