‘Tu mateix/a’

El llenguatge constitueix un indicatiu fascinant de les relacions que establim les persones en el si dels grups humans. De fet, quan analitzem el llenguatge emprat en una interacció, deduïm un munt d’informació sobre com són i com es relacionen els individus. Algunes expressions funcionen com a termòmetre de la realitat relacional i ens permeten fer-nos una idea de què està passant entre els que parlen. Vegem per exemple el cas de la frase sintètica “Tu mateix/a”, aparentment tan innòcua, en el fons carregada de molta intenció comunicativa.

És una expressió freqüent que, sota la seva senzillesa superficial, amaga força quantitat d’informació. Donem una ullada primer a la forma: amb prou feines dues breus paraules de significat certament inespecífic: tu (que, pròpiament, no significa res, més enllà d’assenyalar l’interlocutor) i mateix/a, un adjectiu pronominal que intensifica el significat del pronom anterior (‘tu i no un altre’).

En un entorn professional, ens diu moltes coses sobre la cultura de l’organització. Pensem en una primera interpretació i, per ser la primera, que sigui la més positiva: tu mateix pot ser expressió de l’estil de lideratge d’una estructura organitzativa on les persones amb responsabilitats directives deleguen confiadament en els seus col·laboradors. En aquest escenari, tu mateix/a pot equivaldre a “tu ets l’enginyer / tu ets l’arquitecta; per tant, tu saps millor que ningú quina és la solució tècnica que cal aplicar. Confiem en tu”. Per cert, ja que hi som: els estudis acadèmics i les enquestes de satisfacció mostren que aquest tipus d’actitud directiva correspon a l’estil de lideratge que més positivament valoren els professionals de qualsevol àmbit.

Hi ha, però, una altra interpretació, menys amigable, d’acord amb la qual tu mateix/a reflecteix lingüísticament l’actuació de superiors que s’inhibeixen o arronsen les espatlles davant les possibles repercussions de les accions dels seus col·laboradors. Aquestes dues paraules signifiquen en aquests casos: “Per tu faràs. És el teu problema, no el meu. Me’n rento les mans. Si surt malament, t’ho menges tu”. En aquest context d’estil de direcció, dir tu mateix/a expressa la distància, si no el menyspreu displicent, davant d’un suggeriment innovador, creatiu, o simplement diferent, d’un subordinat.

Analitzem una tercera possibilitat interpretativa —la més freqüent, d’acord amb la meva experiència com a assessora—. És el cas de quan tu mateix/a constitueix una frase comodí per sortir del pas perquè qui la usa no sap respondre amb més precisió a la pregunta del seu interlocutor. Fixeu-vos-hi. En aquests casos, sovint és la resposta a una pregunta del tipus “Com es fa tal cosa?”, és a dir, una pregunta que demana una instrucció com a resposta.

Les instruccions constitueixen una de les situacions comunicatives dels contextos professionals que comporten més problemes per a una execució eficient de les tasques. L’ús de tu mateix/a en aquests casos suposa la infraexplicitació d’una instrucció, ja sigui per manca de temps, per certa mandra o per desconeixement de la resposta exacta. Aquestes dues paraules, adreçades com a resposta a qui en realitat està sol·licitant una informació clara, concreta i específica, el deixen desassistit.

Tot sovint, la fórmula tu mateix/a no arriba sola, sinó acompanyada d’expressions tan poc assertives com “com vegis” o “com sempre s’ha fet”. I, creieu-me, aquest recurs de les generalitzacions gens informatives sorprèn extraordinàriament els professionals que provenen d’altres tradicions organitzatives on les tasques estan curosament descrites en algun protocol i és responsabilitat de les persones que coordinen grups indicar-les de manera inequívoca. Perquè cal recordar que l’assertivitat no consisteix a alçar la veu i concentrar-se en els desigs del jo, sinó a ser clar i precís (sense ferir ningú).

Em direu: “Però tu mateix/a també el fem servir en contextos personals!”. I teniu raó. I en aquests escenaris privats, de nou, l’expressió, lluny de ser una locució buida, arriba carregada d’una intenció solapada. O, a veure, com interpretaríeu vosaltres la resposta d’aquest intercanvi?: “—Així, et sembla bé que demà surti de cap de setmana amb els meus amics, oi? —Mira, tu mateix/a”.