Quan el nom fa la cosa

Capità Lluc i Rei són els títols, i també el nom amb què es coneix els seus dos protagonistes, de les novel·les guardonades amb el premi Josep Maria Folch i Torres i el premi Edebé de narrativa per a infants, respectivament, dos dels guardons més prestigiosos del panorama literari actual per a aquesta franja d’edat lectora.

Amb Capità Lluc, el gironí Carles Sala i Vila aconseguia per segon cop el premi Folch i Torres. En aquesta novel·la hi narra el desig de veure el mar per primera vegada d’un grup d’infants de dos pobles veïns de terra endins, que és molt semblant al somni d’aquells alumnes d’un poble de Castella, a qui el mestre Antoni Benaiges va prometre el mar, el 1936, i que fa poc es va representar al Teatre Nacional. Sala, però, hi narra sobretot l’aventura, amb unes andròmines particulars i artesanals, que els porta a intentar fer realitat el seu somni. Una obra que té la particularitat de ser narrada, en primera persona, per un infant cec, en Lluc.

De la seva narració, destaca especialment la descripció, a vegades molt tendra i poètica, a través d’altres sentits que no són la vista, de tot allò que viuen i sobretot senten. Però si bé la idea i el plantejament inicial són llaminers i lluminosos per al lector, l’autor se centra sobretot en la descripció del viatge, en l’aventura i els fets, com si d’una road novel es tractés, tot restant un pèl massa en la superfície d’uns esdeveniments a estones inversemblants, i malauradament també, en la superfície dels personatges. En alguns casos, el lector es queda amb ganes de conèixer-los una mica més a fons. La il·lustració d’en Subi accentua la lluminositat de la història, i alhora també, una mica en excés, el to amable, bonhomiós i fantàstic del periple.

Amb Rei, l’asturiana Mònica Rodríguez guanyava el premi Edebé de literatura infantil. La seva és una aposta singular: una novel·la corprenedora i colpidora que narra una aventura per la supervivència. La història d’un nen a qui la seva mare, en els seus moments bons, anomenava “rei”, i que fuig de casa pel maltractament a què el sotmet la parella de la seva mare. Es refugia on pot, i cansat de la crueltat de la llei del carrer i especialment de la solitud, es comença a relacionar amb un estol de gossos salvatges. Amb ells, s’instal·larà al bosc, anirà adquirint actituds animals i salvatges per tal de sobreviure i esdevindrà un més del grup.

Inspirada en fets reals, Rei és una novel·la de temàtica singular que s’allunya dels paràmetres habituals, tot centrant-se i descrivint una realitat despullada i crua, que esdevé tan versemblant com el fet que la inspira. En aquest ocasió, l’autora aprofundeix en els sentiments, la psicologia i les sensacions del protagonista, però també en la dels seus companys animals, en una novel·la d’una ambientació molt més fosca que l’anterior, especialment per la cruesa dels fets i també pel cantó de bestialitat de la condició humana que ens mostra.

La descripció del que veu i viu el protagonista l’apropa en gran mesura al lector, que no sortirà gens indiferent de la novel·la, ben al contrari, ho farà tocat per la terrible aventura i la vareta subtil d’un Rei.

Capità Lluc i Rei són dos representants selectes de la narrativa infantil de l’actualitat, dues cares d’una literatura tan diversa com l’ampli ventall d’interessos lectors que tenen al davant.