Flamenc arquitectònic

La bailaora i coreògrafa sevillana María Pagés sent una veritable fascinació pel carismàtic arquitecte Oscar Niemeyer (Rio de Janeiro, 1907). L’ètica i estètica d’aquest creador, que Pagés va conèixer personalment i a qui defineix com “un tresor humà”, han portat a la bailaora, al capdavant de la seva companyia, a retre-li un particular homenatge amb l’espectacle Utopía, que presentarà dimecres que ve al Teatre Victòria de Barcelona.

Pagés, que també és autora de l’escenografia i el vestuari, proposa una obra lluminosa amb un ball intens i passional marcat per la línia corba dels dissenys de l’arquitecte. Utopía, que s’estrenarà el 8 d’octubre del 2011 al Centre Niemeyer d’Avilés, és alhora una sentida reflexió sobre el desig, la imaginació i l’instint dels éssers humans per sobreviure a si mateix en un món millor.

La música original d’aquest espectacle, interpretada en directe, és del guitarrista Rubén Lebaniegos i del cantautor brasiler Fred Martins, que compten amb la participació dels cantaores Ana Ramón i Juan de Mairena, de la guitarra de José Carrillo Fyty, el violoncel de Sergio Menem i la percussió de Chema Uriarte. Els admiradors de Pagés que vagin al Victòria trobaran en Utopía —igual que ja va passar en propostes anteriors de l’artista sevillana com ara Canciones de una guerra, Flamenco República i la seva aplaudida Dunas juntament amb el ballarí belga d’origen marroquí Sidi Larbi Cherkaoui, obres totes presentades a Barcelona—, a una bailaora singular, sens dubte marcat pel seu 1,71 metres d’alçada, que la diferencia d’altres figures del flamenc.

El ball de Pagés és intel·ligent i madur, compromès amb el seu temps, cosa que no resta autenticitat al seu flamenc, únicament l’insereix, amb astúcia, en la modernitat. A més, el seu gust per l’estil Graham que aplica en el treball de tors engrandeix el ball, que en aquest espectacle aconsegueix més dimensió en intentar emular la traça de Niemeyer.