La consciència de l’espai

L’edifici Alchemika, situat a l’antiga fàbrica del mateix nom, a la cantonada dels carrers Guinardó i Indústria de Barcelona, conté espais per a associacions, una escola bressol i la biblioteca Caterina Albert del Camp de l’Arpa. Amb aquest edifici i un bloc d’apartaments, es completa una illa sencera d’equipaments entre les dues vies esmentades i els carrers Trinxant i Sant Antoni Maria Claret.

La biblioteca i els locals de l’espai Alchemika i de l’escola bressol ocupen part de l’antic edifici fabril, encara que només se’n conserva la façana, i això ja és molt. Aquí la façana és important: sòbria, de maó vist, amb sòcol de pedra de paredat rústic, una cornisa de remat i unes imponents finestres encintades amb pedra artificial. El contrast d’aquesta pedra amb les textures, els colors i els materials de la superfície i l’atmosfera interior que es veu des de les finestres és reconfortant i aconsegueix fer venir ganes d’entrar-hi.

La façana té un ordre gegant. Podríem dir que, en veure-la amb els nivells de la biblioteca a través de les finestres, no es pot evitar recordar la façana de la biblioteca de la Facultat de Geografia i Història del carrer Montalegre, que, encara que també presenta un ordre gegant, no té la finesa d’aquesta antiga fàbrica. Són remarcables els forats oberts, unes finestres buides que mantenen el perímetre de l’illa de cases i que permeten veure el desacord entre els volums interiors i el vell mur, entre la geometria interior i el xamfrà.

A l’interior, els diferents espais de la biblioteca es distribueixen amb l’ajuda d’un pati estret que recorre la planta longitudinalment, tot introduint la llum i ajudant a ordenar i a orientar-se un cop a dins, amb el suport d’una senyalització impecable. El més destacat d’aquest interior és la manera com s’han disposat les plantes utilitzant espais de doble alçada oberts uns sobre els altres, cosa que ajuda encara més a saber on som. Podríem expressar-ho dient que en tot moment es té consciència de l’espai.

A dins, es disposen

Resulta especialment bonica la manera com estan situats els tres nivells del costat de la façana segons una secció alternada. Allà, des de l’espai del primer pis, semblant a un gran balcó, es pot mirar cap a la sala de lectura del nivell d’accés, però al mateix temps per damunt nostre veiem el balcó que forma la segona planta. Aquest espai no seria el mateix si s’hagués construït recolzant els balcons sobre pilars, perquè l’efecte de superposició alternada de les plantes es perdria. Per aconseguir-ho, el primer balcó recolza sobre pilars i el balcó superior es penja amb uns tirants d’acer del forjat de la coberta, de manera que desapareixen els pilars entre els dos balcons. Un enginyós i senzill recurs al servei d’aquest espai tan ben aconseguit.

Si el pati i l’estructura són ingredients essencials d’aquesta intel·ligent espacialitat, les escales també, ja que hi ajuden d’una manera molt curiosa. I és que encara que la seva posició les delata, a la pràctica semblen dissoldre’s en el conjunt, reduïdes a una elegant successió de plans inclinats. Probablement hi ajuda el fet que el color blanc domini tot l’espai i els elements més rellevants, també les prestatgeries i els mobles, les taules i algunes cadires, tot destacant només les butaques i otomanes per a una lectura quasi domèstica. En tot el local es respira aquesta atmosfera equilibrada i de confort visual relaxant, amb un calculat repertori de línies blanques en els cels rasos, les fusteries metàl·liques que donen al conjunt un aspecte de bloc de notes finament ratllat, amb l’ajut d’algun detall gràfic de color negre.

Hom surt pensant que, mentre que la música programada ha acabat sent pròpia dels locals comercials, el silenci, que en aquesta biblioteca és remarcable malgrat estar en plena activitat, és un valor cívic.