Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
STEVE COFFMAN Assessor i expert en equipaments culturals

“Costa justificar una nova biblioteca”

Steve Coffman va provocar més d’un calfred a la clausura de les tretzenes Jornades Catalanes del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes

Coffman creu que la salvació de les biblioteques és als llibres físics, que fan “d’imant de la gent”.
Coffman creu que la salvació de les biblioteques és als llibres físics, que fan “d’imant de la gent”.

Facilitar l’accés a ordinadors connectats a Internet, convertir-se en centres per a la recerca o, en l’altre extrem, en llocs de documentació per ajudar a trobar feina, digitalitzar fons i convertir-se en un centre 2.0, organitzar clubs de lectura o tallers, o ser punt de trobada de col·lectius culturals, són les bases indiscutibles sobre les quals les biblioteques europees i, especialment les catalanes, estan construint el seu sòlid futur. No són, però, fites òbvies. Als EUA s’ho estan qüestionant tot i dubten que la cosa vagi per aquí. Així ho pensa (i ho executa), si més no, Steve Coffman, vicepresident de LSSI, consultora per a biblioteques i que en gestiona 78 de públiques als EUA, com les de Jackson o Oregon. Coffman va provocar més d’un calfred a la clausura de les tretzenes Jornades Catalanes del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes.

Pregunta. De les seves tesis es desprèn que les biblioteques estan perdent les cares batalles davant del món digital i que no serveix el gran esquer d’oferir ordinadors i Internet.

Resposta: És qüestió de temps: quan els ordinadors eren cars i gairebé ningú tenia Internet, tenia un sentit; ara, amb els preus tan baixos, qui no ho té a casa? Ja no és un reclam tan atractiu. L’altre tema és que Google està digitalitzant els fons de totes les biblioteques del món que pot, entre altres coses perquè no tenen diners per fer-s’ho elles; tothom se’n beneficiarà, però no totes les biblioteques ho capitalitzaran: hauran de subscriure-s’hi i pagar. Què faran les biblioteques quan tot estigui digitalitzat? ¿Seran necessàries quan prement un botó des de casa podràs llegir el que vulguis?

P. Això de ser bibliotecari sembla que no tingui gaire futur...

R. Tot depèn. És evident que, si el llibre digital s’acaba imposant, Google i Amazon seran les biblioteques del futur; si el llibre físic desapareix, la biblioteca també ho farà. Però sembla que hi ha indicis que la gent encara vol llegir en paper, i potser hi haurà un rol per a les biblioteques.

P. Quins indicis?

R. L’entorn de la biblioteca fa que la gent, només pel fet d’estar un llibre físic al costat d’un altre, descobreixi més llibres que un lector de només entorn on-line. Els d’aquest cas, als EUA descobreixen un 6% de llibres; els que utilitzen llibreries o biblioteques físiques, en descobreixen un 30% més. Potser la biblioteca física acabarà sent un pont entre el món del llibre de paper i el digital: t’acostaràs a una prestatgeria, veuràs un llibre i amb el mòbil en llegiràs el codi de barres i te’l descarregaràs.

P. Però l’ebook és imparable.

R. No ho cregui. Comença a detectar-se que els ebooks perden popularitat: fins al setembre del any passat, als EUA les descàrregues de llibres es doblaven cada mes; des de fa un any només pugen un 30%. I hi ha un altre indicador: passats els primers 12 mesos des de la compra d’una tauleta, els lectors comencen a comprar més llibres de paper. Bé, potser només és un estancament de creixement… o no.

P. Fan bé les biblioteques d’anar saltant als ebooks, com comencem a veure aquí?

R. En aquest tema hi ha un problema doble: els editors, si poguessin, en general acabarien amb les biblioteques perquè canibalitzen les seves vendes; en paper ja no ho poden parar, però en el digital, que comença, sí, perquè temen que serà pitjor. Per això estan imposant les llicències d’un sol ús. Penguin, per exemple, està autoritzant l’ús d’ebooks a les biblioteques per només un any i, a més, comercialitzant-ho a partir dels sis mesos de sortida del llibre. Com que un llibre electrònic no es desgasta com un de paper, l’editor no té el benefici que la biblioteca l’hagi de tornar a comprar. Per això encareix el preu de l’ebook, que a una biblioteca li surt més car que a un particular.

P. O sigui, que a la biblioteca l’ebook no li surt a compte.

R. No gaire. Jo recomano que segueixin apostant i invertint en l’edició en paper: primer, perquè no hauran de pagar tres vegades més; segon, perquè no tindran límits de cap mena en l’ús, i tercer perquè, si ja no el necessiten més, sempre el podran vendre i recuperar diners. Si inverteixen en ebooks, no fan fons: compren aire i per un temps limitat.

P. Donar serveis més enllà del préstec de documents, amb clubs de lectura i tallers, pot ser la sortida o un bon complement?

R. No ho crec. Les biblioteques han d’anar al cor de la seva raó de ser, que són els llibres: si treus els llibres de la biblioteca et quedes sense biblioteca. Per investigar o reunir-se, o per tenir accés a Internet i donar suport a aturats o jubilats ja hi ha molts llocs que ofereixen aquests serveis. Aquí la clau són els llibres físics, que han d’actuar com un imant de la gent, i a partir d’aquí es pot fer el que es vulgui... Fins i tot vendre-hi llibres.

P. Vol dir fer de llibreries?

R. Els EUA han perdut en 20 anys gairebé la meitat de les llibreries, i les que queden han vist disminuir el seu trànsit de gent en un 10%. Les biblioteques, que tenen una font de finançament més estable, en ciutats petites podrien fer de llibreries i de biblioteques alhora. Per què no?

P. Si el llibre ha de ser el cor del negoci bibliotecari, la catalogació i conservació són cabdals… i cada vegada els pressupostos es retallen més per aquí.

R. Sí, és cert, però també les biblioteques poden fer les coses millor. Google avui té més fons i està més ben catalogat que moltíssimes biblioteques; són el catàleg que fan servir els bibliotecaris per cercar. Bé, doncs a Amazon i a Google ja ningú cataloga: ho fan a partir de la informació directa que els proporciona l’editor; les biblioteques no ho fan i els costa deu vegades més temps i diners. Hi ha massa tradicions lligades a les biblioteques, i no són necessàries. Per exemple, la transacció d’un llibre en el préstec interbibliotecari als EUA és de 100 dòlars de mitjana, però resulta que a la xarxa pots trobar el llibre en llibreter de vell per 2,5 dòlars, comprar-lo i que se l’endugui el client en 24 hores. Millor servei i més barat, no? És així i cal treballar i pensar en aquest context.

P. Com a polític vostè seguiria invertint en les biblioteques com a equipaments culturals?

R. Les biblioteques públiques tenien sentit quan els llibres eren un bé escàs i eren cars. Ara, el preu mitjà de baixar-se un ebook és de set dòlars; en aquest context es fa difícil justificar avui la creació de noves biblioteques.