La millor novel·la, un conte

Algú ho havia de dir: amb permís de Sant Jaume Cabré, bona part de la millor narrativa catalana d’aquest Sant Jordi, la de més qualitat, la més precisa i ambiciosa, serà narrativa curta. Sobre l’amor i les parelles, per exemple, serà difícil trobar una novel·la que superi els 37 contes que Francesc Serés ha reunit a Mossegar la poma; tot i néixer d’un encàrrec, esdevenen veritables cròniques sentimentals: de parelles de nens, parelles d’ancians, parelles perfectes, parelles que fugen del Paradís... Només amb relats com El casament del Bob Esponja o l’escatològic Amor a l’ascensor, Serés ja es faria estimar.

El mateix li passa, premi Mercè Rodoreda a banda, al vigatà Ramon Erra, que a La vida per rail juga amb el viatge en tren i altres mitjans per suggerir situacions tan plenes d’encant, tècnica i misteri com la de La meva gent grecoxipriota. Amb parades abruptes, transbordaments entre contes i itineraris per Milà, Tallin o l’Havana, Erra només necessita uns mitjons per demostrar que és un dels nostres autors més encarrilats. Tot el contrari que els escriptors, fotògrafs i infermers dels set relats de Ponç Puigdevall a L’atzar favorable: obsessius, alcohòlics i insegurs, els personatges del de Sant Feliu són fracassats o perdedors als quals, però, il·lumina aquest cop un raig d’esperança. Irònic o no, és un tret infreqüent en l’obra de Puigdevall, que torna a destacar pel seu estil morós i depurat, sense pressa per arribar al reconeixement. Serés, Erra i Puigdevall.... No és estrany que tots tres hagin coincidit com a finalistes dels últims premis Crexells...

La velocitat podria ser un dels nexes entre les últimes novel·les de Jaume Cabré i Imma Monsó. En el cas de la nova obra del creador de Les veus del Pamano, la història d’Adrià Ardèvol, fill d’un misteriós antiquari de l’Eixample, ha arribat ja a vendre només en català més de 60.000 exemplars, a 10.000 el mes. Un ritme frenètic, el mateix que porta, a nivell personal, la protagonista de la darrera obra de l’autora de Tot un caràcter i amb la qual ha aconseguit el premi Ramon Llull. Agnès és incapaç d’aturar-se ni un segon, al límit del trastorn, metàfora amb potes de l’obsessió pel temps, font de tots els mals, des dels ètics fins als econòmics.

Però Adrià i Nès (per anar més de pressa) comparteixen també la inquietud per preguntar-se sobre les relacions amb els seus pares, biològics o nouvinguts, i com això ha traçat inexorablement d’alguna manera el seu destí, embolcallat en ambdós casos amb una prosa capaç de recrear un món interior i una psicologia com poques veus poden fer-ho avui a les lletres catalanes.

 Entre la ironia, la sàtira i fins i tot el sarcasme que ha impregnat fins ara els seus llibres com Feli, esthéticienne (premi Pla, 2000), l’autora ensenya per primer cop també una vessant més literàriament ambiciosa i complexa amb la història d’una negra literària. Un salt.

“Del millor dels darrers anys”, va coincidir a elogiar el jurat del premi Just M. Casero aquesta obra on una jove, que acaba de perdre la família, hereda dos pisos connectats per on vaga un gat. Cases enteses com fronteres interiors i exteriors donen volada a la novel·la.

Retorn a la novel·la del també assagista i dramaturg, veu potent dels setanta, que es planteja aquí les trampes dels records, a partir de Miquel Gironès, vell a la deriva des que la seva dona morí. En un món que no entén, es refugia en un pas-sat, però, minat de remordiments.

Un doble assassinat —el d’un nen i el d’un sacerdot marista—, per algú que afirma ser un vampir. Barrejant realitat (les matances a la rereguarda de sacerdots per escamots anarquistes durant la guerra civil) i ficció, l’autor mallorquí ha obtingut el darrer premi Sant Jordi.

 La vida de l’última supervivent catalana del camp d’extermini de Ravensbrück, Neus Català, donava, malauradament, per una novel·la. Amb tacte, rigor històric i el vistiplau de la protagonista (de 96 anys), se’ns mostra des de detalls de la vida íntima fins a l’horror que visqué als 21 anys i les seves petges. En el fons, història de fe i solidaritat.