Klara

Poc abans d’aquest estiu em van fer arribar un exemplar de Radio Klara – libre y libertaria, escrit i coordinat per Sergi Durà i editat per Puntogeditorial. La idea és celebrar 30 anys d’existència d’aquest projecte de ràdio independent a la ciutat de València.

Primer esglai: ja han passat 30 anys? Vols dir que una gran majoria de la joventut que lluita ara per qüestions semblants no hi havia nascut?

Segona... reflexió: finalment algú escriu sobre la història recent en un país (en una ciutat) que no sol escriure. Fa, però no escriu.

Tercera... membrança: quanta gent que va haver d’espavilar-se per a cobrir mancances de tota mena! El col·lectiu ecologista Margarida (1977) va haver d’estudiar el funcionament de les centrals nuclears fins al punt que va poder plantar cara als enginyers i esclaus d’Hidroeléctrica Española cada volta que convocaven un “debat” públic (excepcionalment).

Radio Klara va haver d’aprendre què és una ràdio, el funcionament, com expandir-la. I ho han fet bé des de fa 30 anys. Fer les coses bé a la ciutat de València pot ser des d’un insult fins a l’estigma d’aquells que han de ser arrasats, coste el que coste i el temps que es necessite.

Quarta reflexió: qui sap de la convocatòria “ocupeu el Congrés” d’aquest mes pot entendre millor el que ara diré. Les informacions contradictòries envers aquesta convocatòria podrien ser un exemple de com s’han desenvolupat la sèrie de moviments que començaren amb el 15 M. Un excés de transparència, de “respecte” a les opinions, de por d’arribar a l’assemblea decisòria, etc., pot conduir a un bloqueig paradoxal. Doncs bé, aquest quarta reflexió és determinada per l’origen, el trajecte i la continuació d’un col·lectiu que s’ha caracteritzat per la diversitat més militant, per moments de crisi fonamental, i ha aconseguitmantindre el projecte endavant. No sé si m’entenen.

Ara, 30 anys després i amb el cervell ebri de manca de memòria, sembla normal l’existència d’aquesta ràdio. Però cal fer, si més no, un repàs a l’hemeroteca valenciana (i no hi estava tot dit) per a tindre la mínima consciència sobre allò que ha suposat el fet de sostindre una cosa com Radio Klara. Repassar les persecucions, les multes, la gent que es va quedar pel camí, la covardia d’una anomenada esquerra incapaç, com amb un munt de coses més, de defensar un element del seu “ideari”.

Repassar. I comparar, a un altre nivell i amb pressupostos salvatges, joguets com Ràdio 9 i Canal 9, que mai no estaven on Radio Klara hi era i se la jugava.

Un record personal a un grapat de treballadors de RNE que fa anys també se la jugaven i gravaven concerts “no recomanables” al costat de Klara.