La culpa és de la tele
Si els nostres corruptes estiguessin més al cas, si miressin una mica més la tele, no cometrien aquests errors d’imperdonables principiants
Si els nostres corruptes estiguessin més al cas, no els passarien aquestes coses. Si miressin una mica més la tele no cometrien aquests errors d’imperdonables principiants. Haurien vist que els mafiosos de The Sopranos es prenen la molèstia d’anar a cabines telefòniques. Que faci fred o faci calor, plogui o nevi, esperen durant hores i hores la trucada al costat d’un telèfon públic. Recordarien el paper fonamental que tenen les telefonistes de Mad Men o, encara millor, la trama de The Wire, que evoluciona amb els avenços de la tecnologia dels mòbils. Hores i hores de sèrie per veure com els policies troben la manera de desxifrar els números dels traficants. Després, tot se’n va en orris quan els camells compren telèfons de prepagament i ja no els poden seguir.
I és que fins i tot el delicte demana una mica de preparació, de know how. Aquí passem del detall a l’engròs sense planificació, sense estratègies de futur. I mira que han tingut bons mestres, però no hi ha res a fer, rucs com un sabatot. Furten un ou, es pensen que cada dia es diumenge i s’embalen, s’embalen de mala manera i pensen que de l’ou al bou no hi va res. Ha passat amb les converses del cas de les ITV o amb aquell tresorer del PP madrileny identificat com “el Cabrón”. Presumptament, Daniel Fernández, del PSC, truca a l’alcaldessa de Moncada i Reixac, del PSC, per col·locar algú que s’ha quedat descol·locat. Per telèfon! Me’ls imagino posant un mocador al presumpte micròfon o fent veu de falset perquè no els reconeguin. És que ens cau la cara de vergonya de tan presumptament inútils com són. Al seu costat, sembla que els lladres que roben el gasoil de les masies tenen un màster d’Esade, i que em perdonin si els ofenc.
La tele també ha d’educar i donar referents propers. Tele Panellet ens ha obsequiat amb formes culturals tan diverses com les banyes dels vinaters del Penedès o els restaurants emocionals del Maresme. És una vergonya que, tenint els guions del cas Palau, galans com Urdangarin i localitzacions meravelloses al DF de Sabadell, encara depenguem dels americans per aprendre alguna cosa de bo. Que intervingui el CAC, si us plau.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.