G. K. Chesterton, un polemista anglès a la Rambla

G. K. Chesterton va tenir una influència determinant en la cultura catalana d’entreguerres, una cultura moderna que s’enfortia connectant-se amb tot el que passava a l’Europa del moment. La influència de Chesterton en el sistema intel·lectual català va ser estilística, ideològica i política. Es podria reconstruir una època memorable mostrant les relacions amb aquesta figura.

Una nota llunyana a Les Nouvelles Littéraires de París el 1928, escrita pel crític i historiador Marcel Brion, gran coneixedor de l’escena intel·lectual barcelonina, va deixar constància dels “lectors i amics entusiastes” de Chesterton a Catalunya. Havien passat dos anys des del primer dels dos viatges de G. K., amb estades a Barcelona i Sitges, on hi ha un monument en el seu honor, esmentat per Guillermo Cabrera Infante en aquest diari. Des d’aquell moment la seva presència va ser constant. Les llibreries mostraven els seus llibres i Pau Romeva —un dels personatges clau de la seva difusió— va promoure la creació d’Els Amics de Chesterton, amb una secció permanent a La Nova Revista, que dirigia Josep Maria Junoy.

Per a Josep Pla, Chesterton era “sinònim amb l’enyorança de la llibertat”. En un article firmat a Londres el 1927 per a la Revista de Catalunya, va destacar els aspectes que li interessaven de Chesterton, i que coinci­dien amb alguns dels eixos de la seva recepció: “M’interessa d’una manera integral, no sols per la seva part ideològica i de polèmica religiosa, sinó pel seu cantó polític i social”. Hi havia, per tant, raons de fons. Afinitats amb el polemista, l’apologeta catòlic, amb el pensament social que l’anglès desplegava sobre l’economia o, entre d’altres aspectes no esmentats aquí per Pla, amb el defensor de la literatura popular. Però, abans que res, hi va haver raons polítiques.

Primera influència

El primer llibre del colós anglès que va arribar a les llibreries catalanes va ser The Barbarism of Berlin (1914), publicat en castellà el 1916 per l’editorial Oliva de Vilanova. Temps de la Gran Guerra. El gros de la intel·lectualitat catalana vivia en un clima favorable a la causa aliada. Com abans havia passat en altres zones d’Europa, el llibre, favorable a aquell bloc, aquí va tenir una bona acollida. La destresa que Chesterton exhibia com a polemista, forjada en bona mesura en les seves disputes a la premsa de l’època eduardiana (la que va dominar l’escena anglesa fins a la irrupció de la Primera Guerra Mundial), va ser un dels aspectes més apreciats per la cultura catalana, fins al punt que aquesta mateixa atracció generaria polèmica. Això especialment després de la publicació del text de caràcter apologètic L’home perdurable, el 1927, el primer llibre de Chesterton traduït al català, i que va seguir Herètics. Aquest darrer va crear “una atmosfera de chestertonització” a Catalunya, segons descriu Sílvia Coll-Vinent, professora de literatura a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, a G. K. Chesterton a Catalunya i altres estudis sobre una certa anglofília (1916-1938), una guia determinant per rastrejar la recepció de l’autor anglès. Crítiques “ferotges” de Gaziel a La Vanguardia o de Feliu Elias (que utilitzava el pseudònim ­Joan Sacs) a la Revista de Catalunya van ser la tònica. Això ho registrarà també Armand Obiols, apunta l’estudi, en un article a La Nau del 1928, on descrivia les polèmiques “troglodites” entre els “enemics de Chesterton”, de caire anticatòlic, enfrontats al grup de La Nova Revista, defensors del catolicisme com el mateix Chesterton. L’estil del creador del pare Brown, no obstant això, era destacat per tots dos. Va ser la seva porta d’entrada entre els intel·lectuals catalans.

Va fer una conferència a la Universitat Literària de Barcelona i va visitar la Llibreria Americana

La qualitat literària “esdevindrà un tret recurrent en totes les aprecia­cions catalanes de Chesterton, bé siguin des del punt de vista polític, filosòfic, o apologètic”, apunta Coll-Vinent a l’estudi, que també al·ludeix, a més, a Rovira i Virgili, un periodista nacionalista que apreciava la dimensió estètica en la comunicació política de Chesterton. En el mateix context, també destaquen les simpaties de Rovira i Virgili per les opinions de l’anglès sobre la qüestió irlandesa. Segons Coll-Vinent, “una part de la premsa a Catalunya és va mostrar molt sensible a la revolució nacional irlandesa durant el trienni 1919-1921, a la difusió de la qual van contribuir especialment les cròniques de Rovira i Virgili”. És comprensible, assenyala el document, que el conjunt d’assajos de G. K. dedicats a Irlanda, Irish Impressions (1919), que van seguir la publicació del pamflet sobre la guerra, fos un “dels primers llibres de Chesterton divulgats a Catalunya”.

Aquesta sintonia va ser corresposta per l’autor de L’home que va ser dijous, que s’hi va referir en la seva Autobiografia (1936), publicada l’any de la seva mort, quan va deixar constància de la seva segona visita a la península, el 1935: “Recentment vaig tornar a visitar Espanya; si els catalans em permeten anomenar-los Espanya (opinions a part, tinc una sincera simpatia per aquells aspectes tan delicats)”. La referència deixa entreveure, a més, aquell primer viatge, del qual no es dona cap notícia en les seves memòries, però que va ser el més rellevant pel que fa a la influència que va assolir a Catalunya.

Estada a Catalunya

El viatge va començar per Madrid. Chesterton havia estat convidat per fer una conferència a la Residencia de Estudiantes pel Comité HispanoInglés, una organització que va assolir una “presència molt destacada en la vida cultural espanyola” durant els seus 12 anys d’existència, segons l’historiador Álvaro Ribagorda. Encara que el nombre de conferèn­cies i de concerts —afegeix— amb prou feines va superar la vintena en aquest temps, la qualitat dels convidats era destacable: l’escriptor H. G. Wells, l’economista John Manyard Keynes o Chesterton mateix. El poeta Junoy, que s’havia convertit al catolicisme com Chesterton, va anar a recollir-lo a Madrid, van marxar a Toledo i després van fer camí cap a Barcelona, on Junoy exerciria de cicerone.

Chesterton va arribar acompanyat per la seva esposa, Frances, a més de la seva neboda, Rodha Bastable, i es va allotjar a l’Hotel Majestic del passeig de Gràcia, segons recull la pàgina web del Centre d’Estudis i Documentació G. K. Chesterton (CEDGKC), dirigit per Coll-Vinent i associat a la URL. Va ser la branca catalana del PEN Club, l’associació d’escriptors, qui havia convidat el pensador anglès el 1924, encara que aquesta visita no es va poder concretar fins el maig del 1926. Les activitats van ser múltiples. Va fer una conferència a la Universitat Literària de Barcelona, i va visitar l’Ateneu Barcelonès i la Llibreria Americana de l’antic passatge de La Virreina. També va ser convidat d’honor d’un sopar d’homenatge a l’Hotel Ritz, on van assistir autoritats i figures de la cultura catalana, com Josep Maria de Sagarra.

Es va allotjar al Majestic i va ser convidat d’honor en un sopar al Ritz amb autoritats i figures de la cultura

L’impacte en directe del personatge causà una gran impressió entre els assistents, que van coincidir a destacar —segons cròniques de l’època— les grans dimensions corporals de Chesterton, la seva vistosa manera de menjar o les qualitats del seu humor. Sagarra, segons descriu en una peça més tard recollida a Cafè, copa i puro, estava assegut a una distància que li permetia observar “sense perdre cap detall”, i es va despatxar amb un retrat per moments de caire grotesc (“porta un frac de creixença, i un frac de creixença posat en una mole de carn com la seva ja és, com si diguéssim, un frac d’altre món)”; tot i que també guarda unes paraules d’admiració “plena i apassionada” per a un home “excepcional”: “El meu gran Chesterton que se’m quedarà pintat per tota la vida en la sala més estimada del castell dels meus records”. Un detall il·lumina part de la recepció política del polemista anglès: a G. K. se’l veia passejant per la Rambla, sempre amb un feix de diaris sota el braç. Les notícies que arribaven d’Anglaterra tocaven el cor del pensament social de Chesterton.

Pensament social

Del 4 al 12 de maig del 1926 va tenir lloc una vaga de miners al Regne Unit d’enormes efectes sobre treballadors i sindicats. Chesterton, aleshores a Catalunya, defensa els drets salarials dels miners, en línia amb la teoria del distributisme que feia temps que preconitzava des del seu setmanari, el GK’s Weekly, on defensava una alternativa entre el capitalisme i el socialisme. “El remei per a [Chesterton] és el retorn del capital a les mans del més”, sintetitza el pedagog Pau Romeva al seu primer article sobre Chesterton. El publica a La Nova Revista el 1927. El document, seleccionat a l’antologia Textos sobre G. K. Chesterton dedicada a Pau Romeva, amb introducció i edició a càrrec de Sílvia Coll-Vinent i Josep Montserrat Molas, continua: “Contra una condició econòmica en la qual hi ha una classe de capitalistes fàcilment recognocible i relativament petita en la possessió de la qual ha concentrat tant de capital que fa necessària una majoria molt gran que serveixi aquests capitalistes per un sou, [Chesterton] preconitza una política de petita propietat distribuïda, que faci cada dia menys nombrosos els que es veuen reduïts a viure del salari”.

Romeva, que un any després iniciava el projecte fallit de traducció de les obres completes de Chesterton al català amb la seva versió d’Herètics (s’ha reeditat recentment a Quaderns Crema), es va veure influït per les diferents facetes de Chesterton, però sobretot pel seu pensament social. Ho palesa, per exemple, que l’aleshores diputat d’Unió Democràtica votés a favor de la Llei de Contractes de Cultiu del 1934, que buscava protegir la propietat dels camperols sobre la terra que treballaven, una posició que va causar “escàndol” entre la dreta catalana, segons apunta Hilari Raguer a La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939): “Alguns catòlics catalans, pel sol fet que aquesta llei retallava els seus privilegis, la qualificaven de bolxevic i blasmaven el diputat Romeva”, exposa el difunt historiador i monjo de Montserrat, que citant el llibre d’Albert Balcells El problema agrari a Catalunya (1890-1936), destaca com els impulsors de la llei, “republicans jacobins i anticlericals”, tenien uns ideals de reforma agrària “totalment conformes” amb les encícliques Rerum Novarum de Lleó XIII (1891) o Quadregesimo anno (1931), de Pius XI. Ambdós documents van ser molt influents en el distributisme.

“Alguns dels articles distribuitistes de Chesterton són aplicats a la propietat agrícola. En el moment en què es discuteix la Llei de Contractes de Cultiu, Chesterton és una veu a tenir en compte”, explica Sílvia Coll-Vinent, mentre mostra un dels documents que es poden trobar al CEDGKC: una introducció favorable de Chesterton a un llibre promogut per la Society of Rural England. “El distributisme és un fenomen molt anglès”, afegeix l’especialista, que també veu determinant en el pensament social de Chesterton la lectura de Cobbet, un polític conservador del segle XVIII que va exalçar l’Anglaterra rural quan començaven a veure’s els efectes de la revolució industrial. G. K. li va dedicar una biografia.

La difusió per part de Romeva del pensament distributista es renova amb articles i traduccions al diari catòlic El Matí. En aquest sentit, el pensament social de Chesterton troba un espai favorable entre els intel·lectuals catòlics. La introducció a l’esmentada antologia, que destaca l’estima que tenia Romeva per la humilitat i l’exhaltació del common man en el pensament de Chesterton, recorda, a més a més, que després de la defensa de la causa aliada, la segona recepció del també teòleg londinenc va ser com a catòlic. El 1920, a la revista Estudis Franciscans, fundada per Miquel d’Esplugues, es publica “el primer assaig crític important sobre Chesterton”, del jesuïta Joseph de Tonquédec. El 1922 també s’hi reprodueix un article d’Enrico Furt, de L’Observatorio Romano, a propòsit de la conversió de l’autor anglès al catolicisme, el primer llibre del qual en català, traduït pel poeta Marià Manent, va ser precisament un escrit apologètic, L’home perdurable.