Culers

Hi ha gent a qui li fa mal d’ulls veure Cristòfor Colom amb la nova samarreta del Barça; ara sembla que tothom mira cap amunt quan va Rambla avall. També s’ha estès una certa controvèrsia perquè l’equip del FC Barcelona vestirà l’any vinent els colors de la senyera quan no porti els blaugrana; igual que el Tona, el Manlleu o el Sant Andreu, i tants d’altres. I encara avui es parla de la rua que van fer els futbolistes per celebrar la Lliga.

Els que es queixen no són pas tots de l’Espanyol, que, ja se sap, acusen l’administració de vendre’s al Barcelona i de deixar empastifar la ciutat i el país com si visquéssim en una comunitat exclusivament culer. Em consta que també hi ha barcelonistes que estan una mica embafats de la iconografia del seu propi Barça i preocupats pel comportament dels seus jugadors pels carrers de Barcelona, més que res perquè va semblar que algun portava un pet.

Aquí tothom hi ha dit la seva, i és clar, també els polítics, que han demanat als futbolistes que no es passin amb l’alcohol i no perdin mai de vista que són els ídols dels nens. El club ha respost que no n’hi havia per tant, i els jugadors han continuat fent la seva, com si sabessin que al cap i a la fi celebraven precisament haver tingut un comportament excel·lent al camp, que per això els paguen i tenen una munió de seguidors.

Als futbolistes, en el fons, cada cop els agrada més exhibir els seus gols, les seves samarretes, els seus cotxes, les seves dones i els seus nens, una actitud que per a molts està en clara contradicció amb l’ideari del club, que s’ha omplert la boca presumint dels seus valors i, sobretot, d’humilitat.

No cal ni l’histrionisme ni el tantsemenfotisme, sinó el sentit comú a partir de reflexionar sobre una pregunta: què hauria de ser la rua? Una festa que es munten els jugadors per fer el merda? Un acte d’agraïment dels aficionats cap a la plantilla? Un festeig entre els uns i els altres? O el moment en què els futbolistes s’entreguen als seguidors que no són socis per fer-los contents? A qui pertany la rua?

A mi m’agraden més les festes espontànies i, si han de ser a la carta, doncs que es muntin al Camp Nou, i si pot ser a pèl. Mai no seran en qualsevol cas com les que es feien a la plaça de Sant Jaume. Jo encara enyoro el Casaus plorant a la Verge reina i mare de la Mercè, l’Stòitxkov proclamant Jordi Pujol rei de Catalunya, Guardiola fent el ziga-zaga, ziga-zaga, o la gent cridant: “Neeeeeeeeeskens!”. Aleshores, els culers s’emborratxaven molt de tant en tant perquè les copes eren escasses. Ara, en canvi, ho fan cada any. La mirada de la gent s’ha tornat més exigent i la resposta dels jugadors resulta menys complaent.