Fons europeus per rehabilitar els barris de l’àrea metropolitana

L’abans anomenada Ciutat Satèl·lit de Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat, n´és un bon exemple. Sobre un turó perifèric ple de camps de gavarres i acàcies, es va improvisar a correcuita, en el primers anys de la dècada de 1960, un barri per a treballadors nouvinguts que va acabar reunint prop de 60.000 habitants.

El gruix d’aquesta primera fornada d’habitatges encara es conserva. Avui, molts d’aquests immobles presenten un estat d’avançada obsolescència física, agreujada en la majoria del casos per problemes estructurals, ventilació deficient i aïllaments inadequats. No es tracta d’un fenomen exclusiu de Sant Ildefons, sinó més aviat d’una realitat ben comuna als 35 municipis que formen part de la corona metropolitana de Barcelona, siguin de grans dimensions, com l’Hospitalet de Llobregat, o més aviat petits, com La Palma de Cervelló.

“L’estat de conservació del parc d’edificis és un dels principals problemes que hem de combatre”, explica José Antonio Artímez, director general del Consorci Metropolità d’Habitatge, l’organisme que coordina aquesta trentena llarga de poblacions que envolten la capital catalana, “i la pandèmia ha fet encara més palesa la necessitat de realitzar intervencions fermes per tal de millorar les condicions de seguretat, accessibilitat i eficiència energètica d’una part substancial d’aquests immobles”. Artímez recorda que el 40% de les emissions contaminants són realitzades per edificis i infraestructures.

El primer pas d’un cercle virtuós

Tot i que la present convocatòria té en compte tot el parc d’habitatges metropolità, la prioritat de l’equip d’Artímez són els 424.147 habitatges construïts abans de 1981 que hi ha als municipis metropolitans. “Estem parlant de més del 70% del total, i molts d’ells presenten, tant per la seva antiguitat com per les tècniques de construcció que es van fer servir en el seu moment, deficiències que fan necessària una rehabilitació”. El problema és que molts propietaris no acaben d’assumir aquesta necessitat “per falta de voluntat o falta de recursos”.

La convocatòria d’ajuts permetrà rehabilitar 13.650 immobles

Des del passat 2 de maig, l’AMB disposa d’una eina eficaç per començar a trencar aquesta inèrcia negativa. Es tracta d’una convocatòria d’ajuts a la rehabilitació que es finança amb fons europeus Next Generation distribuïts pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. L’import dels ajuts pel període 2022-2026 és de 100 milions d’euros, que es dedicaran a rehabilitar 13.650 habitatges.

L’empenta per fer un salt qualitatiu

Artímez considera que “la responsabilitat de mantenir de forma adequada un habitatge i reformar-lo quan s’escau és del propietari, però a l’AMB entenem que en alguns casos es produeixen situacions de vulnerabilitat i falta de recursos de finançament que fan que això resulti difícil”.

Que es generi un programa d’ajuts públics “amb aportacions que superaran en molts casos els dos terços del costos total” pot suposar un estímul definitiu. El director del Consorci afegeix que “els propietaris que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica podran accedir a ajuts de fins el 100% de l’import que els correspongui pagar per les obres”. Els interessos a satisfer per part de les persones que s’acullin a aquesta opció “seran compensats amb escreix per l’increment del valor de la propietat, que pot arribar a multiplicar-se per tres”.

Els 100 milions els aporten el fons europeus Next Generation

El missatge que es vol fer arribar al conjunt de la ciutadania afectada és, com explica Artímez, “que si a la teva comunitat fa molt de temps que no es renoven façanes ni cobertes, si no tens ascensor, si les teves instal·lacions comunitàries no estan actualitzades, si passes fred a l’hivern o calor a l’estiu o el teu consum energètic es dispara per falta de bons aïllaments, ara, gràcies als fons europeus, tens l’oportunitat perfecta per posar-hi remei”.

Artímez considera que es tracta d’una iniciativa “que contribuirà a dinamitzar l’economia, incrementarà la cohesió social i permetrà que els edificis afectats obtinguin certificacions d’eficiència energètica”. Es calcula que se’n beneficiaran al voltant de 35.000 persones i els projectes i obres generaran 4.000 llocs de treball.

Un procediment simple i àgil

El termini de sol·licitud d’aquests ajuts públics ja està obert, i l’AMB preveu dinamitzar-lo amb l’enviament de cartes personalitzades als prop de 400.000 propietaris d’edificis susceptibles de ser rehabilitats. Serà el tret de sortida d’una intensa campanya de comunicació. “La prioritat ara mateix és difondre bé la iniciativa entre els interlocutors socials, explicar els seus evidents avantatges i fer una mica de pedagogia per tal de vèncer possibles reticències”.

Part d’aquesta pedagogia consisteix en fer bé els números. Segons Artímez, “és important no afegir complicacions ni entrebancs burocràtics a un procés que ha de ser el més àgil possible. No hi temps a perdre, “la primera tongada dels fons estarà disponible fins a 2026 i quatre anys, encara que no ho sembli, passen molt ràpid”.

Els projectes i obres generaran 4.000 llocs de treball directes

Amb l’agilitat com a criteri prioritari, s’ha dissenyat un protocol que permet la gestió dels ajuts: “Ens sembla clau que propietaris i comunitats es posin en mans d’un tècnic i que sigui aquest qui pugui actuar com a agent rehabilitador i enceti el procediment de la manera més ràpida i simple”.

Rehabilitar és molt més que pintar la façana

Artímez insisteix en que es tracta de “la convocatòria més ambiciosa i de més impacte social que hem pogut llançar en molt de temps, i volem remoure obstacles i fer els possibles per tal que funcioni de manera òptima”. La idea és que darrere d’aquests més de 13.000 habitatges hi vinguin uns quants milers més, per tal d’apropar-se a la xifra màgica de més de 50.000 rehabilitacions abans de 2030 que es va anunciar quan el programa tot just feia les seves primeres passes.

L’èxit de la iniciativa dependrà, en última instància, de la resposta ciutadana. I si el que cal és, a més, millorar l’accessibilitat de l’edifici amb instal·lacions tan bàsiques com un ascensors, els ajuts dels fons Next Generation són també una oportunitat magnífica.