_
_
_
_
ART

Pedres, mobles i pedreres

‘Les altres pedreres’ és un intel·ligent joc de portes obertes en sis obres mestres de l'arquitectura

El mobiliari exposat a 'Les altres Pedreres' és un dels encerts de la mostra
El mobiliari exposat a 'Les altres Pedreres' és un dels encerts de la mostraJOAN SÀNCHEZ

Dimarts al vespre es reunia la bona societat barcelonina a la Fundació Francisco Godia per assistir a la presentació del llibre de la fotògrafa alemanya Candida Höfer dedicat als interiors, més aviat àrids, d’Enric Sagnier i Villavecchia, un dels arquitectes més rellevants, pel que fa a obra construïda i metres lineals de ciutat, de la Barcelona del final del XIX i el primer terç del XX. Just 24 hores abans, una altra part més combativa de la mateixa societat era al Col·legi d’Arquitectes per parlar del polèmic enderroc de l’ampliació de La Rotonda feta als anys cinquanta pel fill de Sagnier, que seguia l’estil eclèctic i classicista del pare. La Rotonda —l’hotel Metropolitan promogut pel Doctor Andreu el 1906, obra de l’arquitecte Adolf Ruiz i reformat el 1918 per ell mateix— va ser adquirida fa temps per Núñez i Navarro per enderrocar-ne una bona part i transformar-la en una atapeïda i elefantíaca promoció immobiliària. L’afer, que fa anys que porta cua, amb denúncies i plets dels veïns, ha tornat a posar l’empresari al lloc que li pertoca de sempre, amb una munió de barrabassades irreparables que té al seu haver.

Abans-d’ahir es feia, també, la presentació del llibre Casa Batlló, llum i color (Triangle Postals), de Daniel Giralt-Miracle, autor incansable que acaba de ser objecte d’un clamorós homenatge del Foment de les Arts Decoratives, i que ahir presentava Gaudí essencial (Libros de Vanguardia), un repàs amè a la producció del geni de Riudoms. Malgrat les destrosses abundants, Barcelona continua essent una de les grans capitals del modernisme, de fet n’és l’actiu principal, juntament amb la moda, malgrat que ja en produeixi poca, i les farres barates que atrauen el jovent d’arreu del món. I és en el context del modernisme que se situa l’exposició actual de la Pedrera, esplèndida en tots els aspectes, malgrat que passi desapercebuda perquè amb prou feines està anunciada, ni tan sols a la mateixa façana de la casa que l’aixopluga, més enllà de comunicar que l’obra mestra de Gaudí ja té cent anys.

Les altres Pedreres, amb Juli Capella de comissari, aplega sis obres mestres de l’arquitectura moderna internacional, rigorosament coetànies amb la producció de Gaudí —i també de Sagnier— que es relacionen amb l’emblemàtic edifici del passeig de Gràcia. En un intel·ligent joc de portes obertes anem passant, successivament, de la casa pròpia de Victor Horta, a Brussel·les, a l’Hôtel Mezzara d’Hector Guimard, a París; de la Glasgow School of Art de Charles Rennie Mackintosh, a Glasgow, a l’establiment comercial Goldman & Salatsch d’Adolf Loos, a Viena; del Palais Stoclet de Josef Hoffmann, també a Brussel·les, a la Robie House de Frank Lloyd Wright, a Chicago. Tota una gran lliçó d’arquitectura i disseny. Unes i altres estan ben explicades amb plànols, maquetes i filmacions, i complementades amb imatges, objectes i mobiliari procedents d’altres obres dels seus mateixos autors, en un conjunt memorable i un muntatge exquisit i mesurat, sense cap mena de sobredisseny que l’empastifi.

Una contextualització catalana de Les altres Pedreres no existeix pel que fa a l’arquitectura; per al disseny i el mobiliari cal anar-la a cercar, a bocinets, a la col·lecció permanent del MNAC, al Museu del Modernisme Català —amb totes les seves servituds i limitacions comercials, atès que es tracta de la iniciativa privada d’un consolidat establiment d’antiquaris—, i, en menor mesura —tot i que és el lloc que li pertocaria— a la col·lecció permanent del Museu d’Arts Decoratives, el qual, almenys fins avui, no s’ha preocupat seriosament d’aplegar un conjunt representatiu de mobiliari del 1900, en comptes de malgastar diners amb absurdes campanyes publicitàries d’identitat, trasllats inútils i reformes cares i provisionals. L’arribada a la terra promesa del DHUP a les Glòries està a punt de fer-se realitat; mentrestant, queda l’expectativa... i el comiat del Palau de Pedralbes, que estarà obert fins a final d’any. Compte, però, que tanquen cada dia molt aviat i la porta està, gairebé sempre, a mig batre.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_