De la naturalesa dels mercats

Uns quaranta anys després d’aquella crisi del petroli, ens continua afectant aquesta altra les fosques causes de la qual s’atribueixen als mercats. La crisi del petroli tenia rostres, la dels mercats, no. L’origen de la crisi dels 70 se situa prèviament en la guerra del Yom Kippur i en la decisió posterior dels països àrabs productors de petroli d’augmentar considerablement el preu del cru; l’origen de la crisi actual és així, més volàtil, molt variat i, fins i tot, localista; la bambolla immobiliària és molt nostrada, encara que també n’hi haja en altres bandes. La crisi energètica tenia rostres de polítics, de militars, d’aprofitats, de beneficiaris; no obstant això, la crisi actual no té rostres. I és en aquest punt que l’artista plàstic i l’escriptor hi entren de ple i en estat d’alerta. Els que se situen en el moll de l’os, és a dir, els financers, els mandataris, els banquers, els malandrins, els economistes, els manipuladors, parlen dels mercats, però cap ni un no sap, o no vol o no pot dir, qui i com són aquests, i encara menys on estan i on s’allotgen. Potser, murmuren que són voraços, malvats i intransigents, i mentre ho murmuren es mostren espantats, o ho fingeixen. Però és cert que cap fantasma no recorre Europa. A Europa només la recorre, i fent sobresalts i revessos, una colla de mercats insolents i altius que hi han clavat queixalada i que no hi ha qui els en faça soltar-la. Davant de tant d’enigma o ocultació, aneu a saber, no es pot mostrar indiferència, i encara menys els qui són capaços de fer fabulació, els qui coneixen d’ofici com aventurar-se per aquests territoris tan ferms com evanescents, depén. El prosista, el poeta, el dibuixant, el plàstic poden fer totes les perquisicions, interpel•lacions o indagacions que creguen oportunes abans de procedir a relatar-nos i, fins i tot, a descriure’ns què i com són aquests mercats que tant atemoreixen els negociants i els mediadors. Els mercats són alts o xaparros?, obesos o encartonats de cobdícia?, severs o burlaners?, llenguallargs o parcs de paraula? I tantes altres coses de les quals amb prou faenes sabem que la voracitat és un dels seus principis inamovibles, i que tenen la mateixa naturalesa del desastre. Els mercats, però, tenen vida pròpia? “I tant que sí. Vida pròpia, encara que molt secreta, molt”. La resposta la va donar un narrador d’imaginació desbordant, tot i que molt fina. I aquesta resposta, segons va declarar als mitjans, amb una ironia bastant sospitosa, no era res més que el resultat de les seues investigacions i comprovacions després d’un viatge per un mapa d’illes propi de les novel•les de ficció. En veritat, desconcerten els seus textos per l’objectivitat i la precisió que comuniquen. I potser aquesta invenció d’una pretesa realitat és el segell del seu talent creatiu. La seua història ens informa de la manera com uns homes i dones ben poderosos, d’identitat molt comuna i inadvertida, domiciliats en llocs tan remots com bells, i ben protegits, es desentenen de les seues misèries, perversions i instints més immunds i les encolomen a uns ens tenebrosos anomenats mercats. Ordenen als governs, a les corporacions i a les financeres que cuiden els seus mercats i es lliuren a la innocència. Mai no en sabran les víctimes ni els sicaris.